Manual de conversa

ca L’esport   »   pa ਖੇਲ

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [ਉਨੰਜਾ]

49 [Unajā]

ਖੇਲ

[khēla]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Practiques cap esport? ਕ-----ੀਂ -ਸਰਤ-ਕਰ----ੋ? ਕੀ ਤੁ_ ਕ___ ਕ__ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ਰ- ਕ-ਦ- ਹ-? ---------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਕਸਰਤ ਕਰਦੇ ਹੋ? 0
k- -us-ṁ-k-s-r-ta-kara-- h-? k_ t____ k_______ k_____ h__ k- t-s-ṁ k-s-r-t- k-r-d- h-? ---------------------------- kī tusīṁ kasarata karadē hō?
Sí, em cal moure. ਹਾ-,ਮੈ-ੂੰ ਕਸਰਤ ---- ਚ-ਹ--- --। ਹਾਂ___ ਕ___ ਕ__ ਚਾ__ ਹੈ_ ਹ-ਂ-ਮ-ਨ-ੰ ਕ-ਰ- ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ------------------------------ ਹਾਂ,ਮੈਨੂੰ ਕਸਰਤ ਕਰਨੀ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ। 0
Hā-,---n--k-sara-a -a-anī----īd---a-. H________ k_______ k_____ c_____ h___ H-ṁ-m-i-ū k-s-r-t- k-r-n- c-h-d- h-i- ------------------------------------- Hāṁ,mainū kasarata karanī cāhīdī hai.
Vaig al centre esportiu. ਮੈਂ --ਕ--ੇਡ-– ਕਲੱ- --ੱ--ਜਾ-ਦ--- ਜਾ-ਦ- ---। ਮੈਂ ਇੱ_ ਖੇ_ – ਕ__ ਵਿੱ_ ਜਾਂ_ / ਜਾਂ_ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਇ-ਕ ਖ-ਡ – ਕ-ੱ- ਵ-ੱ- ਜ-ਂ-ਾ / ਜ-ਂ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------------ ਮੈਂ ਇੱਕ ਖੇਡ – ਕਲੱਬ ਵਿੱਚ ਜਾਂਦਾ / ਜਾਂਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma-ṁ -k---h----- -a--b- --ca--ān-ā- -ān-ī -ā-. M___ i__ k____ – k_____ v___ j_____ j____ h___ M-i- i-a k-ē-a – k-l-b- v-c- j-n-ā- j-n-ī h-ṁ- ---------------------------------------------- Maiṁ ika khēḍa – kalaba vica jāndā/ jāndī hāṁ.
Juguem a futbol. ਅਸ-ਂ--ੁੱਟਬਾਲ-ਖੇਡਦੇ--ਾਂ। ਅ_ ਫੁੱ___ ਖੇ__ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਫ-ੱ-ਬ-ਲ ਖ-ਡ-ੇ ਹ-ਂ- ----------------------- ਅਸੀਂ ਫੁੱਟਬਾਲ ਖੇਡਦੇ ਹਾਂ। 0
As-ṁ ---ṭ--āl- ----a------. A___ p________ k______ h___ A-ī- p-u-a-ā-a k-ē-a-ē h-ṁ- --------------------------- Asīṁ phuṭabāla khēḍadē hāṁ.
A vegades nedem. ਕ-ੇ-ਕ-ੇ ਅਸੀਂ -ੈ-ਨ ਜ---ੇ ---। ਕ_ ਕ_ ਅ_ ਤੈ__ ਜਾਂ_ ਹਾਂ_ ਕ-ੇ ਕ-ੇ ਅ-ੀ- ਤ-ਰ- ਜ-ਂ-ੇ ਹ-ਂ- ---------------------------- ਕਦੇ ਕਦੇ ਅਸੀਂ ਤੈਰਨ ਜਾਂਦੇ ਹਾਂ। 0
K--- k-d- -----ta-r--a jā-d--hā-. K___ k___ a___ t______ j____ h___ K-d- k-d- a-ī- t-i-a-a j-n-ē h-ṁ- --------------------------------- Kadē kadē asīṁ tairana jāndē hāṁ.
O fem moto. ਜਾ---ਸ---ਸ-ਈ-- ਚ-ਾ-------। ਜਾਂ ਅ_ ਸਾ___ ਚ__ ਹਾਂ_ ਜ-ਂ ਅ-ੀ- ਸ-ਈ-ਲ ਚ-ਾ-ਦ- ਹ-ਂ- -------------------------- ਜਾਂ ਅਸੀਂ ਸਾਈਕਲ ਚਲਾਂਦੇ ਹਾਂ। 0
J-ṁ asīṁ sā--kal- c-lāndē -āṁ. J__ a___ s_______ c______ h___ J-ṁ a-ī- s-'-k-l- c-l-n-ē h-ṁ- ------------------------------ Jāṁ asīṁ sā'īkala calāndē hāṁ.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ਸ--- -ਹ-ਰ--ਿ-ਚ-ਇੱ- ----ਾ--ਦਾ-ਮੈਦ-ਨ ਹੈ। ਸਾ_ ਸ਼__ ਵਿੱ_ ਇੱ_ ਫੁ___ ਦਾ ਮੈ__ ਹੈ_ ਸ-ਡ- ਸ਼-ਿ- ਵ-ੱ- ਇ-ਕ ਫ-ਟ-ਾ- ਦ- ਮ-ਦ-ਨ ਹ-। -------------------------------------- ਸਾਡੇ ਸ਼ਹਿਰ ਵਿੱਚ ਇੱਕ ਫੁਟਬਾਲ ਦਾ ਮੈਦਾਨ ਹੈ। 0
S--ē --hi-a vi-a ika p-u--bā-a d---a--āna---i. S___ ś_____ v___ i__ p________ d_ m______ h___ S-ḍ- ś-h-r- v-c- i-a p-u-a-ā-a d- m-i-ā-a h-i- ---------------------------------------------- Sāḍē śahira vica ika phuṭabāla dā maidāna hai.
També hi ha una piscina amb sauna. ਤਰ-ਤ-ਲ-ਅ----ੌਨਾ-ਵੀ ਇ-ਥੇ-ਹ-। ਤ____ ਅ_ ਸੌ_ ਵੀ ਇੱ_ ਹੈ_ ਤ-ਣ-ਾ- ਅ-ੇ ਸ-ਨ- ਵ- ਇ-ਥ- ਹ-। --------------------------- ਤਰਣਤਾਲ ਅਤੇ ਸੌਨਾ ਵੀ ਇੱਥੇ ਹੈ। 0
T---ṇa-āl---tē-sau----- -t-ē---i. T_________ a__ s____ v_ i___ h___ T-r-ṇ-t-l- a-ē s-u-ā v- i-h- h-i- --------------------------------- Taraṇatāla atē saunā vī ithē hai.
I hi ha un camp de golf. ਅ-ੇ--ੱਕ -ੋ-- -- ਮੈਦ-- ਹੈ। ਅ_ ਇੱ_ ਗੋ__ ਦਾ ਮੈ__ ਹੈ_ ਅ-ੇ ਇ-ਕ ਗ-ਲ- ਦ- ਮ-ਦ-ਨ ਹ-। ------------------------- ਅਤੇ ਇੱਕ ਗੋਲਫ ਦਾ ਮੈਦਾਨ ਹੈ। 0
At- -ka ------- dā---------hai. A__ i__ g______ d_ m______ h___ A-ē i-a g-l-p-a d- m-i-ā-a h-i- ------------------------------- Atē ika gōlapha dā maidāna hai.
Què hi ha a la televisió? ਟੈਲੀ---ਨ----ਕੀ------ਿ-- ਹੈ? ਟੈ____ ਤੇ ਕੀ ਚੱ_ ਰਿ_ ਹੈ_ ਟ-ਲ-ਵ-ਜ਼- ਤ- ਕ- ਚ-ਲ ਰ-ਹ- ਹ-? --------------------------- ਟੈਲੀਵੀਜ਼ਨ ਤੇ ਕੀ ਚੱਲ ਰਿਹਾ ਹੈ? 0
Ṭ----v---n-----kī c--- r----h-i? Ṭ__________ t_ k_ c___ r___ h___ Ṭ-i-ī-ī-a-a t- k- c-l- r-h- h-i- -------------------------------- Ṭailīvīzana tē kī cala rihā hai?
Hi ha un partit de futbol. ਇ- ਵੇਲੇ-ਇੱ- -ੁਟ-ਾਲ -ਾ---- ਚ---ਰ-ਹਾ ਹੈ। ਇ_ ਵੇ_ ਇੱ_ ਫੁ___ ਦਾ ਮੈ_ ਚੱ_ ਰਿ_ ਹੈ_ ਇ- ਵ-ਲ- ਇ-ਕ ਫ-ਟ-ਾ- ਦ- ਮ-ਚ ਚ-ਲ ਰ-ਹ- ਹ-। -------------------------------------- ਇਸ ਵੇਲੇ ਇੱਕ ਫੁਟਬਾਲ ਦਾ ਮੈਚ ਚੱਲ ਰਿਹਾ ਹੈ। 0
Isa vē-----a --u-abā-a dā-m--c- c-l- ------a-. I__ v___ i__ p________ d_ m____ c___ r___ h___ I-a v-l- i-a p-u-a-ā-a d- m-i-a c-l- r-h- h-i- ---------------------------------------------- Isa vēlē ika phuṭabāla dā maica cala rihā hai.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. ਜ--ਨ--ਦ------ਅ----ਜ਼ੀ ਟੀਮ -ੇ---ਲ---ਖੇਲ-ਰ-ੀ--ੈ। ਜ___ ਦੀ ਟੀ_ ਅੰ___ ਟੀ_ ਦੇ ਖਿ__ ਖੇ_ ਰ_ ਹੈ_ ਜ-ਮ-ੀ ਦ- ਟ-ਮ ਅ-ਗ-ੇ-ੀ ਟ-ਮ ਦ- ਖ-ਲ-ਫ ਖ-ਲ ਰ-ੀ ਹ-। --------------------------------------------- ਜਰਮਨੀ ਦੀ ਟੀਮ ਅੰਗਰੇਜ਼ੀ ਟੀਮ ਦੇ ਖਿਲਾਫ ਖੇਲ ਰਹੀ ਹੈ। 0
J--am-nī-------- ag-rēz--ṭ-ma -ē----l--ha-k-ē-a-ra---hai. J_______ d_ ṭ___ a______ ṭ___ d_ k_______ k____ r___ h___ J-r-m-n- d- ṭ-m- a-a-ē-ī ṭ-m- d- k-i-ā-h- k-ē-a r-h- h-i- --------------------------------------------------------- Jaramanī dī ṭīma agarēzī ṭīma dē khilāpha khēla rahī hai.
Qui guanya? ਕੌ---ਿ-- ਰ-ਹਾ---? ਕੌ_ ਜਿੱ_ ਰਿ_ ਹੈ_ ਕ-ਣ ਜ-ੱ- ਰ-ਹ- ਹ-? ----------------- ਕੌਣ ਜਿੱਤ ਰਿਹਾ ਹੈ? 0
Kauṇa --ta r-hā hai? K____ j___ r___ h___ K-u-a j-t- r-h- h-i- -------------------- Kauṇa jita rihā hai?
No en tinc ni idea. ਪ-ਾ-ਨਹੀ-। ਪ_ ਨ__ ਪ-ਾ ਨ-ੀ-। --------- ਪਤਾ ਨਹੀਂ। 0
P--ā-nahī-. P___ n_____ P-t- n-h-ṁ- ----------- Patā nahīṁ.
De moment, és un empat. ਇਸ-ਵ--ੇ--- -ਨ--ਚਿਤ -ੈ। ਇ_ ਵੇ_ ਇ_ ਅ____ ਹੈ_ ਇ- ਵ-ਲ- ਇ- ਅ-ਿ-ਚ-ਤ ਹ-। ---------------------- ਇਸ ਵੇਲੇ ਇਹ ਅਨਿਸ਼ਚਿਤ ਹੈ। 0
Is- --lē-i----niś--i-a--ai. I__ v___ i__ a________ h___ I-a v-l- i-a a-i-a-i-a h-i- --------------------------- Isa vēlē iha aniśacita hai.
L’àrbitre és de Bèlgica. ਅੰ--ਇ- -ੈ--ੀਅ- ਤੋਂ --। ਅੰ___ ਬੈ____ ਤੋਂ ਹੈ_ ਅ-ਪ-ਇ- ਬ-ਲ-ੀ-ਮ ਤ-ਂ ਹ-। ---------------------- ਅੰਪਾਇਰ ਬੈਲਜੀਅਮ ਤੋਂ ਹੈ। 0
Apā-i-a--a----ī'----t---h--. A______ b__________ t__ h___ A-ā-i-a b-i-a-ī-a-a t-ṁ h-i- ---------------------------- Apā'ira bailajī'ama tōṁ hai.
Ara hi ha un penal. ਹ-ਣ--ੈਨਲਟੀ--ਿੱ---ੋ-ੇ-ੀ। ਹੁ_ ਪੈ___ ਕਿੱ_ ਹੋ___ ਹ-ਣ ਪ-ਨ-ਟ- ਕ-ੱ- ਹ-ਵ-ਗ-। ----------------------- ਹੁਣ ਪੈਨਲਟੀ ਕਿੱਕ ਹੋਵੇਗੀ। 0
H----pa-nala-ī kika-h-vēg-. H___ p________ k___ h______ H-ṇ- p-i-a-a-ī k-k- h-v-g-. --------------------------- Huṇa painalaṭī kika hōvēgī.
Gol! U a zero! ਗੋ-- -ੱ--– -ਿਫਰ! ਗੋ__ ਇੱ_ – ਸਿ___ ਗ-ਲ- ਇ-ਕ – ਸ-ਫ-! ---------------- ਗੋਲ! ਇੱਕ – ਸਿਫਰ! 0
G--a---ka-- si-----! G____ I__ – s_______ G-l-! I-a – s-p-a-a- -------------------- Gōla! Ika – siphara!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + punjabi (1-100) MP3 punjabi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!