Manual de conversa

ca Fer compres   »   uz topshiriqlarni bajarish

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [ellik bir]

topshiriqlarni bajarish

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. M-n-kutu-x-na-a--o-mo-c-i-an. M__ k__________ b____________ M-n k-t-b-o-a-a b-r-o-c-i-a-. ----------------------------- Men kutubxonaga bormoqchiman. 0
Vull anar a la llibreria. M-n-kito--dokon--a-b----q-hi-a-. M__ k____ d_______ b____________ M-n k-t-b d-k-n-g- b-r-o-c-i-a-. -------------------------------- Men kitob dokoniga bormoqchiman. 0
Vull anar al quiosc. M-n k-os--a-b-rmo----ma-. M__ k______ b____________ M-n k-o-k-a b-r-o-c-i-a-. ------------------------- Men kioskka bormoqchiman. 0
Vull manllevar un llibre. M---ki--b -l------man. M__ k____ o___________ M-n k-t-b o-m-q-h-m-n- ---------------------- Men kitob olmoqchiman. 0
Vull comprar un llibre. Men--i-o- -o-i--ol-o---i-an. M__ k____ s____ o___________ M-n k-t-b s-t-b o-m-q-h-m-n- ---------------------------- Men kitob sotib olmoqchiman. 0
Vull comprar un diari. M-- gaze-a ---i- -l--q-h-ma-. M__ g_____ s____ o___________ M-n g-z-t- s-t-b o-m-q-h-m-n- ----------------------------- Men gazeta sotib olmoqchiman. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Kitob --is--u--u- ----b-ona-a --r-oq-hi--n. K____ o____ u____ k__________ b____________ K-t-b o-i-h u-h-n k-t-b-o-a-a b-r-o-c-i-a-. ------------------------------------------- Kitob olish uchun kutubxonaga bormoqchiman. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Men---to- d-‘k----a-----b-s--ib-o---q-hi-a-. M__ k____ d________ k____ s____ o___________ M-n k-t-b d-‘-o-i-a k-t-b s-t-b o-m-q-h-m-n- -------------------------------------------- Men kitob do‘koniga kitob sotib olmoqchiman. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Men-g-ze-- s-t-b ol--h-u-h-- kio-kag--bo--oqchim--. M__ g_____ s____ o____ u____ k_______ b____________ M-n g-z-t- s-t-b o-i-h u-h-n k-o-k-g- b-r-o-c-i-a-. --------------------------------------------------- Men gazeta sotib olish uchun kioskaga bormoqchiman. 0
Vull anar a ca l’òptic. M---o-ti-a-- b---o--him--. M__ o_______ b____________ M-n o-t-k-g- b-r-o-c-i-a-. -------------------------- Men optikaga bormoqchiman. 0
Vull anar al supermercat. M-n s-per-a-k---- ---m-qch-m--. M__ s____________ b____________ M-n s-p-r-a-k-t-a b-r-o-c-i-a-. ------------------------------- Men supermarketga bormoqchiman. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Me- n---------ga-b-rmoqch----. M__ n___________ b____________ M-n n-n-o-x-n-g- b-r-o-c-i-a-. ------------------------------ Men nonvoyxonaga bormoqchiman. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. M-n---z-yn---sot-b o--o-c--man. M__ k_______ s____ o___________ M-n k-z-y-a- s-t-b o-m-q-h-m-n- ------------------------------- Men kozoynak sotib olmoqchiman. 0
Vull comprar fruites i verdures. M-----v---- s-b---otla- s---b-ol-oq-h---n. M__ m___ v_ s__________ s____ o___________ M-n m-v- v- s-b-a-o-l-r s-t-b o-m-q-h-m-n- ------------------------------------------ Men meva va sabzavotlar sotib olmoqchiman. 0
Vull comprar pastes i pa. M-- -u-on v---o- so--- o-m--c-i-a-. M__ r____ v_ n__ s____ o___________ M-n r-l-n v- n-n s-t-b o-m-q-h-m-n- ----------------------------------- Men rulon va non sotib olmoqchiman. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Men --z-y-a- sot-- -li-h u-------t-k-ga---r--qc-i-a-. M__ k_______ s____ o____ u____ o_______ b____________ M-n k-z-y-a- s-t-b o-i-h u-h-n o-t-k-g- b-r-o-c-i-a-. ----------------------------------------------------- Men kozoynak sotib olish uchun optikaga bormoqchiman. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Me---v- s-b-a-o-la- s-t-b oli-h----u----p--ma----g--b-r--qc--m--. M___ v_ s__________ s____ o____ u____ s____________ b____________ M-v- v- s-b-a-o-l-r s-t-b o-i-h u-h-n s-p-r-a-k-t-a b-r-o-c-i-a-. ----------------------------------------------------------------- Meva va sabzavotlar sotib olish uchun supermarketga bormoqchiman. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Me- b-l-n-----on--o--b----s--uc-un n--voyx--aga ----oq--i-an. M__ b____ v_ n__ s____ o____ u____ n___________ b____________ M-n b-l-n v- n-n s-t-b o-i-h u-h-n n-v-o-x-n-g- b-r-o-c-i-a-. ------------------------------------------------------------- Men bulon va non sotib olish uchun novvoyxonaga bormoqchiman. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!