Manual de conversa

ca Negació 2   »   sv Negation 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sextiofem]

Negation 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
És car l’anell? Är --ngen d--? Ä_ r_____ d___ Ä- r-n-e- d-r- -------------- Är ringen dyr? 0
No, només costa cent euros. Nej, de---ost---b----hund-------. N___ d__ k_____ b___ h_____ e____ N-j- d-n k-s-a- b-r- h-n-r- e-r-. --------------------------------- Nej, den kostar bara hundra euro. 0
Però només en tinc cinquanta. M-n --g ha- bar- f--tio. M__ j__ h__ b___ f______ M-n j-g h-r b-r- f-m-i-. ------------------------ Men jag har bara femtio. 0
Has acabat? Ä---u-r--an f--di-? Ä_ d_ r____ f______ Ä- d- r-d-n f-r-i-? ------------------- Är du redan färdig? 0
No, encara no. N--,-i-t--ä-nu. N___ i___ ä____ N-j- i-t- ä-n-. --------------- Nej, inte ännu. 0
Però aviat acabo. M---s---t------g------g. M__ s____ ä_ j__ f______ M-n s-a-t ä- j-g f-r-i-. ------------------------ Men snart är jag färdig. 0
Vols més sopa? V--- du h- m-r---p-a? V___ d_ h_ m__ s_____ V-l- d- h- m-r s-p-a- --------------------- Vill du ha mer soppa? 0
No, ja no en vull. N--, --- -ill--nt--ha----. N___ j__ v___ i___ h_ m___ N-j- j-g v-l- i-t- h- m-r- -------------------------- Nej, jag vill inte ha mer. 0
Però un altre gelat. M-n -n gl-----ill. M__ e_ g____ t____ M-n e- g-a-s t-l-. ------------------ Men en glass till. 0
Que fa gaire que vius aquí? H-- d- -o---hä---ä-g-? H__ d_ b___ h__ l_____ H-r d- b-t- h-r l-n-e- ---------------------- Har du bott här länge? 0
No, només un mes. Ne---ba---e- mån-d. N___ b___ e_ m_____ N-j- b-r- e- m-n-d- ------------------- Nej, bara en månad. 0
Però ja conec un munt de gent. M-n-j-g-kän--r -eda- -ycke--folk. M__ j__ k_____ r____ m_____ f____ M-n j-g k-n-e- r-d-n m-c-e- f-l-. --------------------------------- Men jag känner redan mycket folk. 0
Vas a casa demà? Å--r d- h-- ---r-o-? Å___ d_ h__ i_______ Å-e- d- h-m i-o-g-n- -------------------- Åker du hem imorgon? 0
No, només els caps de setmana. N--- -ör---m-- -ec----u-et. N___ f____ m__ v___________ N-j- f-r-t m-t v-c-o-l-t-t- --------------------------- Nej, först mot veckoslutet. 0
Però ja torno diumenge. M-- j---ko-m-- --llb-k----dan -----n--g. M__ j__ k_____ t_______ r____ p_ s______ M-n j-g k-m-e- t-l-b-k- r-d-n p- s-n-a-. ---------------------------------------- Men jag kommer tillbaka redan på söndag. 0
La teva filla ja és major d’edat? Ä- --n d-tter-r-d---vuxen? Ä_ d__ d_____ r____ v_____ Ä- d-n d-t-e- r-d-n v-x-n- -------------------------- Är din dotter redan vuxen? 0
No, té només disset anys. N-j,--o- -r----- s-utton---. N___ h__ ä_ b___ s______ å__ N-j- h-n ä- b-r- s-u-t-n å-. ---------------------------- Nej, hon är bara sjutton år. 0
Però ja té xicot. Me--h---h-r-red-- ---p--k-än. M__ h__ h__ r____ e_ p_______ M-n h-n h-r r-d-n e- p-j-v-n- ----------------------------- Men hon har redan en pojkvän. 0

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!