Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   pa ਜ਼ਰੂਰੀ ਕੰਮ

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ਬਹੱਤਰ]

72 [Bahatara]

ਜ਼ਰੂਰੀ ਕੰਮ

[zarūrī kama]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
haver de ਜ਼--ਰੀ --ਲਾਂ ਜ਼__ ਗੱ_ ਜ਼-ੂ-ੀ ਗ-ਲ-ਂ ----------- ਜ਼ਰੂਰੀ ਗੱਲਾਂ 0
z--ūr- ga--ṁ z_____ g____ z-r-r- g-l-ṁ ------------ zarūrī galāṁ
Haig d’enviar una carta. ਮ-- ---ਠੀ--ੇ-ਣ- --। ਮੈਂ ਚਿੱ_ ਭੇ__ ਹੈ_ ਮ-ਂ ਚ-ੱ-ੀ ਭ-ਜ-ੀ ਹ-। ------------------- ਮੈਂ ਚਿੱਠੀ ਭੇਜਣੀ ਹੈ। 0
maiṁ ----ī b--j-ṇī -ai. m___ c____ b______ h___ m-i- c-ṭ-ī b-ē-a-ī h-i- ----------------------- maiṁ ciṭhī bhējaṇī hai.
Haig de pagar l’hotel. ਮ-ਂ -ੋ-- -ੂੰ ਪ--ੇ-ਦ--- -ਨ। ਮੈਂ ਹੋ__ ਨੂੰ ਪੈ_ ਦੇ_ ਹ__ ਮ-ਂ ਹ-ਟ- ਨ-ੰ ਪ-ਸ- ਦ-ਣ- ਹ-। -------------------------- ਮੈਂ ਹੋਟਲ ਨੂੰ ਪੈਸੇ ਦੇਣੇ ਹਨ। 0
M-i----ṭ-l---ū---i-ē--ēṇ- ---a. M___ h_____ n_ p____ d___ h____ M-i- h-ṭ-l- n- p-i-ē d-ṇ- h-n-. ------------------------------- Maiṁ hōṭala nū paisē dēṇē hana.
T’has de llevar d’hora. ਤੂ--ਜਲ-------- --। ਤੂੰ ਜ__ ਜਾ__ ਹੈ_ ਤ-ੰ ਜ-ਦ- ਜ-ਗ-ਾ ਹ-। ------------------ ਤੂੰ ਜਲਦੀ ਜਾਗਣਾ ਹੈ। 0
Tū --l-dī-jāgaṇ-----. T_ j_____ j_____ h___ T- j-l-d- j-g-ṇ- h-i- --------------------- Tū jaladī jāgaṇā hai.
Has de treballar molt. ਤੂ--ਬ-ੁ- --- -ਰ-ਾ ਹ-। ਤੂੰ ਬ__ ਕੰ_ ਕ__ ਹੈ_ ਤ-ੰ ਬ-ੁ- ਕ-ਮ ਕ-ਨ- ਹ-। --------------------- ਤੂੰ ਬਹੁਤ ਕੰਮ ਕਰਨਾ ਹੈ। 0
T---a---a -a-- kar--- -a-. T_ b_____ k___ k_____ h___ T- b-h-t- k-m- k-r-n- h-i- -------------------------- Tū bahuta kama karanā hai.
Has d’arribar a temps. ਤੂ--ਸਮੇ- ਤੇ--ਾਣਾ--ੈ। ਤੂੰ ਸ_ ਤੇ ਜਾ_ ਹੈ_ ਤ-ੰ ਸ-ੇ- ਤ- ਜ-ਣ- ਹ-। -------------------- ਤੂੰ ਸਮੇਂ ਤੇ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
T- s-mēṁ -ē--āṇā-hai. T_ s____ t_ j___ h___ T- s-m-ṁ t- j-ṇ- h-i- --------------------- Tū samēṁ tē jāṇā hai.
(Ell) ha de posar benzina. ਉਸ-ੇ-ਪ-ਟਰੋ--------ੈ। ਉ__ ਪੈ___ ਲੈ_ ਹੈ_ ਉ-ਨ- ਪ-ਟ-ੋ- ਲ-ਣ- ਹ-। -------------------- ਉਸਨੇ ਪੈਟਰੋਲ ਲੈਣਾ ਹੈ। 0
U-a-- paiṭ-r-la-lai-ā---i. U____ p________ l____ h___ U-a-ē p-i-a-ō-a l-i-ā h-i- -------------------------- Usanē paiṭarōla laiṇā hai.
(Ell) ha de reparar el cotxe. ਉ--ੇ--ਂ--ੀ--ੱ-ੀ--ੀਕ-ਕ-ਵਾਉ-ੀ -ੈ। ਉ__ ਆਂ__ ਗੱ_ ਠੀ_ ਕ____ ਹੈ_ ਉ-ਨ- ਆ-ਪ-ੀ ਗ-ਡ- ਠ-ਕ ਕ-ਵ-ਉ-ੀ ਹ-। ------------------------------- ਉਸਨੇ ਆਂਪਣੀ ਗੱਡੀ ਠੀਕ ਕਰਵਾਉਣੀ ਹੈ। 0
Usanē-ā-p----ga-- ṭ-ī------av-'uṇī ha-. U____ ā_____ g___ ṭ____ k_________ h___ U-a-ē ā-p-ṇ- g-ḍ- ṭ-ī-a k-r-v-'-ṇ- h-i- --------------------------------------- Usanē āmpaṇī gaḍī ṭhīka karavā'uṇī hai.
(Ell) ha de rentar el cotxe. ਉ-ਨ--ਆ--- -ੱ-ੀ-ਧ-ਾ-ਣ- ਹ-। ਉ__ ਆ__ ਗੱ_ ਧ___ ਹੈ_ ਉ-ਨ- ਆ-ਣ- ਗ-ਡ- ਧ-ਾ-ਣ- ਹ-। ------------------------- ਉਸਨੇ ਆਪਣੀ ਗੱਡੀ ਧਵਾਉਣੀ ਹੈ। 0
U---ē-ā-aṇ- ga-- d--v-'uṇī ha-. U____ ā____ g___ d________ h___ U-a-ē ā-a-ī g-ḍ- d-a-ā-u-ī h-i- ------------------------------- Usanē āpaṇī gaḍī dhavā'uṇī hai.
(Ella) ha de fer compres. ਉਸਨ---ਰ--ਦਾਰ----ਨੀ---। ਉ__ ਖ____ ਕ__ ਹੈ_ ਉ-ਨ- ਖ-ੀ-ਦ-ਰ- ਕ-ਨ- ਹ-। ---------------------- ਉਸਨੇ ਖਰੀਦਦਾਰੀ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
Usan---harī---ā---k------h-i. U____ k__________ k_____ h___ U-a-ē k-a-ī-a-ā-ī k-r-n- h-i- ----------------------------- Usanē kharīdadārī karanī hai.
(Ella) ha de netejar l’apartament. ਉਸਨ--ਘਰ-ਸ----ਰਨਾ -ੈ। ਉ__ ਘ_ ਸਾ_ ਕ__ ਹੈ_ ਉ-ਨ- ਘ- ਸ-ਫ ਕ-ਨ- ਹ-। -------------------- ਉਸਨੇ ਘਰ ਸਾਫ ਕਰਨਾ ਹੈ। 0
U-an---har--s-----k-r--ā -ai. U____ g____ s____ k_____ h___ U-a-ē g-a-a s-p-a k-r-n- h-i- ----------------------------- Usanē ghara sāpha karanā hai.
(Ella) ha de rentar la roba. ਉ-----ੱਪੜੇ-ਧੋਣੇ ਹਨ। ਉ__ ਕੱ__ ਧੋ_ ਹ__ ਉ-ਨ- ਕ-ਪ-ੇ ਧ-ਣ- ਹ-। ------------------- ਉਸਨੇ ਕੱਪੜੇ ਧੋਣੇ ਹਨ। 0
Us-nē--apaṛ--d--ṇē--an-. U____ k_____ d____ h____ U-a-ē k-p-ṛ- d-ō-ē h-n-. ------------------------ Usanē kapaṛē dhōṇē hana.
Hem d’anar de seguida a l’escola. ਅ-ੀਂ ਤ---- -ਕੂ- --ਣਾ---। ਅ_ ਤੁ__ ਸ__ ਜਾ_ ਹੈ_ ਅ-ੀ- ਤ-ਰ-ਤ ਸ-ੂ- ਜ-ਣ- ਹ-। ------------------------ ਅਸੀਂ ਤੁਰੰਤ ਸਕੂਲ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
A-ī---ur--a -a--l- --ṇā --i. A___ t_____ s_____ j___ h___ A-ī- t-r-t- s-k-l- j-ṇ- h-i- ---------------------------- Asīṁ turata sakūla jāṇā hai.
Hem d’anar de seguida a treballar. ਅ--ਂ--ੁ--- --- -ੇ ਜ-ਣ- -ੈ। ਅ_ ਤੁ__ ਕੰ_ ਤੇ ਜਾ_ ਹੈ_ ਅ-ੀ- ਤ-ਰ-ਤ ਕ-ਮ ਤ- ਜ-ਣ- ਹ-। -------------------------- ਅਸੀਂ ਤੁਰੰਤ ਕੰਮ ਤੇ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
A--ṁ t--at- ka-a-tē j-ṇ- --i. A___ t_____ k___ t_ j___ h___ A-ī- t-r-t- k-m- t- j-ṇ- h-i- ----------------------------- Asīṁ turata kama tē jāṇā hai.
Hem d’anar de seguida al metge. ਅਸੀ--ਤ------ਾਕ-ਰ -ੋ- --ਣਾ -ੈ। ਅ_ ਤੁ__ ਡਾ___ ਕੋ_ ਜਾ_ ਹੈ_ ਅ-ੀ- ਤ-ਰ-ਤ ਡ-ਕ-ਰ ਕ-ਲ ਜ-ਣ- ਹ-। ----------------------------- ਅਸੀਂ ਤੁਰੰਤ ਡਾਕਟਰ ਕੋਲ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
A-īṁ tur--------ṭa-- kōl---āṇā -a-. A___ t_____ ḍ_______ k___ j___ h___ A-ī- t-r-t- ḍ-k-ṭ-r- k-l- j-ṇ- h-i- ----------------------------------- Asīṁ turata ḍākaṭara kōla jāṇā hai.
Heu d’esperar l’autobús. ਤੁ-ੀ- ਬੱਸ-ਦ--ਉ--- ਕ-ਨੀ -ੈ। ਤੁ_ ਬੱ_ ਦੀ ਉ__ ਕ__ ਹੈ_ ਤ-ਸ-ਂ ਬ-ਸ ਦ- ਉ-ੀ- ਕ-ਨ- ਹ-। -------------------------- ਤੁਸੀਂ ਬੱਸ ਦੀ ਉਡੀਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
Tu-īṁ--as--dī uḍī-- --ranī--a-. T____ b___ d_ u____ k_____ h___ T-s-ṁ b-s- d- u-ī-a k-r-n- h-i- ------------------------------- Tusīṁ basa dī uḍīka karanī hai.
Heu d’esperar el tren. ਤੁ-ੀ--ਟ-ਰ-ਨ -ੀ-ਉਡੀਕ-ਕ--- -ੈ। ਤੁ_ ਟ੍__ ਦੀ ਉ__ ਕ__ ਹੈ_ ਤ-ਸ-ਂ ਟ-ਰ-ਨ ਦ- ਉ-ੀ- ਕ-ਨ- ਹ-। ---------------------------- ਤੁਸੀਂ ਟ੍ਰੇਨ ਦੀ ਉਡੀਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
T-sīṁ-ṭ--n- -ī uḍ-ka--a--------. T____ ṭ____ d_ u____ k_____ h___ T-s-ṁ ṭ-ē-a d- u-ī-a k-r-n- h-i- -------------------------------- Tusīṁ ṭrēna dī uḍīka karanī hai.
Heu d’esperar el taxi. ਤੁਸ-ਂ ਟੈ-ਸੀ--- ਉਡੀ--ਕਰਨੀ--ੈ। ਤੁ_ ਟੈ__ ਦੀ ਉ__ ਕ__ ਹੈ_ ਤ-ਸ-ਂ ਟ-ਕ-ੀ ਦ- ਉ-ੀ- ਕ-ਨ- ਹ-। ---------------------------- ਤੁਸੀਂ ਟੈਕਸੀ ਦੀ ਉਡੀਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
T--ī--ṭ--k-sī-d- ---k--k-r--ī--ai. T____ ṭ______ d_ u____ k_____ h___ T-s-ṁ ṭ-i-a-ī d- u-ī-a k-r-n- h-i- ---------------------------------- Tusīṁ ṭaikasī dī uḍīka karanī hai.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...