Manual de conversa

ca Fer compres   »   uz Xarid qilish

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [ellik tort]

Xarid qilish

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Vull comprar un regal. M-- --v-a ol-oq-hima-. M__ s____ o___________ M-n s-v-a o-m-q-h-m-n- ---------------------- Men sovga olmoqchiman. 0
Però res massa car. Lekin-j--- q-mm-t -arsa. L____ j___ q_____ n_____ L-k-n j-d- q-m-a- n-r-a- ------------------------ Lekin juda qimmat narsa. 0
Potser una bossa? E-ti--l, s-mk-? E_______ s_____ E-t-m-l- s-m-a- --------------- Ehtimol, sumka? 0
De quin color la vol? Qa-si --n----x--l-y-iz? Q____ r_____ x_________ Q-y-i r-n-n- x-h-a-s-z- ----------------------- Qaysi rangni xohlaysiz? 0
Negra, marró o blanca? Qo------garr----y-ki-o-? Q____ j________ y___ o__ Q-r-, j-g-r-a-g y-k- o-? ------------------------ Qora, jigarrang yoki oq? 0
Una de gran o petita? K-t---- -o-i-k---i--i? K______ y___ k________ K-t-a-i y-k- k-c-i-m-? ---------------------- Kattami yoki kichikmi? 0
Que puc veure aquesta? b-ni korsa- m--l--i b___ k_____ m______ b-n- k-r-a- m-y-i-i ------------------- buni korsam maylimi 0
És de cuir? Bu -e-imi? B_ t______ B- t-r-m-? ---------- Bu terimi? 0
O de plàstic? Yok- pl----kdan --l-nga-m-? Y___ p_________ q__________ Y-k- p-a-t-k-a- q-l-n-a-m-? --------------------------- Yoki plastikdan qilinganmi? 0
De cuir, és clar. A-bat----teri. A_______ t____ A-b-t-a- t-r-. -------------- Albatta, teri. 0
És de molt bona qualitat. B-,-a--i---,--a---i s-fa-. B__ a_______ y_____ s_____ B-, a-n-q-a- y-x-h- s-f-t- -------------------------- Bu, ayniqsa, yaxshi sifat. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Va---mk- haqiq---n --m a-zo-. V_ s____ h________ h__ a_____ V- s-m-a h-q-q-t-n h-m a-z-n- ----------------------------- Va sumka haqiqatan ham arzon. 0
M’agrada. Me-ga -oq-a-ti. M____ y________ M-n-a y-q-a-t-. --------------- Menga yoqyapti. 0
La compro. M-n--u-i -l---n. M__ b___ o______ M-n b-n- o-a-a-. ---------------- Men buni olaman. 0
La puc tornar, si de cas? Me------ni---m--h--r----b-l---mi? M__ u_____ a___________ b________ M-n u-a-n- a-m-s-t-r-a- b-l-d-m-? --------------------------------- Men ularni almashtirsam boladimi? 0
Naturalment. A-b-tt-. A_______ A-b-t-a- -------- Albatta. 0
L’empaquetem per regal. Biz-u--rni-----a sif-t--a --ab ol-miz. B__ u_____ s____ s_______ o___ o______ B-z u-a-n- s-v-a s-f-t-d- o-a- o-a-i-. -------------------------------------- Biz ularni sovga sifatida orab olamiz. 0
La caixa és allà. K-s---a--a--t--a-- u-y--da. K____ a_______ a__ u y_____ K-s-a a-p-r-t- a-a u y-r-a- --------------------------- Kassa apparati ana u yerda. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...