Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   ha Zamanin da ya gabata na modal fiili 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [tamanin da takwas]

Zamanin da ya gabata na modal fiili 2

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. Ɗan--b- y- -on--a------ɗan t---a. Ɗ___ b_ y_ s__ w___ d_ ɗ__ t_____ Ɗ-n- b- y- s-n w-s- d- ɗ-n t-a-a- --------------------------------- Ɗana ba ya son wasa da ɗan tsana. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. Yata--- ta --n-buga--w-ll-- ƙa-a. Y___ b_ t_ s__ b___ ƙ______ ƙ____ Y-t- b- t- s-n b-g- ƙ-a-l-n ƙ-f-. --------------------------------- Yata ba ta son buga ƙwallon ƙafa. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. Mat-ta-b--t- -on-w--- d----. M_____ b_ t_ s__ w___ d_ n__ M-t-t- b- t- s-n w-s- d- n-. ---------------------------- Matata ba ta son wasa da ni. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. Yar--na -- s- so- t-f-y--y--o. Y___ n_ b_ s_ s__ t_____ y____ Y-r- n- b- s- s-n t-f-y- y-w-. ------------------------------ Yara na ba sa son tafiya yawo. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. Ba-u s-- ----e da-i-. B___ s__ s____ d_____ B-s- s-n s-a-e d-k-n- --------------------- Basu son share dakin. 0
Ells no volien anar al llit. Ba-s- so su k---t-. B_ s_ s_ s_ k______ B- s- s- s- k-a-t-. ------------------- Ba su so su kwanta. 0
Ell no podia menjar gelats. Ba-a---r--hi-----i --e cr--m-ba. B_ a b__ s__ y_ c_ i__ c____ b__ B- a b-r s-i y- c- i-e c-e-m b-. -------------------------------- Ba a bar shi ya ci ice cream ba. 0
Ell no podia menjar xocolata. Ba-a-b-- sh-----c--c-k-l-- ba. B_ a b__ s__ y_ c_ c______ b__ B- a b-r s-i y- c- c-k-l-n b-. ------------------------------ Ba a bar shi ya ci cakulan ba. 0
Ell no podia menjar caramels. Ba --ba--shi-y---i a---a-ba. B_ a b__ s__ y_ c_ a____ b__ B- a b-r s-i y- c- a-e-a b-. ---------------------------- Ba a bar shi ya ci alewa ba. 0
Em podia desitjar alguna cosa. Z-n -y- ------wan- ab-. Z__ i__ f____ w___ a___ Z-n i-a f-t-n w-n- a-u- ----------------------- Zan iya fatan wani abu. 0
Em vaig poder comprar un vestit. A- y-r-a in -a-a wa kaina--iga. A_ y____ i_ s___ w_ k____ r____ A- y-r-a i- s-y- w- k-i-a r-g-. ------------------------------- An yarda in saya wa kaina riga. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. An -a--i--z-n-n-d-uk-- pr-li-e. A_ b_ n_ i_____ d_____ p_______ A- b- n- i-i-i- d-u-a- p-a-i-e- ------------------------------- An ba ni izinin daukar praline. 0
Que podies fumar a l’avió? A---a ku i-in-----a--ta---a cik-- --rg--? A_ b_ k_ i_____ s___ t___ a c____ j______ A- b- k- i-i-i- s-a- t-b- a c-k-n j-r-i-? ----------------------------------------- An ba ku izinin shan taba a cikin jirgin? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? A- -a--u ----i- shan-giy--a as-biti? A_ b_ k_ i_____ s___ g___ a a_______ A- b- k- i-i-i- s-a- g-y- a a-i-i-i- ------------------------------------ An ba ku izinin shan giya a asibiti? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? An -a--- i----n ɗ--kar kar- --w----a-? A_ b_ k_ i_____ ɗ_____ k___ z___ o____ A- b- k- i-i-i- ɗ-u-a- k-r- z-w- o-a-? -------------------------------------- An ba ku izinin ɗaukar kare zuwa otal? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. A --kaci- -u----an -a--ya-an--- zau-- - waje a--ak-r-. A l______ h____ a_ b__ y____ s_ z____ a w___ a m______ A l-k-c-n h-t-, a- b-r y-r-n s- z-u-a a w-j- a m-k-r-. ------------------------------------------------------ A lokacin hutu, an bar yaran su zauna a waje a makare. 0
Podien jugar molt de temps al pati. An--a-su --m-r-y-n-wa-a a-ts--a- g--a-n- --g-n l-k-c-. A_ b_ s_ d____ y__ w___ a t_____ g___ n_ d____ l______ A- b- s- d-m-r y-n w-s- a t-a-a- g-d- n- d-g-n l-k-c-. ------------------------------------------------------ An ba su damar yin wasa a tsakar gida na dogon lokaci. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. A- b-r ----u----dar-. A_ b__ s_ s_ y_ d____ A- b-r s- s- y- d-r-. --------------------- An bar su su yi dare. 0

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...