Manual de conversa

ca Al banc   »   bg В банката

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [шейсет]

60 [sheyset]

В банката

[V bankata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Voldria obrir un compte. Бих----а- / и-к--а да си о----я-см----. Б__ и____ / и_____ д_ с_ о_____ с______ Б-х и-к-л / и-к-л- д- с- о-в-р- с-е-к-. --------------------------------------- Бих искал / искала да си отворя сметка. 0
B-k--i--al /-isk-la d- -i-o-v-ry- -m--k-. B___ i____ / i_____ d_ s_ o______ s______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- s- o-v-r-a s-e-k-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da si otvorya smetka.
Aquest és el meu passaport. Ет- п-с-ор---м-. Е__ п_______ м__ Е-о п-с-о-т- м-. ---------------- Ето паспорта ми. 0
Eto -as-o--a-m-. E__ p_______ m__ E-o p-s-o-t- m-. ---------------- Eto pasporta mi.
I aquesta és la meva adreça. То-- е а--есът--и. Т___ е а______ м__ Т-в- е а-р-с-т м-. ------------------ Това е адресът ми. 0
T--a ye----es-t -i. T___ y_ a______ m__ T-v- y- a-r-s-t m-. ------------------- Tova ye adresyt mi.
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Бих---к-л-- ис--ла--- вн-с- па-и по-с-е--а-а-с-. Б__ и____ / и_____ д_ в____ п___ п_ с_______ с__ Б-х и-к-л / и-к-л- д- в-е-а п-р- п- с-е-к-т- с-. ------------------------------------------------ Бих искал / искала да внеса пари по сметката си. 0
B--h ------/-is--la-d--v--s---a---po s--tk-ta--i. B___ i____ / i_____ d_ v____ p___ p_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a p-r- p- s-e-k-t- s-. ------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vnesa pari po smetkata si.
Voldria treure diners del meu compte. Би- иск-л --и---л--да-и-----я----и о--с-е-ка-а с-. Б__ и____ / и_____ д_ и______ п___ о_ с_______ с__ Б-х и-к-л / и-к-л- д- и-т-г-я п-р- о- с-е-к-т- с-. -------------------------------------------------- Бих искал / искала да изтегля пари от сметката си. 0
B-k---sk-l-/ --k-la -a--z--g--- -a-i-o--smet-a-a-s-. B___ i____ / i_____ d_ i_______ p___ o_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- i-t-g-y- p-r- o- s-e-k-t- s-. ---------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da izteglya pari ot smetkata si.
Voldria rebre el meu extracte de compte. Б-----к-- --искала--а-в-ем-----л---н-я-а -т-с-ет--т-. Б__ и____ / и_____ д_ в____ и___________ о_ с________ Б-х и-к-л / и-к-л- д- в-е-а и-в-е-е-и-т- о- с-е-к-т-. ----------------------------------------------------- Бих искал / искала да взема извлеченията от сметката. 0
Bikh -s--l / is-a-a d--vze-----v--c-eni-a-a -t-s-e-k-ta. B___ i____ / i_____ d_ v____ i_____________ o_ s________ B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a i-v-e-h-n-y-t- o- s-e-k-t-. -------------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vzema izvlecheniyata ot smetkata.
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Би- ис------и-к-ла--- ------я еди- -ътн-чески --к. Б__ и____ / и_____ д_ о______ е___ п_________ ч___ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-р-б-я е-и- п-т-и-е-к- ч-к- -------------------------------------------------- Бих искал / искала да осребря един пътнически чек. 0
Bi-------l ---skal--da--sr--r---ye--n p---i-h-s-- ch--. B___ i____ / i_____ d_ o_______ y____ p__________ c____ B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-r-b-y- y-d-n p-t-i-h-s-i c-e-. ------------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da osrebrya yedin pytnicheski chek.
Quant és la comissió? К--ви--а---кс---? К____ с_ т_______ К-к-и с- т-к-и-е- ----------------- Какви са таксите? 0
Kak-i -a--ak-i--? K____ s_ t_______ K-k-i s- t-k-i-e- ----------------- Kakvi sa taksite?
On haig de signar? К-де -- се---д--ша? К___ д_ с_ п_______ К-д- д- с- п-д-и-а- ------------------- Къде да се подпиша? 0
Ky-e-d- -e-podpis-a? K___ d_ s_ p________ K-d- d- s- p-d-i-h-? -------------------- Kyde da se podpisha?
Espero una transferència d’Alemanya. Очак-а--пре--- о--Ге---ния. О______ п_____ о_ Г________ О-а-в-м п-е-о- о- Г-р-а-и-. --------------------------- Очаквам превод от Германия. 0
O--akv-m -r-v-d ---G--m-n-ya. O_______ p_____ o_ G_________ O-h-k-a- p-e-o- o- G-r-a-i-a- ----------------------------- Ochakvam prevod ot Germaniya.
Aquest és el meu número de compte. Т-ва-е --ме-а----мет--та --. Т___ е н_____ н_ м______ м__ Т-в- е н-м-р- н- м-т-а-а м-. ---------------------------- Това е номера на метката ми. 0
To----e-nomera n--m-t-at- mi. T___ y_ n_____ n_ m______ m__ T-v- y- n-m-r- n- m-t-a-a m-. ----------------------------- Tova ye nomera na metkata mi.
Han arribat els diners? П-ри-- -ри-тигна-а --? П_____ п__________ л__ П-р-т- п-и-т-г-а-а л-? ---------------------- Парите пристигнаха ли? 0
Pa---e --i---g--k-----? P_____ p___________ l__ P-r-t- p-i-t-g-a-h- l-? ----------------------- Parite pristignakha li?
Voldria canviar aquests diners. Б-х ----- /-----ла-д- ------ -е-и -а--. Б__ и____ / и_____ д_ о_____ т___ п____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-м-н- т-з- п-р-. --------------------------------------- Бих искал / искала да обменя тези пари. 0
B-kh i-kal / i---la-d--obmen-- te---p-ri. B___ i____ / i_____ d_ o______ t___ p____ B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-m-n-a t-z- p-r-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da obmenya tezi pari.
Necessito dòlars americans. Т-ябв-т м----т-к--д---ри. Т______ м_ щ_____ д______ Т-я-в-т м- щ-т-к- д-л-р-. ------------------------- Трябват ми щатски долари. 0
Tryabv-- m- s-----s-- -ol-r-. T_______ m_ s________ d______ T-y-b-a- m- s-c-a-s-i d-l-r-. ----------------------------- Tryabvat mi shchatski dolari.
Doni’m bitllets petits, si us plau. М------------и ----н- банкн--и. М____ д____ м_ д_____ б________ М-л-, д-й-е м- д-е-н- б-н-н-т-. ------------------------------- Моля, дайте ми дребни банкноти. 0
M-lya- -a-te--i -reb------kn-ti. M_____ d____ m_ d_____ b________ M-l-a- d-y-e m- d-e-n- b-n-n-t-. -------------------------------- Molya, dayte mi drebni banknoti.
Que hi ha un caixer automàtic? Т-- --а--- -ан-о---? Т__ и__ л_ б________ Т-к и-а л- б-н-о-а-? -------------------- Тук има ли банкомат? 0
T-- -m- li--anko---? T__ i__ l_ b________ T-k i-a l- b-n-o-a-? -------------------- Tuk ima li bankomat?
Quants diners puc treure? Каква-с--а-------а -е-т-гл-? К____ с___ м___ д_ с_ т_____ К-к-а с-м- м-ж- д- с- т-г-и- ---------------------------- Каква сума може да се тегли? 0
K---- -uma --zh---- ---te-l-? K____ s___ m____ d_ s_ t_____ K-k-a s-m- m-z-e d- s- t-g-i- ----------------------------- Kakva suma mozhe da se tegli?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Коя---еди----к-рт--мо-е-д------зполз-а? К__ к_______ к____ м___ д_ с_ и________ К-я к-е-и-н- к-р-а м-ж- д- с- и-п-л-в-? --------------------------------------- Коя кредитна карта може да се използва? 0
K-----re-it-a -ar-a -ozh--d- s---z-olz-a? K___ k_______ k____ m____ d_ s_ i________ K-y- k-e-i-n- k-r-a m-z-e d- s- i-p-l-v-? ----------------------------------------- Koya kreditna karta mozhe da se izpolzva?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...