Manual de conversa

ca Passat 2   »   uz otgan 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [sakson ikki]

otgan 2

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? T-- ----am-c------s--ngiz ---ak--d-mi? T__ y_____ c_____________ k____ e_____ T-z y-r-a- c-a-i-i-h-n-i- k-r-k e-i-i- -------------------------------------- Tez yordam chaqirishingiz kerak edimi? 0
Havies de trucar al metge? Siz----f-korn- -ha-i--sh--giz ---ak-e----? S__ s_________ c_____________ k____ e_____ S-z s-i-o-o-n- c-a-i-i-h-n-i- k-r-k e-i-i- ------------------------------------------ Siz shifokorni chaqirishingiz kerak edimi? 0
Havies de trucar a la policia? P-l-t------ c-a-ir-sh ke-------? P__________ c________ k_________ P-l-t-i-a-i c-a-i-i-h k-r-k-i-i- -------------------------------- Politsiyani chaqirish kerakmidi? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. te-ef-n -om--i-giz borm- -e-d-----r-b-r edi. t______ n_________ b____ M____ u___ b__ e___ t-l-f-n n-m-r-n-i- b-r-i M-n-a u-a- b-r e-i- -------------------------------------------- telefon nomeringiz bormi Menda ular bor edi. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Ma-zil bo-----M--da ular -or-e--. M_____ b_____ M____ u___ b__ e___ M-n-i- b-r-i- M-n-a u-a- b-r e-i- --------------------------------- Manzil bormi? Menda ular bor edi. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. S--d- s--ha--x-r----------i?-Me--- s-u-----i --r -d-. S____ s_____ x_______ b_____ M____ s________ b__ e___ S-z-a s-a-a- x-r-t-s- b-r-i- M-n-a s-u-c-a-i b-r e-i- ----------------------------------------------------- Sizda shahar xaritasi bormi? Menda shunchaki bor edi. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. U o--va-t--a-keldim---U oz-v---id--kel- o--a--. U o_ v______ k_______ U o_ v______ k___ o______ U o- v-q-i-a k-l-i-i- U o- v-q-i-a k-l- o-m-d-. ----------------------------------------------- U oz vaqtida keldimi? U oz vaqtida kela olmadi. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. U -------opd--i?-U yol -opa-o--a-i. U y____ t_______ U y__ t___ o______ U y-l-i t-p-i-i- U y-l t-p- o-m-d-. ----------------------------------- U yolni topdimi? U yol topa olmadi. 0
T’entenia? No em podia entendre. u s-z-----s-un-imi-U-men--tushunolm-di. u s____ t_________ U m___ t____________ u s-z-i t-s-u-d-m- U m-n- t-s-u-o-m-d-. --------------------------------------- u sizni tushundimi U meni tushunolmadi. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? N-----z-v----da--e-- -l--d---iz? N___ o_ v______ k___ o__________ N-g- o- v-q-i-a k-l- o-m-d-n-i-? -------------------------------- Nega oz vaqtida kela olmadingiz? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Ne-- -o--- --pa--lmad--giz? N___ y____ t___ o__________ N-g- y-l-i t-p- o-m-d-n-i-? --------------------------- Nega yolni topa olmadingiz? 0
Per què no el podies entendre? N--a-un- ---h-n--ma-ing? N___ u__ t______________ N-g- u-i t-s-u-o-m-d-n-? ------------------------ Nega uni tushunolmading? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Avt--us yo‘qli-- uc-----‘z-v-q-i-a kela-olm-dim. A______ y_______ u____ o__ v______ k___ o_______ A-t-b-s y-‘-l-g- u-h-n o-z v-q-i-a k-l- o-m-d-m- ------------------------------------------------ Avtobus yo‘qligi uchun o‘z vaqtida kela olmadim. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Men --‘- top- --m-dim----un-i-me-d--xarita----q--di. M__ y___ t___ o_______ c_____ m____ x_____ y___ e___ M-n y-‘- t-p- o-m-d-m- c-u-k- m-n-a x-r-t- y-‘- e-i- ---------------------------------------------------- Men yo‘l topa olmadim, chunki menda xarita yo‘q edi. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Me--un- -u-h--olm-di-,--hun----u-----juda b--a-d-ed-. M__ u__ t_____________ c_____ m_____ j___ b_____ e___ M-n u-i t-s-u-o-m-d-m- c-u-k- m-s-q- j-d- b-l-n- e-i- ----------------------------------------------------- Men uni tushunolmadim, chunki musiqa juda baland edi. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M---tak-i---------k-r-- e--. M__ t____ o______ k____ e___ M-n t-k-i o-i-h-m k-r-k e-i- ---------------------------- Men taksi olishim kerak edi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. M-n sha-a----r-t-s-n---otib--lis-im k------d-. M__ s_____ x_________ s____ o______ k____ e___ M-n s-a-a- x-r-t-s-n- s-t-b o-i-h-m k-r-k e-i- ---------------------------------------------- Men shahar xaritasini sotib olishim kerak edi. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Men-radi-n--------shga ---b-r b---im. M__ r______ o_________ m_____ b______ M-n r-d-o-i o-h-r-s-g- m-j-u- b-l-i-. ------------------------------------- Men radioni ochirishga majbur boldim. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!