Manual de conversa

ca Al camp   »   cs V přírodě

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [dvacet šest]

V přírodě

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Veus allà la torre? V-d---tu ---? V____ t_ v___ V-d-š t- v-ž- ------------- Vidíš tu věž? 0
Veus allà la muntanya? Vidíš-tu --r-? V____ t_ h____ V-d-š t- h-r-? -------------- Vidíš tu horu? 0
Veus allà el poble? Vidí--t- ves-i--? V____ t_ v_______ V-d-š t- v-s-i-i- ----------------- Vidíš tu vesnici? 0
Veus allà el riu? Vidí--t- -eku? V____ t_ ř____ V-d-š t- ř-k-? -------------- Vidíš tu řeku? 0
Veus allà el pont? Vid-š -e- ---t? V____ t__ m____ V-d-š t-n m-s-? --------------- Vidíš ten most? 0
Veus allà el llac? V-díš--o----ero? V____ t_ j______ V-d-š t- j-z-r-? ---------------- Vidíš to jezero? 0
M’agrada aquell ocell. T-mte- --á- s---i --b-. T_____ p___ s_ m_ l____ T-m-e- p-á- s- m- l-b-. ----------------------- Tamten pták se mi líbí. 0
M’agrada aquell arbre. Tamte--s-r-- ----i líb-. T_____ s____ s_ m_ l____ T-m-e- s-r-m s- m- l-b-. ------------------------ Tamten strom se mi líbí. 0
M’agrada aquesta pedra. T-m-en -á-e---e--i--íbí. T_____ k____ s_ m_ l____ T-m-e- k-m-n s- m- l-b-. ------------------------ Tamten kámen se mi líbí. 0
M’agrada aquell parc. Ta-t-n -ark--- -i--í-í. T_____ p___ s_ m_ l____ T-m-e- p-r- s- m- l-b-. ----------------------- Tamten park se mi líbí. 0
M’agrada aquell jardí. T- -ahra-a-s---i-l--í. T_ z______ s_ m_ l____ T- z-h-a-a s- m- l-b-. ---------------------- Ta zahrada se mi líbí. 0
M’agrada aquesta flor. Ta----v--i-- ------l--í. T___ k______ s_ m_ l____ T-t- k-ě-i-a s- m- l-b-. ------------------------ Tato květina se mi líbí. 0
Ho trobo bonic. Líbí-se -----. L___ s_ m_ t__ L-b- s- m- t-. -------------- Líbí se mi to. 0
Em sembla interessant. Př----á -i-t--z-jí-a--. P______ m_ t_ z________ P-i-a-á m- t- z-j-m-v-. ----------------------- Připadá mi to zajímavé. 0
Ho trobo meravellós. To je n-----n-. T_ j_ n________ T- j- n-d-e-n-. --------------- To je nádherné. 0
Em sembla lleig. To j---š-li--. T_ j_ o_______ T- j- o-k-i-é- -------------- To je ošklivé. 0
Em sembla avorrit. P-ipa-á -i--o ---n-. P______ m_ t_ n_____ P-i-a-á m- t- n-d-é- -------------------- Připadá mi to nudné. 0
Em sembla horrible. T-----st-a-n-. T_ j_ s_______ T- j- s-r-š-é- -------------- To je strašné. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.