Manual de conversa

ca L’hora   »   et Kellaajad

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [kaheksa]

Kellaajad

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Perdoni! V-ba-dage! V_________ V-b-n-a-e- ---------- Vabandage! 0
Quina hora és, si us plau? Ku- --l-- k-l- o-- ---un? K__ p____ k___ o__ p_____ K-i p-l-u k-l- o-, p-l-n- ------------------------- Kui palju kell on, palun? 0
Moltes gràcies. Suur--ä-u. S___ t____ S-u- t-n-. ---------- Suur tänu. 0
És la una. Ke---on ük-. K___ o_ ü___ K-l- o- ü-s- ------------ Kell on üks. 0
Són les dues. K----on --ks. K___ o_ k____ K-l- o- k-k-. ------------- Kell on kaks. 0
Són les tres. K--l--n -o--. K___ o_ k____ K-l- o- k-l-. ------------- Kell on kolm. 0
Són les quatre. K--l----n--i. K___ o_ n____ K-l- o- n-l-. ------------- Kell on neli. 0
Són les cinc. Kell ---v---. K___ o_ v____ K-l- o- v-i-. ------------- Kell on viis. 0
Són les sis. Ke---o--ku--. K___ o_ k____ K-l- o- k-u-. ------------- Kell on kuus. 0
Són les set. K-ll o---e-tse. K___ o_ s______ K-l- o- s-i-s-. --------------- Kell on seitse. 0
Són les vuit. K-ll-on kahek--. K___ o_ k_______ K-l- o- k-h-k-a- ---------------- Kell on kaheksa. 0
Són les nou. Ke-- -n-üheksa. K___ o_ ü______ K-l- o- ü-e-s-. --------------- Kell on üheksa. 0
Són les deu. K--l-on küm--. K___ o_ k_____ K-l- o- k-m-e- -------------- Kell on kümme. 0
Són les onze. K-ll on ük--ei--. K___ o_ ü________ K-l- o- ü-s-e-s-. ----------------- Kell on üksteist. 0
Són les dotze. K--l -- -ak-t-i-t. K___ o_ k_________ K-l- o- k-k-t-i-t- ------------------ Kell on kaksteist. 0
Un minut té seixanta segons. Ü-es -in-ti--on ---s-ü----d---kundit. Ü___ m______ o_ k__________ s________ Ü-e- m-n-t-s o- k-u-k-m-e-d s-k-n-i-. ------------------------------------- Ühes minutis on kuuskümmend sekundit. 0
Una hora té seixanta minuts. Üh-s-t--n-s--n k-u-kü--e-d------it. Ü___ t_____ o_ k__________ m_______ Ü-e- t-n-i- o- k-u-k-m-e-d m-n-t-t- ----------------------------------- Ühes tunnis on kuuskümmend minutit. 0
Un dia té vint-i-quatre hores. Ühe- -ä-va--o--k-k-kü-mend---li -und-. Ü___ p_____ o_ k__________ n___ t_____ Ü-e- p-e-a- o- k-k-k-m-e-d n-l- t-n-i- -------------------------------------- Ühes päevas on kakskümmend neli tundi. 0

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.