Manual de conversa

ca Conversa 2   »   pa ਬਾਤਚੀਤ 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [ਇੱਕੀ]

21 [Ikī]

ਬਾਤਚੀਤ 2

[bātacīta 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
D’on és vostè? ਤੁ-ੀਂ ਕਿੱਥ-ਂ--ਏ ਹੋ? ਤੁ_ ਕਿੱ_ ਆ_ ਹੋ_ ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ੱ-ੋ- ਆ- ਹ-? ------------------- ਤੁਸੀਂ ਕਿੱਥੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
t--ī- kithōṁ ā-ē h-? t____ k_____ ā__ h__ t-s-ṁ k-t-ō- ā-ē h-? -------------------- tusīṁ kithōṁ ā'ē hō?
De Basilea. ਬ--ਲ-ਤ--। ਬੇ__ ਤੋਂ_ ਬ-ਸ- ਤ-ਂ- --------- ਬੇਸਲ ਤੋਂ। 0
Bēs-la--ō-. B_____ t___ B-s-l- t-ṁ- ----------- Bēsala tōṁ.
Basilea és a Suïssa. ਬ-ਸ- -ਵਿ----ੈਂਡ -ਿੱਚ--ੈ। ਬੇ__ ਸ______ ਵਿੱ_ ਹੈ_ ਬ-ਸ- ਸ-ਿ-ਜ਼-ਲ-ਂ- ਵ-ੱ- ਹ-। ------------------------ ਬੇਸਲ ਸਵਿਟਜ਼ਰਲੈਂਡ ਵਿੱਚ ਹੈ। 0
B-sal--sav--a--ra-ai-------a h--. B_____ s_______________ v___ h___ B-s-l- s-v-ṭ-z-r-l-i-ḍ- v-c- h-i- --------------------------------- Bēsala saviṭazaralaiṇḍa vica hai.
Li presento el senyor Müller. ਮੈ---ੁ-ਾਨ-ੰ ਸ਼-ਰ--ਭੁ-ੱ- ਨ-------ਉ---ਚਾਹ-ੰਦਾ-/ --ਹੁ-ਦ- ਹਾ-। ਮੈਂ ਤੁ__ ਸ਼੍_ ਭੁ__ ਨਾ_ ਮਿ___ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਸ਼-ਰ- ਭ-ਲ-ਰ ਨ-ਲ ਮ-ਲ-ਉ-ਾ ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------------------------- ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਸ਼੍ਰੀ ਭੁਲੱਰ ਨਾਲ ਮਿਲਾਉਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Mai- --hā-ū-ś-ī---u-ara -āl---ilā---ā--āhu--/ --hu-----ṁ. M___ t_____ ś__ b______ n___ m_______ c______ c_____ h___ M-i- t-h-n- ś-ī b-u-a-a n-l- m-l-'-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- --------------------------------------------------------- Maiṁ tuhānū śrī bhulara nāla milā'uṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
És estranger. ਇ- ---ੇ-ੀ ਹ-। ਇ_ ਵਿ__ ਹ__ ਇ- ਵ-ਦ-ਸ਼- ਹ-। ------------- ਇਹ ਵਿਦੇਸ਼ੀ ਹਨ। 0
Iha ---ēśī-hana. I__ v_____ h____ I-a v-d-ś- h-n-. ---------------- Iha vidēśī hana.
Parla diverses llengües. ਇਹ-----ਾਸ਼--ਵ-ਂ --ਲ-ਸਕ-- -ਨ। ਇ_ ਕ_ ਭਾ__ ਬੋ_ ਸ__ ਹ__ ਇ- ਕ- ਭ-ਸ਼-ਂ-ਾ- ਬ-ਲ ਸ-ਦ- ਹ-। --------------------------- ਇਹ ਕਈ ਭਾਸ਼ਾਂਵਾਂ ਬੋਲ ਸਕਦੇ ਹਨ। 0
I-a k-'- --ā-ānv----ō-a s-k-d-----a. I__ k___ b________ b___ s_____ h____ I-a k-'- b-ā-ā-v-ṁ b-l- s-k-d- h-n-. ------------------------------------ Iha ka'ī bhāśānvāṁ bōla sakadē hana.
És la primera vegada que és aquí vostè? ਕ--ਤੁ--- ਇੱ------ਲ---ਾਰ--ਏ ਹ-। ਕੀ ਤੁ_ ਇੱ_ ਪ__ ਵਾ_ ਆ_ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਇ-ਥ- ਪ-ਿ-ੀ ਵ-ਰ ਆ- ਹ-। ------------------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਪਹਿਲੀ ਵਾਰ ਆਏ ਹੋ। 0
Kī -usī- i-h- ---ilī-vā-a---ē hō. K_ t____ i___ p_____ v___ ā__ h__ K- t-s-ṁ i-h- p-h-l- v-r- ā-ē h-. --------------------------------- Kī tusīṁ ithē pahilī vāra ā'ē hō.
No, ja hi vaig ser l’any passat. ਜੀ -ਹੀ-,-------ਥੇ-----------ਆਇਆ / ---ਸ-। ਜੀ ਨ__ ਮੈਂ ਇੱ_ ਪਿ__ ਸਾ_ ਆ__ / ਆ_ ਸੀ_ ਜ- ਨ-ੀ-, ਮ-ਂ ਇ-ਥ- ਪ-ਛ-ੇ ਸ-ਲ ਆ-ਆ / ਆ- ਸ-। ---------------------------------------- ਜੀ ਨਹੀਂ, ਮੈਂ ਇੱਥੇ ਪਿਛਲੇ ਸਾਲ ਆਇਆ / ਆਈ ਸੀ। 0
J--n--ī-, maiṁ ---- p---a---s--a-ā-i--/ ā'ī-sī. J_ n_____ m___ i___ p______ s___ ā_____ ā__ s__ J- n-h-ṁ- m-i- i-h- p-c-a-ē s-l- ā-i-ā- ā-ī s-. ----------------------------------------------- Jī nahīṁ, maiṁ ithē pichalē sāla ā'i'ā/ ā'ī sī.
Però només per una setmana. ਪਰ--ੇ-- ਇ-ਕ --ਤੇ---। ਪ_ ਕੇ__ ਇੱ_ ਹ__ ਲ__ ਪ- ਕ-ਵ- ਇ-ਕ ਹ-ਤ- ਲ-। -------------------- ਪਰ ਕੇਵਲ ਇੱਕ ਹਫਤੇ ਲਈ। 0
P--- k---la-i-- haph--- -a'ī. P___ k_____ i__ h______ l____ P-r- k-v-l- i-a h-p-a-ē l-'-. ----------------------------- Para kēvala ika haphatē la'ī.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? ਕੀ---ਹ-ਨੂੰ--- ਚ-ਗਾ ਲ--ਦ- ਹੈ? ਕੀ ਤੁ__ ਇ_ ਚੰ_ ਲੱ__ ਹੈ_ ਕ- ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਇ- ਚ-ਗ- ਲ-ਗ-ਾ ਹ-? ---------------------------- ਕੀ ਤੁਹਾਨੂੰ ਇਹ ਚੰਗਾ ਲੱਗਦਾ ਹੈ? 0
K- t--ān- ih--ca-- --ga-- -ai? K_ t_____ i__ c___ l_____ h___ K- t-h-n- i-a c-g- l-g-d- h-i- ------------------------------ Kī tuhānū iha cagā lagadā hai?
Molt. La gent és molt amable. ਬਹੁਤ--ਧੀ----ੋਕ----- -ੰ-ੇ ਹਨ। ਬ__ ਵ___ ਲੋ_ ਬ__ ਚੰ_ ਹ__ ਬ-ੁ- ਵ-ੀ-, ਲ-ਕ ਬ-ੁ- ਚ-ਗ- ਹ-। ---------------------------- ਬਹੁਤ ਵਧੀਆ, ਲੋਕ ਬਹੁਤ ਚੰਗੇ ਹਨ। 0
B--u-a-va-hī--- -ōka---h-ta -a----a-a. B_____ v_______ l___ b_____ c___ h____ B-h-t- v-d-ī-ā- l-k- b-h-t- c-g- h-n-. -------------------------------------- Bahuta vadhī'ā, lōka bahuta cagē hana.
I també m’agrada el paisatge. ਮ-ਨ---ਇ-ਥੋਂ ਦ- ----ਾ -ੀ -----ਵਧੀਆ--ੱਗ-ਾ --। ਮੈ_ ਇੱ_ ਦਾ ਨ__ ਵੀ ਬ__ ਵ__ ਲੱ__ ਹੈ_ ਮ-ਨ-ੰ ਇ-ਥ-ਂ ਦ- ਨ-ਾ-ਾ ਵ- ਬ-ੁ- ਵ-ੀ- ਲ-ਗ-ਾ ਹ-। ------------------------------------------- ਮੈਨੂੰ ਇੱਥੋਂ ਦਾ ਨਜ਼ਾਰਾ ਵੀ ਬਹੁਤ ਵਧੀਆ ਲੱਗਦਾ ਹੈ। 0
Mainū -thōṁ -ā-naz-r---ī-----ta-v-dh-'ā laga-ā ha-. M____ i____ d_ n_____ v_ b_____ v______ l_____ h___ M-i-ū i-h-ṁ d- n-z-r- v- b-h-t- v-d-ī-ā l-g-d- h-i- --------------------------------------------------- Mainū ithōṁ dā nazārā vī bahuta vadhī'ā lagadā hai.
Quina és la seva professió? ਤ--ੀਂ--- ਕਰ-- --? ਤੁ_ ਕੀ ਕ__ ਹੋ_ ਤ-ਸ-ਂ ਕ- ਕ-ਦ- ਹ-? ----------------- ਤੁਸੀਂ ਕੀ ਕਰਦੇ ਹੋ? 0
T-sīṁ k--k----ē---? T____ k_ k_____ h__ T-s-ṁ k- k-r-d- h-? ------------------- Tusīṁ kī karadē hō?
Sóc traductor. ਮ-- ---ਅਨੁਵ-ਦ---ਾਂ। ਮੈਂ ਇ_ ਅ____ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਇ- ਅ-ੁ-ਾ-ਕ ਹ-ਂ- ------------------- ਮੈਂ ਇਕ ਅਨੁਵਾਦਕ ਹਾਂ। 0
M------a a-u-------h--. M___ i__ a________ h___ M-i- i-a a-u-ā-a-a h-ṁ- ----------------------- Maiṁ ika anuvādaka hāṁ.
Tradueixo llibres. ਮੈ- -ੁ---ਾ--------------ਦ--/ -ਰਦੀ ਹ--। ਮੈਂ ਪੁ___ ਦਾ ਅ___ ਕ__ / ਕ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਪ-ਸ-ਕ-ਂ ਦ- ਅ-ੁ-ਾ- ਕ-ਦ- / ਕ-ਦ- ਹ-ਂ- -------------------------------------- ਮੈਂ ਪੁਸਤਕਾਂ ਦਾ ਅਨੁਵਾਦ ਕਰਦਾ / ਕਰਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma-ṁ-p-sa---āṁ-d--a--v--a -ar--ā------dī hā-. M___ p________ d_ a______ k______ k_____ h___ M-i- p-s-t-k-ṁ d- a-u-ā-a k-r-d-/ k-r-d- h-ṁ- --------------------------------------------- Maiṁ pusatakāṁ dā anuvāda karadā/ karadī hāṁ.
Està sol aquí? ਕ- ਤ-ਸ-- ਇੱਥ--ਇ---ੇ-ਆਏ -ੋ? ਕੀ ਤੁ_ ਇੱ_ ਇ__ ਆ_ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਇ-ਥ- ਇ-ੱ-ੇ ਆ- ਹ-? -------------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਇਕੱਲੇ ਆਏ ਹੋ? 0
K- ---ī-------ik-lē-ā-ē -ō? K_ t____ i___ i____ ā__ h__ K- t-s-ṁ i-h- i-a-ē ā-ē h-? --------------------------- Kī tusīṁ ithē ikalē ā'ē hō?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. ਜੀ----ਂ, --ਰ- ਪਤੀ-/-ਮ-ਰ- ਪ--ੀ -ੀ-ਇ--- --। ਜੀ ਨ__ ਮੇ_ ਪ_ / ਮੇ_ ਪ__ ਵੀ ਇੱ_ ਹੈ_ ਜ- ਨ-ੀ-, ਮ-ਰ- ਪ-ੀ / ਮ-ਰ- ਪ-ਨ- ਵ- ਇ-ਥ- ਹ-। ----------------------------------------- ਜੀ ਨਹੀਂ, ਮੇਰੇ ਪਤੀ / ਮੇਰੀ ਪਤਨੀ ਵੀ ਇੱਥੇ ਹੈ। 0
Jī--ahīṁ- m------tī/ m------ta-- vī-ithē-ha-. J_ n_____ m___ p____ m___ p_____ v_ i___ h___ J- n-h-ṁ- m-r- p-t-/ m-r- p-t-n- v- i-h- h-i- --------------------------------------------- Jī nahīṁ, mērē patī/ mērī patanī vī ithē hai.
I allà són els meus dos fills. ਅਤੇ ਮੇਰੇ ਦ-ਵ------- ------। ਅ_ ਮੇ_ ਦੋ_ ਬੱ_ ਓ_ ਹ__ ਅ-ੇ ਮ-ਰ- ਦ-ਵ-ਂ ਬ-ਚ- ਓ-ੇ ਹ-। --------------------------- ਅਤੇ ਮੇਰੇ ਦੋਵੇਂ ਬੱਚੇ ਓਥੇ ਹਨ। 0
At---ē-ē--ō-ē--b-cē---hē-h--a. A__ m___ d____ b___ ō___ h____ A-ē m-r- d-v-ṁ b-c- ō-h- h-n-. ------------------------------ Atē mērē dōvēṁ bacē ōthē hana.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + punjabi (1-100) MP3 punjabi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!