Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   uz birikmalar 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [toqson tort]

birikmalar 1

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Yom--r to---s---i-----ng. Y_____ t_________ k______ Y-m-i- t-x-a-h-n- k-t-n-. ------------------------- Yomgir toxtashini kuting. 0
Espera fins que (jo) acabi. I--i---ug--a-un--a -uti-g I____ t___________ k_____ I-h-m t-g-m-g-n-h- k-t-n- ------------------------- Ishim tugamaguncha kuting 0
Espera fins que (ell) torni. Unin-------- -el--h-ni -uting. U____ q_____ k________ k______ U-i-g q-y-i- k-l-s-i-i k-t-n-. ------------------------------ Uning qaytib kelishini kuting. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. S--hla-i-n- -u--tishin---u-ya----. S__________ q__________ k_________ S-c-l-r-m-i q-r-t-s-i-i k-t-a-m-n- ---------------------------------- Sochlarimni quritishini kutyapman. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Fi-- -u-as---- ku-----. F___ t________ k_______ F-l- t-g-s-i-i k-t-m-n- ----------------------- Film tugashini kutaman. 0
Espero que es posi verd el semàfor. M----veto-orni-- yas-i---hir-g---o-ma----h--ku--m-n. M__ s___________ y_____ c______ y__________ k_______ M-n s-e-o-o-n-n- y-s-i- c-i-o-i y-n-a-u-c-a k-t-m-n- ---------------------------------------------------- Men svetoforning yashil chirogi yonmaguncha kutaman. 0
Quan te’n vas de vacances? Qa-hon--at-lg- -hi--s-z? Q_____ t______ c________ Q-c-o- t-t-l-a c-i-a-i-? ------------------------ Qachon tatilga chiqasiz? 0
Abans de les vacances d’estiu? Y-zg---a--l o-didanmi? Y____ t____ o_________ Y-z-i t-t-l o-d-d-n-i- ---------------------- Yozgi tatil oldidanmi? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. H-, y-zg- tat-- --s-l-nis-id-------n-ha-. H__ y____ t____ b_____________ o____ h___ H-, y-z-i t-t-l b-s-l-n-s-i-a- o-d-n h-m- ----------------------------------------- Ha, yozgi tatil boshlanishidan oldin ham. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Q-sh-b---lan---id-- oldi- to-n- -ahk-ml-ng. Q___ b_____________ o____ t____ m__________ Q-s- b-s-l-n-s-i-a- o-d-n t-m-i m-h-a-l-n-. ------------------------------------------- Qish boshlanishidan oldin tomni mahkamlang. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. St--ga o-i-i----- ol----qo-ingi-ni y-v--g. S_____ o_________ o____ q_________ y______ S-o-g- o-i-i-h-a- o-d-n q-l-n-i-n- y-v-n-. ------------------------------------------ Stolga otirishdan oldin qolingizni yuving. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Ta-hqa---- ch--ish-an--ldi-----ani-y-p--g. T_________ c_________ o____ o_____ y______ T-s-q-r-g- c-i-i-h-a- o-d-n o-n-n- y-p-n-. ------------------------------------------ Tashqariga chiqishdan oldin oynani yoping. 0
Quan véns a casa? Q-ch-n----a qa--as-z? Q_____ u___ q________ Q-c-o- u-g- q-y-a-i-? --------------------- Qachon uyga qaytasiz? 0
Després de la classe? D-rs-an ke--nm-? D______ k_______ D-r-d-n k-y-n-i- ---------------- Darsdan keyinmi? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. H------s-------n--n --y--. H__ d___ t_________ k_____ H-, d-r- t-g-g-n-a- k-y-n- -------------------------- Ha, dars tugagandan keyin. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. V--e---od-r-bolg-n---- ----n ---os-qa -sh----ol-a-i. V____ s____ b_________ k____ u b_____ i_____ o______ V-q-a s-d-r b-l-a-i-a- k-y-n u b-s-q- i-h-a- o-m-d-. ---------------------------------------------------- Voqea sodir bolganidan keyin u boshqa ishlay olmadi. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Ishi-i----otg--h,--merika---ketdi. I_____ y_________ A________ k_____ I-h-n- y-q-t-a-h- A-e-i-a-a k-t-i- ---------------------------------- Ishini yoqotgach, Amerikaga ketdi. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. A-e---aga--e--a-ida- k---- -oy-b--e---. A________ k_________ k____ b____ k_____ A-e-i-a-a k-t-a-i-a- k-y-n b-y-b k-t-i- --------------------------------------- Amerikaga ketganidan keyin boyib ketdi. 0

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...