Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   sq Njoh

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tre]

Njoh

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Hola! T-ng-a-j-t-! ------m-! T___________ / Ç______ T-n-j-t-e-a- / Ç-k-m-! ---------------------- Tungjatjeta! / Ç’kemi! 0
Bon dia! M-rё---a! M________ M-r-d-t-! --------- Mirёdita! 0
Com va? S-----i? S_ j____ S- j-n-? -------- Si jeni? 0
Que és d’Europa vostè? V-n--n-a---r-p-? V___ n__ E______ V-n- n-a E-r-p-? ---------------- Vini nga Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? Vin- ng- A-e--k-? V___ n__ A_______ V-n- n-a A-e-i-a- ----------------- Vini nga Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? V-n------Azia? V___ n__ A____ V-n- n-a A-i-? -------------- Vini nga Azia? 0
En quin hotel s’allotja vostè? N- -i-i---otel-po r---i? N_ c____ h____ p_ r_____ N- c-l-n h-t-l p- r-i-i- ------------------------ Nё cilin hotel po rrini? 0
Quant fa que és aquí? Sa k-h--------ё-u? S_ k___ k___ k____ S- k-h- k-n- k-t-? ------------------ Sa kohё keni kёtu? 0
Fins quan es quedarà? Sa ---tё--r-ni? S_ d_ t_ r_____ S- d- t- r-i-i- --------------- Sa do tё rrini? 0
Li agrada la seva estada aquí? A--u pёl-e- ---u? A j_ p_____ k____ A j- p-l-e- k-t-? ----------------- A ju pёlqen kёtu? 0
Que fa vacances aquí? K-tu-p--i-ka--ni --shim--? K___ p_ i k_____ p________ K-t- p- i k-l-n- p-s-i-e-? -------------------------- Kёtu po i kaloni pushimet? 0
Visiti’m! E-------onjёh--- --r--iz--ё! E____ n_________ p__ v______ E-a-i n-o-j-h-r- p-r v-z-t-! ---------------------------- Ejani ndonjёherё pёr vizitё! 0
Aquesta és la meva adreça. K----sh-ë---resa-im-. K__ ë____ a_____ i___ K-o ë-h-ë a-r-s- i-e- --------------------- Kjo është adresa ime. 0
Ens veiem demà? A -o----s--hem-----ё-? A d_ t_ s______ n_____ A d- t- s-i-e-i n-s-r- ---------------------- A do tё shihemi nesёr? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Mё vj---ke-, po---a- pu-ё. M_ v___ k___ p__ k__ p____ M- v-e- k-q- p-r k-m p-n-. -------------------------- Mё vjen keq, por kam punё. 0
Adéu! M--u-af-h--! M___________ M-r-p-f-h-m- ------------ Mirupafshim! 0
A reveure! M-ru---s--m! M___________ M-r-p-f-h-m- ------------ Mirupafshim! 0
Fins aviat! S-ihe--------j! S______ p______ S-i-e-i p-s-a-! --------------- Shihemi pastaj! 0

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!