Manual de conversa

ca Fer compres   »   es Haciendo diligencias

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [cincuenta y uno]

Haciendo diligencias

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Q--ero--r-- -a--ibli-t-ca. Q_____ i_ a l_ b__________ Q-i-r- i- a l- b-b-i-t-c-. -------------------------- Quiero ir a la biblioteca.
Vull anar a la llibreria. Q-iero-ir-a -a ---rería. Q_____ i_ a l_ l________ Q-i-r- i- a l- l-b-e-í-. ------------------------ Quiero ir a la librería.
Vull anar al quiosc. Q--ero i- ---q-i--c-. Q_____ i_ a_ q_______ Q-i-r- i- a- q-i-s-o- --------------------- Quiero ir al quiosco.
Vull manllevar un llibre. Q-------l--arme-un lib-o----s-a--. Q_____ l_______ u_ l____ p________ Q-i-r- l-e-a-m- u- l-b-o p-e-t-d-. ---------------------------------- Quiero llevarme un libro prestado.
Vull comprar un llibre. Qui-r---o--rar -- li--o. Q_____ c______ u_ l_____ Q-i-r- c-m-r-r u- l-b-o- ------------------------ Quiero comprar un libro.
Vull comprar un diari. Q--e-- --mpra- un-p-ri-d-co. Q_____ c______ u_ p_________ Q-i-r- c-m-r-r u- p-r-ó-i-o- ---------------------------- Quiero comprar un periódico.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Q--er--ir --l-----l-ot-c----ra-t------r-s-ad- u- l---o. Q_____ i_ a l_ b_________ p___ t____ p_______ u_ l_____ Q-i-r- i- a l- b-b-i-t-c- p-r- t-m-r p-e-t-d- u- l-b-o- ------------------------------------------------------- Quiero ir a la biblioteca para tomar prestado un libro.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Q--e-o -r-- la--i-r--í- p--- c-m---- -n--i--o. Q_____ i_ a l_ l_______ p___ c______ u_ l_____ Q-i-r- i- a l- l-b-e-í- p-r- c-m-r-r u- l-b-o- ---------------------------------------------- Quiero ir a la librería para comprar un libro.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Qu--r- i---l--u--sco---r- comp-a--u---e-ió-ico. Q_____ i_ a_ q______ p___ c______ u_ p_________ Q-i-r- i- a- q-i-s-o p-r- c-m-r-r u- p-r-ó-i-o- ----------------------------------------------- Quiero ir al quiosco para comprar un periódico.
Vull anar a ca l’òptic. Quie-- ir a ----pt---. Q_____ i_ a l_ ó______ Q-i-r- i- a l- ó-t-c-. ---------------------- Quiero ir a la óptica.
Vull anar al supermercat. Q---ro -- ------e-me-c-d-. Q_____ i_ a_ s____________ Q-i-r- i- a- s-p-r-e-c-d-. -------------------------- Quiero ir al supermercado.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Qu-----i- a-la -a--derí-. Q_____ i_ a l_ p_________ Q-i-r- i- a l- p-n-d-r-a- ------------------------- Quiero ir a la panadería.
Vull comprar un parell d’ulleres. Qui-----om-r-rm- u-a---afas. Q_____ c________ u___ g_____ Q-i-r- c-m-r-r-e u-a- g-f-s- ---------------------------- Quiero comprarme unas gafas.
Vull comprar fruites i verdures. Q--er--c--------r-tas y v----r-s. Q_____ c______ f_____ y v________ Q-i-r- c-m-r-r f-u-a- y v-r-u-a-. --------------------------------- Quiero comprar frutas y verduras.
Vull comprar pastes i pa. Quiero-c-m--a- pan-y--ane-i-l--. Q_____ c______ p__ y p__________ Q-i-r- c-m-r-r p-n y p-n-c-l-o-. -------------------------------- Quiero comprar pan y panecillos.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Q---ro -r a l- -p-ica--a-- c-mpr-r-- --as---fa-. Q_____ i_ a l_ ó_____ p___ c________ u___ g_____ Q-i-r- i- a l- ó-t-c- p-r- c-m-r-r-e u-a- g-f-s- ------------------------------------------------ Quiero ir a la óptica para comprarme unas gafas.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Qu--ro-----l s-------ca-----ra--o-p-a---ru-a- y --rd-ras. Q_____ i_ a_ s___________ p___ c______ f_____ y v________ Q-i-r- i- a- s-p-r-e-c-d- p-r- c-m-r-r f-u-a- y v-r-u-a-. --------------------------------------------------------- Quiero ir al supermercado para comprar frutas y verduras.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Q-i--- ---a -a p-n--ería -a-a-c---rar p-----p-n---ll--. Q_____ i_ a l_ p________ p___ c______ p__ y p__________ Q-i-r- i- a l- p-n-d-r-a p-r- c-m-r-r p-n y p-n-c-l-o-. ------------------------------------------------------- Quiero ir a la panadería para comprar pan y panecillos.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + castellà (1-100) MP3 castellà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!