Manual de conversa

ca Conversa 1   »   sv Småprat 1

20 [vint]

Conversa 1

Conversa 1

20 [tjugo]

Småprat 1

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Posi’s còmode! S-å-e- n--! S__ e_ n___ S-å e- n-r- ----------- Slå er ner! 0
Faci com a casa! Kä-- e- s-----mm-! K___ e_ s__ h_____ K-n- e- s-m h-m-a- ------------------ Känn er som hemma! 0
Què vol per beure? V-d--i---n- ---at---ricka? V__ v___ n_ h_ a__ d______ V-d v-l- n- h- a-t d-i-k-? -------------------------- Vad vill ni ha att dricka? 0
Li agrada la música? Tyck---ni--m--u-i-? T_____ n_ o_ m_____ T-c-e- n- o- m-s-k- ------------------- Tycker ni om musik? 0
M’encanta la música clàssica. Jag---c--r o- -l-s--s--m--i-. J__ t_____ o_ k_______ m_____ J-g t-c-e- o- k-a-s-s- m-s-k- ----------------------------- Jag tycker om klassisk musik. 0
Els meus CDs són aquí. Hä- ä- m-n- -d----vor. H__ ä_ m___ c_________ H-r ä- m-n- c---k-v-r- ---------------------- Här är mina cd-skivor. 0
Que toca algun instrument musical vostè? S--l-r--- nå--t--n-trume--? S_____ n_ n____ i__________ S-e-a- n- n-g-t i-s-r-m-n-? --------------------------- Spelar ni något instrument? 0
Aquesta és la meva guitarra. H-r är-m-- ----r-. H__ ä_ m__ g______ H-r ä- m-n g-t-r-. ------------------ Här är min gitarr. 0
Que li agrada cantar? T-c-er-n- om att -jun--? T_____ n_ o_ a__ s______ T-c-e- n- o- a-t s-u-g-? ------------------------ Tycker ni om att sjunga? 0
Té fills vostè? Har n- b---? H__ n_ b____ H-r n- b-r-? ------------ Har ni barn? 0
Té un gos vostè? Ha--ni----hu--? H__ n_ e_ h____ H-r n- e- h-n-? --------------- Har ni en hund? 0
Té un gat vostè? Har -i -n k---? H__ n_ e_ k____ H-r n- e- k-t-? --------------- Har ni en katt? 0
Aquí són els meus llibres. Här ä- -i-- bö--er. H__ ä_ m___ b______ H-r ä- m-n- b-c-e-. ------------------- Här är mina böcker. 0
Ara estic llegint aquest llibre. J-g -ä-e--------u--e- --- -oke-. J__ l____ j___ n_ d__ h__ b_____ J-g l-s-r j-s- n- d-n h-r b-k-n- -------------------------------- Jag läser just nu den här boken. 0
Què us agrada llegir? Va- -y--e---i--- a---l--a? V__ t_____ n_ o_ a__ l____ V-d t-c-e- n- o- a-t l-s-? -------------------------- Vad tycker ni om att läsa? 0
Li agrada anar a concerts? T--k-r-ni-om---t ----- -onser-? T_____ n_ o_ a__ g_ p_ k_______ T-c-e- n- o- a-t g- p- k-n-e-t- ------------------------------- Tycker ni om att gå på konsert? 0
Li agrada anar al teatre? Ty---- ni-o----- gå på -eat--? T_____ n_ o_ a__ g_ p_ t______ T-c-e- n- o- a-t g- p- t-a-e-? ------------------------------ Tycker ni om att gå på teater? 0
Li agrada anar a l’òpera? T-ck-r-n--om a----å p- o-er--? T_____ n_ o_ a__ g_ p_ o______ T-c-e- n- o- a-t g- p- o-e-a-? ------------------------------ Tycker ni om att gå på operan? 0

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!
Sabia vostè que?
L’italià pertany al grup de les llengües romàniques, pel que va sorgir del llatí. És l’idioma natiu d’uns 70 milions de persones, la majoria de les quals viu a Itàlia. A més, també es parla a Eslovènia i a Croàcia. Aquest idioma va arribar fins a l’Àfrica durant l’època colonial. Inclús avui en dia, l’italià l’entenen a Líbia, Somàlia i Eritrea. Molts emigrants també se’l van emportar amb ells a la seva nova llar. Existeixen numeroses comunitats de parla italiana a diverses regions d’Amèrica del Sud. En molts casos, l’italià es va barrejar amb l’espanyol, creant així nous idiomes. El més curiós de l’italià és que té varis dialectes. De fet, alguns experts parlen inclús d’idiomes independents. L’ortografia italiana, al igual que la seva pronunciació, no és gaire complicada, especialment per als parlants de català o espanyol. Per a molts, l’italià és l’idioma més bonic del món. Serà perque és l’idioma de la música, el disseny i la bona cuina?