Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   uz fasllar va ob-havo

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [on olti]

fasllar va ob-havo

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Bu---sl---: B_ f_______ B- f-s-l-r- ----------- Bu fasllar: 0
La primavera, l’estiu, ba---- yo-, b_____ y___ b-h-r- y-z- ----------- bahor, yoz, 0
la tardor i l’hivern. k------q---. k__ v_ q____ k-z v- q-s-. ------------ kuz va qish. 0
L’estiu és calorós. Yoz -ss-q. Y__ i_____ Y-z i-s-q- ---------- Yoz issiq. 0
A l’estiu, fa sol. Q--o-h--o--a ---l--d-. Q_____ y____ p________ Q-y-s- y-z-a p-r-a-d-. ---------------------- Quyosh yozda porlaydi. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. Y-------z s-yr-qi-is--i--a---i--o-----. Y____ b__ s___ q_______ y_____ k_______ Y-z-a b-z s-y- q-l-s-n- y-x-h- k-r-m-z- --------------------------------------- Yozda biz sayr qilishni yaxshi koramiz. 0
L’hivern és fred. Q--- s-vuq. Q___ s_____ Q-s- s-v-q- ----------- Qish sovuq. 0
A l’hivern neva o plou. Qis-da qor------yo-----yog-di. Q_____ q__ y___ y_____ y______ Q-s-d- q-r y-k- y-m-i- y-g-d-. ------------------------------ Qishda qor yoki yomgir yogadi. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Qis---------y-a -o-i-hn- y----- ko-a-iz. Q_____ b__ u___ q_______ y_____ k_______ Q-s-d- b-z u-d- q-l-s-n- y-x-h- k-r-m-z- ---------------------------------------- Qishda biz uyda qolishni yaxshi koramiz. 0
Fa fred. H--o--o-uq. H___ s_____ H-v- s-v-q- ----------- Havo sovuq. 0
Plou. Yom--r y-gy-p--. Y_____ y________ Y-m-i- y-g-a-t-. ---------------- Yomgir yogyapti. 0
Fa vent. Sh-m--li. S________ S-a-o-l-. --------- Shamolli. 0
Fa calor. I--iq e---. I____ e____ I-s-q e-a-. ----------- Issiq ekan. 0
Fa sol. Q-yo-hl-. Q________ Q-y-s-l-. --------- Quyoshli. 0
Fa un bon dia. T-------li. T__________ T-s-u-a-l-. ----------- Tushunarli. 0
Quin temps fa avui? B--un o--h-v--q--da-? B____ o______ q______ B-g-n o---a-o q-n-a-? --------------------- Bugun ob-havo qanday? 0
Avui fa fred. Bu-un-sovu-. B____ s_____ B-g-n s-v-q- ------------ Bugun sovuq. 0
Avui fa calor. B---n-i----. B____ i_____ B-g-n i-s-q- ------------ Bugun issiq. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!