Manual de conversa

ca Fer compres   »   sr Куповина

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [педесет и четири]

54 [pedeset i četiri]

Куповина

[Kupovina]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Vull comprar un regal. Ја ж-ли---у---- -о---н. Ј_ ж____ к_____ п______ Ј- ж-л-м к-п-т- п-к-о-. ----------------------- Ја желим купити поклон. 0
Ja---l-m----iti----l--. J_ ž____ k_____ p______ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon.
Però res massa car. А-и--и--- ---више -к--о. А__ н____ п______ с_____ А-и н-ш-а п-е-и-е с-у-о- ------------------------ Али ништа превише скупо. 0
Al------a pr--i-e s--po. A__ n____ p______ s_____ A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo.
Potser una bossa? И------- мо-да-та-н-? И____ л_ м____ т_____ И-а-е л- м-ж-а т-ш-у- --------------------- Имате ли можда ташну? 0
Im--- -i -o-d- --š-u? I____ l_ m____ t_____ I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu?
De quin color la vol? Ко-- -о---же-ит-? К___ б___ ж______ К-ј- б-ј- ж-л-т-? ----------------- Коју боју желите? 0
K-j- --ju ---it-? K___ b___ ž______ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite?
Negra, marró o blanca? Ц-ну,-бр-он---и-б-лу? Ц____ б____ и__ б____ Ц-н-, б-а-н и-и б-л-? --------------------- Црну, браон или белу? 0
Crn-, -r-o- ili-bel-? C____ b____ i__ b____ C-n-, b-a-n i-i b-l-? --------------------- Crnu, braon ili belu?
Una de gran o petita? В--и-у или -алу? В_____ и__ м____ В-л-к- и-и м-л-? ---------------- Велику или малу? 0
V-li-- ili--al-? V_____ i__ m____ V-l-k- i-i m-l-? ---------------- Veliku ili malu?
Que puc veure aquesta? М--у--и --д-т---ву? М___ л_ в_____ о___ М-г- л- в-д-т- о-у- ------------------- Могу ли видети ову? 0
Mo-- li --d--- ---? M___ l_ v_____ o___ M-g- l- v-d-t- o-u- ------------------- Mogu li videti ovu?
És de cuir? Је л- -д-к-же? Ј_ л_ о_ к____ Ј- л- о- к-ж-? -------------- Је ли од коже? 0
Je li od---ž-? J_ l_ o_ k____ J- l- o- k-ž-? -------------- Je li od kože?
O de plàstic? И-и-је од в--т-чког матер--ала? И__ ј_ о_ в________ м__________ И-и ј- о- в-ш-а-к-г м-т-р-ј-л-? ------------------------------- Или је од вештачког материјала? 0
I---je--d veš---kog-mate-ij--a? I__ j_ o_ v________ m__________ I-i j- o- v-š-a-k-g m-t-r-j-l-? ------------------------------- Ili je od veštačkog materijala?
De cuir, és clar. Н----но, ---к--е. Н_______ о_ к____ Н-р-в-о- о- к-ж-. ----------------- Наравно, од коже. 0
Nar--n---od kože. N_______ o_ k____ N-r-v-o- o- k-ž-. ----------------- Naravno, od kože.
És de molt bona qualitat. То -- -а--чито-доб-- кв--ит-т. Т_ ј_ н_______ д____ к________ Т- ј- н-р-ч-т- д-б-р к-а-и-е-. ------------------------------ То је нарочито добар квалитет. 0
To-je -aro--------a--kv-----t. T_ j_ n_______ d____ k________ T- j- n-r-č-t- d-b-r k-a-i-e-. ------------------------------ To je naročito dobar kvalitet.
I la bossa és realment a un bon preu. А таш-- ј- з-ист--пов--н-. А т____ ј_ з_____ п_______ А т-ш-а ј- з-и-т- п-в-љ-а- -------------------------- А ташна је заиста повољна. 0
A t---- j- zai-ta-----lj-a. A t____ j_ z_____ p________ A t-š-a j- z-i-t- p-v-l-n-. --------------------------- A tašna je zaista povoljna.
M’agrada. О-а--- с--д---да. О__ м_ с_ д______ О-а м- с- д-п-д-. ----------------- Ова ми се допада. 0
Ov---- -e do--da. O__ m_ s_ d______ O-a m- s- d-p-d-. ----------------- Ova mi se dopada.
La compro. О---ћу уз-ти. О__ ћ_ у_____ О-у ћ- у-е-и- ------------- Ову ћу узети. 0
O---c-u--z--i. O__ ć_ u_____ O-u c-u u-e-i- -------------- Ovu ću uzeti.
La puc tornar, si de cas? Мо-- л- -е е--н-у-л-о заме--т-? М___ л_ ј_ е_________ з________ М-г- л- ј- е-е-т-а-н- з-м-н-т-? ------------------------------- Могу ли је евентуално заменити? 0
Mogu----j- e-en-u--no ---e----? M___ l_ j_ e_________ z________ M-g- l- j- e-e-t-a-n- z-m-n-t-? ------------------------------- Mogu li je eventualno zameniti?
Naturalment. П-др-зумев- -е. П__________ с__ П-д-а-у-е-а с-. --------------- Подразумева се. 0
Po--a--m--a se. P__________ s__ P-d-a-u-e-a s-. --------------- Podrazumeva se.
L’empaquetem per regal. З-п--ова-е-- -- ка---окло-. З___________ ј_ к__ п______ З-п-к-в-ћ-м- ј- к-о п-к-о-. --------------------------- Запаковаћемо је као поклон. 0
Z-pa---a-́--o -e--ao-po---n. Z___________ j_ k__ p______ Z-p-k-v-c-e-o j- k-o p-k-o-. ---------------------------- Zapakovaćemo je kao poklon.
La caixa és allà. Т--о п-ек- -- -лага--а. Т___ п____ ј_ б________ Т-м- п-е-о ј- б-а-а-н-. ----------------------- Тамо преко је благајна. 0
T-m- preko -e bl-g--n-. T___ p____ j_ b________ T-m- p-e-o j- b-a-a-n-. ----------------------- Tamo preko je blagajna.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...