Manual de conversa

ca Fer neteja   »   uz uy tozalash

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [on sakkiz]

uy tozalash

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Avui és dissabte. Bugun-sh---a. B____ s______ B-g-n s-a-b-. ------------- Bugun shanba. 0
Avui tenim temps. Bugu- vaqtimiz-bor. B____ v_______ b___ B-g-n v-q-i-i- b-r- ------------------- Bugun vaqtimiz bor. 0
Avui netegem l’apartament. B-g-n ----kva-t-rani to-a-a-mi-. B____ b__ k_________ t__________ B-g-n b-z k-a-t-r-n- t-z-l-y-i-. -------------------------------- Bugun biz kvartirani tozalaymiz. 0
Jo netejo la cambra de bany. M-- ----om-- ----l--m-n. M__ h_______ t__________ M-n h-m-o-n- t-z-l-y-a-. ------------------------ Men hammomni tozalayman. 0
El meu marit renta el cotxe. Erim-m-shin- y---d-. E___ m______ y______ E-i- m-s-i-a y-v-d-. -------------------- Erim mashina yuvadi. 0
Els nens netegen les bicicletes. Bol-l----elos-p----r-- toz------di. B______ v_____________ t___________ B-l-l-r v-l-s-p-d-a-n- t-z-l-s-a-i- ----------------------------------- Bolalar velosipedlarni tozalashadi. 0
L’àvia rega les flors. B-vim -----rni -ugora--. B____ g_______ s________ B-v-m g-l-a-n- s-g-r-d-. ------------------------ Buvim gullarni sugoradi. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. B--al-r -o---ar-xo-a-i-i toz-la---d-. B______ b______ x_______ t___________ B-l-l-r b-l-l-r x-n-s-n- t-z-l-s-a-i- ------------------------------------- Bolalar bolalar xonasini tozalashadi. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. E-i- s-olini ---a-a-di. E___ s______ t_________ E-i- s-o-i-i t-z-l-y-i- ----------------------- Erim stolini tozalaydi. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Me----rl--ni ki- yu-i----a--i-a---a q--d-m. M__ k_______ k__ y_____ m__________ q______ M-n k-r-a-n- k-r y-v-s- m-s-i-a-i-a q-y-i-. ------------------------------------------- Men kirlarni kir yuvish mashinasiga qoydim. 0
(Jo) estenc la roba. M-n --r--r------b------pm-n. M__ k_______ i___ k_________ M-n k-r-a-n- i-i- k-t-a-m-n- ---------------------------- Men kirlarni ilib ketyapman. 0
(Jo) planxo la roba. M-n k--la-n------o----ma-. M__ k_______ d____________ M-n k-r-a-n- d-z-o-l-y-a-. -------------------------- Men kirlarni dazmollayman. 0
Les finestres estan brutes. D-r---lar-i--o-. D________ i_____ D-r-z-l-r i-l-s- ---------------- Derazalar iflos. 0
El terra està brut. Za-in-i-l--. Z____ i_____ Z-m-n i-l-s- ------------ Zamin iflos. 0
La vaixella és bruta. Idis---r ----s. I_______ i_____ I-i-h-a- i-l-s- --------------- Idishlar iflos. 0
Qui neteja les finestres? D-ra---ar---k---to-a----i? D__________ k__ t_________ D-r-z-l-r-i k-m t-z-l-y-i- -------------------------- Derazalarni kim tozalaydi? 0
Qui passa l’aspiradora? K-m -hangy-tmo---? K__ c_____________ K-m c-a-g-u-m-q-a- ------------------ Kim changyutmoqda? 0
Qui renta la vaixella? K-m----sh-a--i y---d-? K__ i_________ y______ K-m i-i-h-a-n- y-v-d-? ---------------------- Kim idishlarni yuvadi? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!