Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   mr एखादी गोष्ट अनिवार्यपणे करण्यास भाग पडणे

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

७२ [बहात्तर]

72 [Bahāttara]

एखादी गोष्ट अनिवार्यपणे करण्यास भाग पडणे

[ēkhādī gōṣṭa anivāryapaṇē karaṇyāsa bhāga paḍaṇē]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
haver de ए--दी-गो-्- क----च--ाग-े ए__ गो__ क___ ला__ ए-ा-ी ग-ष-ट क-ा-ी- ल-ग-े ------------------------ एखादी गोष्ट करावीच लागणे 0
ēkhā-- g-ṣṭ- -a-ā---- l-g--ē ē_____ g____ k_______ l_____ ē-h-d- g-ṣ-a k-r-v-c- l-g-ṇ- ---------------------------- ēkhādī gōṣṭa karāvīca lāgaṇē
Haig d’enviar una carta. म---ह- प----प--वि--च प-ह--े. म_ हे प__ पा____ पा___ म-ा ह- प-्- प-ठ-ि-े- प-ह-ज-. ---------------------------- मला हे पत्र पाठविलेच पाहिजे. 0
m-l---ē--a--a pā-h-vil-c--pā---ē. m___ h_ p____ p__________ p______ m-l- h- p-t-a p-ṭ-a-i-ē-a p-h-j-. --------------------------------- malā hē patra pāṭhavilēca pāhijē.
Haig de pagar l’hotel. म---हॉ--लचे -ील--ि--च ---ि--. म_ हॉ___ बी_ दि__ पा___ म-ा ह-ट-ल-े ब-ल द-ल-च प-ह-ज-. ----------------------------- मला हॉटेलचे बील दिलेच पाहिजे. 0
M----hŏṭēlacē -ī-- dilē-a -āh---. M___ h_______ b___ d_____ p______ M-l- h-ṭ-l-c- b-l- d-l-c- p-h-j-. --------------------------------- Malā hŏṭēlacē bīla dilēca pāhijē.
T’has de llevar d’hora. त- लव-र--ठल- --हिजे. तू ल___ उ__ पा___ त- ल-क- उ-ल- प-ह-ज-. -------------------- तू लवकर उठले पाहिजे. 0
T- ----k-ra u--alē-p-----. T_ l_______ u_____ p______ T- l-v-k-r- u-h-l- p-h-j-. -------------------------- Tū lavakara uṭhalē pāhijē.
Has de treballar molt. त------काम-क-------िज-. तू खू_ का_ के_ पा___ त- ख-प क-म क-ल- प-ह-ज-. ----------------------- तू खूप काम केले पाहिजे. 0
T--khūpa---m- --lē-p--ijē. T_ k____ k___ k___ p______ T- k-ū-a k-m- k-l- p-h-j-. -------------------------- Tū khūpa kāma kēlē pāhijē.
Has d’arribar a temps. तू--क-तश-र-अ-----ा-----. तू व____ अ__ पा____ त- व-्-श-र अ-ल- प-ह-ज-स- ------------------------ तू वक्तशीर असले पाहिजेस. 0
T- v-kta-īr- ----ē p-h---s-. T_ v________ a____ p________ T- v-k-a-ī-a a-a-ē p-h-j-s-. ---------------------------- Tū vaktaśīra asalē pāhijēsa.
(Ell) ha de posar benzina. त्यान- गॅ- भरला---हि--. त्__ गॅ_ भ__ पा___ त-य-न- ग-स भ-ल- प-ह-ज-. ----------------------- त्याने गॅस भरला पाहिजे. 0
Ty--ē-g-s- bh-ral---ā--j-. T____ g___ b______ p______ T-ā-ē g-s- b-a-a-ā p-h-j-. -------------------------- Tyānē gĕsa bharalā pāhijē.
(Ell) ha de reparar el cotxe. त-------ा----रु--- केली-पा---े. त्__ का_ दु___ के_ पा___ त-य-न- क-र द-र-स-त क-ल- प-ह-ज-. ------------------------------- त्याने कार दुरुस्त केली पाहिजे. 0
Tyā-- ---a----u-ta-kē-- -ā-i-ē. T____ k___ d______ k___ p______ T-ā-ē k-r- d-r-s-a k-l- p-h-j-. ------------------------------- Tyānē kāra durusta kēlī pāhijē.
(Ell) ha de rentar el cotxe. त्-ा-े -ार-ध-तल--पा-िजे. त्__ का_ धु__ पा___ त-य-न- क-र ध-त-ी प-ह-ज-. ------------------------ त्याने कार धुतली पाहिजे. 0
T-ā-- -ā-- -hu--lī pā---ē. T____ k___ d______ p______ T-ā-ē k-r- d-u-a-ī p-h-j-. -------------------------- Tyānē kāra dhutalī pāhijē.
(Ella) ha de fer compres. त-----रेदी क--- प-हि--. ति_ ख__ के_ पा___ त-न- ख-े-ी क-ल- प-ह-ज-. ----------------------- तिने खरेदी केली पाहिजे. 0
T-nē-k--r--ī k-lī pāh-j-. T___ k______ k___ p______ T-n- k-a-ē-ī k-l- p-h-j-. ------------------------- Tinē kharēdī kēlī pāhijē.
(Ella) ha de netejar l’apartament. ति-े-घ---ा- -ेल- प----े. ति_ घ_ सा_ के_ पा___ त-न- घ- स-फ क-ल- प-ह-ज-. ------------------------ तिने घर साफ केले पाहिजे. 0
Tinē ---ra s--h- kēlē-p-hijē. T___ g____ s____ k___ p______ T-n- g-a-a s-p-a k-l- p-h-j-. ----------------------------- Tinē ghara sāpha kēlē pāhijē.
(Ella) ha de rentar la roba. ति-े-क----धु-ले-प-ह-जेत. ति_ क__ धु__ पा____ त-न- क-ड- ध-त-े प-ह-ज-त- ------------------------ तिने कपडे धुतले पाहिजेत. 0
T-n--kap----d---a-ē pāhijē--. T___ k_____ d______ p________ T-n- k-p-ḍ- d-u-a-ē p-h-j-t-. ----------------------------- Tinē kapaḍē dhutalē pāhijēta.
Hem d’anar de seguida a l’escola. आ-्ह- लगे- श-ळ-- ग--े प-हि-े. आ__ ल__ शा__ गे_ पा___ आ-्-ी ल-े- श-ळ-त ग-ल- प-ह-ज-. ----------------------------- आम्ही लगेच शाळेत गेले पाहिजे. 0
Ām-ī---g--a -āḷē-a-gē-ē -ā-ij-. Ā___ l_____ ś_____ g___ p______ Ā-h- l-g-c- ś-ḷ-t- g-l- p-h-j-. ------------------------------- Āmhī lagēca śāḷēta gēlē pāhijē.
Hem d’anar de seguida a treballar. आ-्ह- ---च-का---ा--े---प--ि-े. आ__ ल__ का__ गे_ पा___ आ-्-ी ल-े- क-म-ल- ग-ल- प-ह-ज-. ------------------------------ आम्ही लगेच कामाला गेले पाहिजे. 0
Ā-h--l-g-ca--ā-ā-ā----- p-hi-ē. Ā___ l_____ k_____ g___ p______ Ā-h- l-g-c- k-m-l- g-l- p-h-j-. ------------------------------- Āmhī lagēca kāmālā gēlē pāhijē.
Hem d’anar de seguida al metge. आ---- ल-े---ॉक-टरकडे----े-------. आ__ ल__ डॉ_____ गे_ पा___ आ-्-ी ल-े- ड-क-ट-क-े ग-ल- प-ह-ज-. --------------------------------- आम्ही लगेच डॉक्टरकडे गेले पाहिजे. 0
Ā-hī --g-ca--ŏkṭ-rakaḍ---ē---p-h---. Ā___ l_____ ḍ__________ g___ p______ Ā-h- l-g-c- ḍ-k-a-a-a-ē g-l- p-h-j-. ------------------------------------ Āmhī lagēca ḍŏkṭarakaḍē gēlē pāhijē.
Heu d’esperar l’autobús. तू---च---ा--ब---ली--ाहिज-. तू ब__ वा_ ब___ पा___ त- ब-च- व-ट ब-ि-ल- प-ह-ज-. -------------------------- तू बसची वाट बघितली पाहिजे. 0
Tū----ac--vā---b---italī -āhij-. T_ b_____ v___ b________ p______ T- b-s-c- v-ṭ- b-g-i-a-ī p-h-j-. -------------------------------- Tū basacī vāṭa baghitalī pāhijē.
Heu d’esperar el tren. तू --रेनच--वाट -घ---- -ा-ि--. तू ट्___ वा_ ब___ पा___ त- ट-र-न-ी व-ट ब-ि-ल- प-ह-ज-. ----------------------------- तू ट्रेनची वाट बघितली पाहिजे. 0
T- ----a-ī vā------hi--lī pāhijē. T_ ṭ______ v___ b________ p______ T- ṭ-ē-a-ī v-ṭ- b-g-i-a-ī p-h-j-. --------------------------------- Tū ṭrēnacī vāṭa baghitalī pāhijē.
Heu d’esperar el taxi. त- -ॅ-्---ी--ाट ------ पाहिज-. तू टॅ___ वा_ ब___ पा___ त- ट-क-स-च- व-ट ब-ि-ल- प-ह-ज-. ------------------------------ तू टॅक्सीची वाट बघितली पाहिजे. 0
Tū -ĕk-ī-ī --ṭ- -ag-italī -āh-j-. T_ ṭ______ v___ b________ p______ T- ṭ-k-ī-ī v-ṭ- b-g-i-a-ī p-h-j-. --------------------------------- Tū ṭĕksīcī vāṭa baghitalī pāhijē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + marathi (1-100) MP3 marathi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...