Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   uz birikmalar 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [toqson olti]

birikmalar 3

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Bu-i-ni---i---glaga- zahot- o‘--i-d----u---an. B_______ j__________ z_____ o________ t_______ B-d-l-i- j-r-n-l-g-n z-h-t- o-r-i-d-n t-r-m-n- ---------------------------------------------- Budilnik jiringlagan zahoti o‘rnimdan turaman. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. O‘q--hi- k-r---bo‘lsa,----r---b-q-lam--. O_______ k____ b______ c_______ q_______ O-q-s-i- k-r-k b-‘-s-, c-a-c-a- q-l-m-n- ---------------------------------------- O‘qishim kerak bo‘lsa, charchab qolaman. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. 60--oshg--t---a-i--a-ishla-hni-t--ta--ma-. 6_ y_____ t_________ i________ t__________ 6- y-s-g- t-l-a-i-d- i-h-a-h-i t-x-a-a-a-. ------------------------------------------ 60 yoshga tolganimda ishlashni toxtataman. 0
Quan li trucareu? Q---on-q-n--r-q-qilas-z? Q_____ q_______ q_______ Q-c-o- q-n-i-o- q-l-s-z- ------------------------ Qachon qongiroq qilasiz? 0
Tan aviat com tingui temps. Me--- --r l-hza --l-s-i--il--o-. M____ b__ l____ b______ b_______ M-n-a b-r l-h-a b-l-s-i b-l-n-q- -------------------------------- Menda bir lahza bolishi bilanoq. 0
Li truca quan té temps. V-q-- b-li--i -il--o- q--gi-o- -i---i. V____ b______ b______ q_______ q______ V-q-i b-l-s-i b-l-n-q q-n-i-o- q-l-d-. -------------------------------------- Vaqti bolishi bilanoq qongiroq qiladi. 0
Fins quan treballareu? Qa----gac-a i--laysi-? Q__________ i_________ Q-c-o-g-c-a i-h-a-s-z- ---------------------- Qachongacha ishlaysiz? 0
Treballaré mentre pugui. Qo-i-----k-l-an--- --hla-m-n. Q_______ k________ i_________ Q-l-m-a- k-l-a-c-a i-h-a-m-n- ----------------------------- Qolimdan kelgancha ishlayman. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. S---igi--bo--eka-, is-----a-. S_______ b__ e____ i_________ S-g-i-i- b-r e-a-, i-h-a-m-n- ----------------------------- Sogligim bor ekan, ishlayman. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. U----lash orn-g---o---da -o---i. U i______ o_____ y______ y______ U i-h-a-h o-n-g- y-t-q-a y-t-d-. -------------------------------- U ishlash orniga yotoqda yotadi. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. U--v--t----h-rish --rni-a -az--- -‘qiy-i. U o____ p________ o______ g_____ o_______ U o-q-t p-s-i-i-h o-r-i-a g-z-t- o-q-y-i- ----------------------------------------- U ovqat pishirish o‘rniga gazeta o‘qiydi. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. U --ga-bo---- o-r-iga-pabda-o‘t--a--. U u___ b_____ o______ p____ o________ U u-g- b-r-s- o-r-i-a p-b-a o-t-r-d-. ------------------------------------- U uyga borish o‘rniga pabda o‘tiradi. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. B---shim-ha--u s-- --rd- ya-h-ydi. B___________ u s__ y____ y________ B-l-s-i-c-a- u s-u y-r-a y-s-a-d-. ---------------------------------- Bilishimcha, u shu yerda yashaydi. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. B--ish--c--------ni-kas-l. B___________ x_____ k_____ B-l-s-i-c-a- x-t-n- k-s-l- -------------------------- Bilishimcha, xotini kasal. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Bi--shi--h---u--shsi-. B___________ u i______ B-l-s-i-c-a- u i-h-i-. ---------------------- Bilishimcha, u ishsiz. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Me--u---b q-l-bm-n---ks-h--d-----t--a -o----im. M__ u____ q________ a__ h____ v______ b________ M-n u-l-b q-l-b-a-, a-s h-l-a v-q-i-a b-l-r-i-. ----------------------------------------------- Men uxlab qolibman, aks holda vaqtida bolardim. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Av-o-us--- -ec-i- q--ga-d-m, b-‘--asa--a----- b--l-rdi-. A_________ k_____ q_________ b_______ v______ b_________ A-t-b-s-a- k-c-i- q-l-a-d-m- b-‘-m-s- v-q-i-a b-‘-a-d-m- -------------------------------------------------------- Avtobusdan kechib qolgandim, bo‘lmasa vaqtida bo‘lardim. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Yo--ni-to--lmad--, -o‘-ma-a,---q---a b-----d-m. Y_____ t__________ b________ v______ b_________ Y-‘-n- t-p-l-a-i-, b-‘-m-s-, v-q-i-a b-‘-a-d-m- ----------------------------------------------- Yo‘lni topolmadim, bo‘lmasa, vaqtida bo‘lardim. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...