Manual de conversa

ca Els transports públics   »   uz Mahalliy jamoat transporti

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ottiz olti]

Mahalliy jamoat transporti

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Av-o--- be-a-i -aye---? A______ b_____ q_______ A-t-b-s b-k-t- q-y-r-a- ----------------------- Avtobus bekati qayerda? 0
Quin autobús va al centre de la ciutat? Qa-s------bus-m-rk--ga-boradi? Q____ a______ m_______ b______ Q-y-i a-t-b-s m-r-a-g- b-r-d-? ------------------------------ Qaysi avtobus markazga boradi? 0
Quina línia he de prendre? Q-ys- -ato--- ---sh-m ---ak? Q____ q______ o______ k_____ Q-y-i q-t-r-i o-i-h-m k-r-k- ---------------------------- Qaysi qatorni olishim kerak? 0
Hauré de canviar d’autobús? Bo-h---a----u--- oti----im ke-ak-i? B_____ a________ o________ k_______ B-s-q- a-t-b-s-a o-i-i-h-m k-r-k-i- ----------------------------------- Boshqa avtobusga otirishim kerakmi? 0
On he de canviar? M------e-da p--e---i a-m-s----s-m --l---? M__ q______ p_______ a___________ b______ M-n q-y-r-a p-y-z-n- a-m-s-t-r-a- b-l-d-? ----------------------------------------- Men qayerda poyezdni almashtirsam boladi? 0
Quant costa un bitllet? B--e--in--nar-- qa-c--? B________ n____ q______ B-l-t-i-g n-r-i q-n-h-? ----------------------- Biletning narxi qancha? 0
Quantes parades hi ha fins al centre? Ma-kazg--n-ch--bek---bor? M_______ n____ b____ b___ M-r-a-g- n-c-a b-k-t b-r- ------------------------- Markazga necha bekat bor? 0
Heu de baixar aquí. Bu-----n--u---sh-ng-- --ra-. B_ e____ t___________ k_____ B- e-d-n t-s-i-h-n-i- k-r-k- ---------------------------- Bu erdan tushishingiz kerak. 0
Heu de baixar per darrere. Orq- -------- -hi---h -e-ak. O___ t_______ c______ k_____ O-q- t-m-n-a- c-i-i-h k-r-k- ---------------------------- Orqa tomondan chiqish kerak. 0
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Key---i m--ro 5 -aqi-a-a -e---i. K______ m____ 5 d_______ k______ K-y-n-i m-t-o 5 d-q-q-d- k-l-d-. -------------------------------- Keyingi metro 5 daqiqada keladi. 0
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. K----g----a-v-- 1- --qiq----k-----. K______ t______ 1_ d_______ k______ K-y-n-i t-a-v-y 1- d-q-q-d- k-l-d-. ----------------------------------- Keyingi tramvay 10 daqiqada keladi. 0
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. K-y-ng- -v---us 15----iq--a-k-la--. K______ a______ 1_ d_______ k______ K-y-n-i a-t-b-s 1- d-q-q-d- k-l-d-. ----------------------------------- Keyingi avtobus 15 daqiqada keladi. 0
Quan passa el darrer tren? Oxirg---et-o q-c-on--etadi? O_____ m____ q_____ k______ O-i-g- m-t-o q-c-o- k-t-d-? --------------------------- Oxirgi metro qachon ketadi? 0
Quan passa el darrer tramvia? O--r-i t-------qa--o- j-n-y--? O_____ t______ q_____ j_______ O-i-g- t-a-v-y q-c-o- j-n-y-i- ------------------------------ Oxirgi tramvay qachon jonaydi? 0
Quan passa el darrer autobús? O--rgi -v---u- --c-o-------di? O_____ a______ q_____ j_______ O-i-g- a-t-b-s q-c-o- j-n-y-i- ------------------------------ Oxirgi avtobus qachon jonaydi? 0
Que té bitllet? S-z-a--h--ta -or-i? S____ c_____ b_____ S-z-a c-i-t- b-r-i- ------------------- Sizda chipta bormi? 0
Bitllet? – No, no en tinc. Chi--am-? ---oq--m---a--ec----m-y-q. C________ - Y___ m____ h___ k__ y___ C-i-t-m-? - Y-q- m-n-a h-c- k-m y-q- ------------------------------------ Chiptami? - Yoq, menda hech kim yoq. 0
Llavors vostè ha de pagar una multa. Ke----j----a--o---h-ng-z-ke-a-. K____ j_____ t__________ k_____ K-y-n j-r-m- t-l-s-i-g-z k-r-k- ------------------------------- Keyin jarima tolashingiz kerak. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!