Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   sr У ресторану 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [двадесет и девет]

29 [dvadeset i devet]

У ресторану 1

[U restoranu 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Д- -- ј- --- с--бо-ан? Д_ л_ ј_ с__ с________ Д- л- ј- с-о с-о-о-а-? ---------------------- Да ли је сто слободан? 0
Da-----e--to--l---d--? D_ l_ j_ s__ s________ D- l- j- s-o s-o-o-a-? ---------------------- Da li je sto slobodan?
Voldria la carta, si us plau. Молим -а-- х--- / хтел--б-х----о-ни-. М____ В___ х___ / х____ б__ ј________ М-л-м В-с- х-е- / х-е-а б-х ј-л-в-и-. ------------------------------------- Молим Вас, хтео / хтела бих јеловник. 0
Mo-i- -a---hte- --h---a -ih-jel-vnik. M____ V___ h___ / h____ b__ j________ M-l-m V-s- h-e- / h-e-a b-h j-l-v-i-. ------------------------------------- Molim Vas, hteo / htela bih jelovnik.
Què em recomana? Шт- мож-т- пре-ор-чи-и? Ш__ м_____ п___________ Ш-а м-ж-т- п-е-о-у-и-и- ----------------------- Шта можете препоручити? 0
Šta-može----r-po--čit-? Š__ m_____ p___________ Š-a m-ž-t- p-e-o-u-i-i- ----------------------- Šta možete preporučiti?
M’agradaria una cervesa. Р--- би- --во. Р___ б__ п____ Р-д- б-х п-в-. -------------- Радо бих пиво. 0
Rado b-h-p-v-. R___ b__ p____ R-d- b-h p-v-. -------------- Rado bih pivo.
M’agradaria una aigua mineral. Р--о-би--ми-ералну вод-. Р___ б__ м________ в____ Р-д- б-х м-н-р-л-у в-д-. ------------------------ Радо бих минералну воду. 0
R---------in-r-------d-. R___ b__ m________ v____ R-d- b-h m-n-r-l-u v-d-. ------------------------ Rado bih mineralnu vodu.
M’agradaria un suc de taronja. Ра-о -их-с---од--ом-ра-џе. Р___ б__ с__ о_ п_________ Р-д- б-х с-к о- п-м-р-н-е- -------------------------- Радо бих сок од поморанџе. 0
R----bih---k o---om-----ž-. R___ b__ s__ o_ p__________ R-d- b-h s-k o- p-m-r-n-ž-. --------------------------- Rado bih sok od pomorandže.
M’agradaria un cafè. Ра-о бих ----. Р___ б__ к____ Р-д- б-х к-ф-. -------------- Радо бих кафу. 0
Ra-- b---ka-u. R___ b__ k____ R-d- b-h k-f-. -------------- Rado bih kafu.
M’agradaria llet amb cafè. Р-д---их-к-фу с---лек--. Р___ б__ к___ с_ м______ Р-д- б-х к-ф- с- м-е-о-. ------------------------ Радо бих кафу са млеком. 0
Ra-o---h ---u s-----k--. R___ b__ k___ s_ m______ R-d- b-h k-f- s- m-e-o-. ------------------------ Rado bih kafu sa mlekom.
Amb sucre, si us plau. Са -ећ-ром, м-лим. С_ ш_______ м_____ С- ш-ћ-р-м- м-л-м- ------------------ Са шећером, молим. 0
S- ----e-om, -o---. S_ š_______ m_____ S- š-c-e-o-, m-l-m- ------------------- Sa šećerom, molim.
M’agradaria te. Хте- /-хте-- би----ј. Х___ / х____ б__ ч___ Х-е- / х-е-а б-х ч-ј- --------------------- Хтео / хтела бих чај. 0
H-eo /--t-l- -i- ---. H___ / h____ b__ č___ H-e- / h-e-a b-h č-j- --------------------- Hteo / htela bih čaj.
M’agradaria un te de llimona. Х-е- / -т--а-бих-ч----а л-м-ном. Х___ / х____ б__ ч__ с_ л_______ Х-е- / х-е-а б-х ч-ј с- л-м-н-м- -------------------------------- Хтео / хтела бих чај са лимуном. 0
Ht---/-htel--b---č---s--li-u-o-. H___ / h____ b__ č__ s_ l_______ H-e- / h-e-a b-h č-j s- l-m-n-m- -------------------------------- Hteo / htela bih čaj sa limunom.
M’agradaria un te amb llet. Хтео --х-ела-б---чај -а м-е-о-. Х___ / х____ б__ ч__ с_ м______ Х-е- / х-е-а б-х ч-ј с- м-е-о-. ------------------------------- Хтео / хтела бих чај са млеком. 0
H--- ---t-l- --- ča- sa --ek--. H___ / h____ b__ č__ s_ m______ H-e- / h-e-a b-h č-j s- m-e-o-. ------------------------------- Hteo / htela bih čaj sa mlekom.
Té cigarrets? Имате ли -и-аре-е? И____ л_ ц________ И-а-е л- ц-г-р-т-? ------------------ Имате ли цигарете? 0
I--t--li--ig-r---? I____ l_ c________ I-a-e l- c-g-r-t-? ------------------ Imate li cigarete?
Té un cendrer? И-а-е -и-пе-е-ар-? И____ л_ п________ И-а-е л- п-п-љ-р-? ------------------ Имате ли пепељару? 0
Imat--l--pepel--ru? I____ l_ p_________ I-a-e l- p-p-l-a-u- ------------------- Imate li pepeljaru?
Té foc? Им-те-ли------? И____ л_ в_____ И-а-е л- в-т-е- --------------- Имате ли ватре? 0
I---e-li-va-r-? I____ l_ v_____ I-a-e l- v-t-e- --------------- Imate li vatre?
(Jo) no tinc forquilla. Н-д--тај-----виљ---а. Н________ м_ в_______ Н-д-с-а-е м- в-љ-ш-а- --------------------- Недостаје ми виљушка. 0
Ned-s-aj---- -il-u--a. N________ m_ v________ N-d-s-a-e m- v-l-u-k-. ---------------------- Nedostaje mi viljuška.
(Jo) no tinc ganivet. Не--ст--- ми-нож. Н________ м_ н___ Н-д-с-а-е м- н-ж- ----------------- Недостаје ми нож. 0
N--os-a-- mi-no-. N________ m_ n___ N-d-s-a-e m- n-ž- ----------------- Nedostaje mi nož.
(Jo) no tinc cullera. Н--ос--је -----ш---. Н________ м_ к______ Н-д-с-а-е м- к-ш-к-. -------------------- Недостаје ми кашика. 0
N-----aje-m- kaši--. N________ m_ k______ N-d-s-a-e m- k-š-k-. -------------------- Nedostaje mi kašika.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.