Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   mk Во ресторан 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [триесет]

30 [triyesyet]

Во ресторан 2

Vo ryestoran 2

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Ед-н с-к-о--ј-б-л-о- мо--м. Е___ с__ о_ ј_______ м_____ Е-е- с-к о- ј-б-л-о- м-л-м- --------------------------- Еден сок од јаболко, молам. 0
Yed-e- s-k----ј--o-ko--mo--m. Y_____ s__ o_ ј_______ m_____ Y-d-e- s-k o- ј-b-l-o- m-l-m- ----------------------------- Yedyen sok od јabolko, molam.
Una llimonada, si us plau. Е-----им----а---ол-м. Е___ л________ м_____ Е-н- л-м-н-д-, м-л-м- --------------------- Една лимонада, молам. 0
Yedna -imo-ad-,-m--a-. Y____ l________ m_____ Y-d-a l-m-n-d-, m-l-m- ---------------------- Yedna limonada, molam.
Un suc de tomàquet, si us plau. Ед----о---д----а--- мо---. Е___ с__ о_ д______ м_____ Е-е- с-к о- д-м-т-, м-л-м- -------------------------- Еден сок од домати, молам. 0
Yed--- --- od------i,---l-m. Y_____ s__ o_ d______ m_____ Y-d-e- s-k o- d-m-t-, m-l-m- ---------------------------- Yedyen sok od domati, molam.
M’agradaria una copa de vi negre. Ј-с-би--а-ал /--а-----е------ша-----н---и--. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ч___ ц_____ в____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ч-ш- ц-в-н- в-н-. -------------------------------------------- Јас би сакал / сакала една чаша црвено вино. 0
Ј-- bi -aka- - --kala ye-na cha--a -zr--eno-v---. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ c_____ t_______ v____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a c-a-h- t-r-y-n- v-n-. ------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna chasha tzrvyeno vino.
M’agradaria una copa de vi blanc. Ј-- би--а-а- / --кал- -----ча-а ---о-в---. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ч___ б___ в____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ч-ш- б-л- в-н-. ------------------------------------------ Јас би сакал / сакала една чаша бело вино. 0
Ј-- b----k-- /---k--a y---a --ash--b-e---vi--. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ c_____ b____ v____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a c-a-h- b-e-o v-n-. ---------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna chasha byelo vino.
M’agradaria una ampolla de xampany. Ј-с-б----к-- / -ак-л- ---о-ш--е --мпа--ко. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ш___ ш_________ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ш-ш- ш-м-а-с-о- ------------------------------------------ Јас би сакал / сакала едно шише шампањско. 0
Јas--i-sa-al - s-k-la-yedn--s-ishye-------њs--. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ s______ s__________ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o s-i-h-e s-a-p-њ-k-. ----------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedno shishye shampaњsko.
T’agrada el peix? Са--ш ли ---а? С____ л_ р____ С-к-ш л- р-б-? -------------- Сакаш ли риба? 0
Sa-a-h--i -i--? S_____ l_ r____ S-k-s- l- r-b-? --------------- Sakash li riba?
T’agrada la carn? С-ка----------ско---с-? С____ л_ г_______ м____ С-к-ш л- г-в-д-к- м-с-? ----------------------- Сакаш ли говедско месо? 0
Sak----l--g---y-ds-- my--o? S_____ l_ g_________ m_____ S-k-s- l- g-o-y-d-k- m-e-o- --------------------------- Sakash li guovyedsko myeso?
T’agrada el porc? Сак-ш ------нско -е--? С____ л_ с______ м____ С-к-ш л- с-и-с-о м-с-? ---------------------- Сакаш ли свинско месо? 0
Sak-sh-li---i--k--my--o? S_____ l_ s______ m_____ S-k-s- l- s-i-s-o m-e-o- ------------------------ Sakash li svinsko myeso?
Desitjaria un plat sense carn. Ј-с -и-са-а----с--ал- ---то -е--месо. Ј__ б_ с____ / с_____ н____ б__ м____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- н-ш-о б-з м-с-. ------------------------------------- Јас би сакал / сакала нешто без месо. 0
Јa--b- s---l----a-----n------ -ye- -ye-o. Ј__ b_ s____ / s_____ n______ b___ m_____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- n-e-h-o b-e- m-e-o- ----------------------------------------- Јas bi sakal / sakala nyeshto byez myeso.
Desitjaria un plat de verdures. Ј-- -и ------- с-кал--една--и-ија с- зел----к. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ ч_____ с_ з________ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ч-н-ј- с- з-л-н-у-. ---------------------------------------------- Јас би сакал / сакала една чинија со зеленчук. 0
Ј---b--sa-a- - sak-la ----a--hi---a so --e-y-nc-o-k. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ c______ s_ z____________ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a c-i-i-a s- z-e-y-n-h-o-. ---------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna chiniјa so zyelyenchook.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Ј---би-са-а--/ с--а----еш-о---т- -е-тр-- д-л--. Ј__ б_ с____ / с_____ н_____ ш__ н_ т___ д_____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- н-ш-о- ш-о н- т-а- д-л-о- ----------------------------------------------- Јас би сакал / сакала нешто, што не трае долго. 0
Ј-- ---s-k---/ --kala n--s-t-,-sh-o-ny---r----dol---. Ј__ b_ s____ / s_____ n_______ s___ n__ t____ d______ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- n-e-h-o- s-t- n-e t-a-e d-l-u-. ----------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala nyeshto, shto nye traye dolguo.
Vol acompanyament d’arròs? Г--с----е ---ова-с- -р-з? Г_ с_____ л_ о__ с_ о____ Г- с-к-т- л- о-а с- о-и-? ------------------------- Го сакате ли ова со ориз? 0
Gu- -akatye-l- -v- ---o---? G__ s______ l_ o__ s_ o____ G-o s-k-t-e l- o-a s- o-i-? --------------------------- Guo sakatye li ova so oriz?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Г--сак-т- -и-о-а ----естенини? Г_ с_____ л_ о__ с_ т_________ Г- с-к-т- л- о-а с- т-с-е-и-и- ------------------------------ Го сакате ли ова со тестенини? 0
G-o ---at---li--va s- -y---y-n-n-? G__ s______ l_ o__ s_ t___________ G-o s-k-t-e l- o-a s- t-e-t-e-i-i- ---------------------------------- Guo sakatye li ova so tyestyenini?
Vol acompanyament de patates? Г- с--а-е -и ов- со комп--и? Г_ с_____ л_ о__ с_ к_______ Г- с-к-т- л- о-а с- к-м-и-и- ---------------------------- Го сакате ли ова со компири? 0
G---s--a----li--va -- k-mpiri? G__ s______ l_ o__ s_ k_______ G-o s-k-t-e l- o-a s- k-m-i-i- ------------------------------ Guo sakatye li ova so kompiri?
(Això) no m’agrada. О-- не----е----сно. О__ н_ м_ е в______ О-а н- м- е в-у-н-. ------------------- Ова не ми е вкусно. 0
Ova-ny- mi ye-v-o-s--. O__ n__ m_ y_ v_______ O-a n-e m- y- v-o-s-o- ---------------------- Ova nye mi ye vkoosno.
El menjar està fred. Ј-дењ--о-е -------. Ј_______ е с_______ Ј-д-њ-т- е с-у-е-о- ------------------- Јадењето е студено. 0
Ј-----ye-o-y---too--eno. Ј_________ y_ s_________ Ј-d-e-y-t- y- s-o-d-e-o- ------------------------ Јadyeњyeto ye stoodyeno.
Això no és el que he demanat. Ј-- -в- не г- нарача-. Ј__ о__ н_ г_ н_______ Ј-с о-а н- г- н-р-ч-в- ---------------------- Јас ова не го нарачав. 0
Ј-- -va---- -----ar-ch-v. Ј__ o__ n__ g__ n________ Ј-s o-a n-e g-o n-r-c-a-. ------------------------- Јas ova nye guo narachav.

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.