Manual de conversa

ca En camí   »   pa ਰਸਤੇ ਤੇ

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [ਸੈਂਤੀ]

37 [Saintī]

ਰਸਤੇ ਤੇ

[rasatē tē]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Ell va en moto. ਉਹ----ਰ-------- -ਾਂ-ਾ-ਹੈ। ਉ_ ਮੋ______ ਤੇ ਜਾਂ_ ਹੈ_ ਉ- ਮ-ਟ-ਸ-ਈ-ਲ ਤ- ਜ-ਂ-ਾ ਹ-। ------------------------- ਉਹ ਮੋਟਰਸਾਈਕਲ ਤੇ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। 0
uha-mōṭ-ra-ā----l-----j--dā h--. u__ m_____________ t_ j____ h___ u-a m-ṭ-r-s-'-k-l- t- j-n-ā h-i- -------------------------------- uha mōṭarasā'īkala tē jāndā hai.
Ell va amb bicicleta. ਉਹ-ਸਾਈਕਲ-ਤੇ-ਜ--ਦਾ-ਹ-। ਉ_ ਸਾ___ ਤੇ ਜਾਂ_ ਹੈ_ ਉ- ਸ-ਈ-ਲ ਤ- ਜ-ਂ-ਾ ਹ-। --------------------- ਉਹ ਸਾਈਕਲ ਤੇ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। 0
U----ā-īkal- -----nd- -a-. U__ s_______ t_ j____ h___ U-a s-'-k-l- t- j-n-ā h-i- -------------------------- Uha sā'īkala tē jāndā hai.
Ell va a peu. ਉ- ਪੈ---ਜਾਂ-- -ੈ। ਉ_ ਪੈ__ ਜਾਂ_ ਹੈ_ ਉ- ਪ-ਦ- ਜ-ਂ-ਾ ਹ-। ----------------- ਉਹ ਪੈਦਲ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। 0
Uha --ida-a-jā-dā ha-. U__ p______ j____ h___ U-a p-i-a-a j-n-ā h-i- ---------------------- Uha paidala jāndā hai.
Ell va en vaixell. ਉ- ਜ-ਾ---- ਜਾਂਦਾ ਹ-। ਉ_ ਜ__ ਤੇ ਜਾਂ_ ਹੈ_ ਉ- ਜ-ਾ- ਤ- ਜ-ਂ-ਾ ਹ-। -------------------- ਉਹ ਜਹਾਜ਼ ਤੇ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। 0
Uh- ja-ā-a--ē j--dā h--. U__ j_____ t_ j____ h___ U-a j-h-z- t- j-n-ā h-i- ------------------------ Uha jahāza tē jāndā hai.
Ell va en barca. ਉ--ਕ-ਸ਼ਤ--ਤੇ-ਜਾ-ਦ--ਹ-। ਉ_ ਕਿ__ ਤੇ ਜਾਂ_ ਹੈ_ ਉ- ਕ-ਸ਼-ੀ ਤ- ਜ-ਂ-ਾ ਹ-। --------------------- ਉਹ ਕਿਸ਼ਤੀ ਤੇ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। 0
U-a k-śa-- ---jā-d- -ai. U__ k_____ t_ j____ h___ U-a k-ś-t- t- j-n-ā h-i- ------------------------ Uha kiśatī tē jāndā hai.
Ell neda. ਉ--ਤ-ਰ ਰਿਹਾ --। ਉ_ ਤੈ_ ਰਿ_ ਹੈ_ ਉ- ਤ-ਰ ਰ-ਹ- ਹ-। --------------- ਉਹ ਤੈਰ ਰਿਹਾ ਹੈ। 0
U-a-t---a rihā ---. U__ t____ r___ h___ U-a t-i-a r-h- h-i- ------------------- Uha taira rihā hai.
Que és perillós estar aquí? ਕੀ-ਇ-ਥੇ-ਖ-ਰਨਾਕ--ੈ? ਕੀ ਇੱ_ ਖ____ ਹੈ_ ਕ- ਇ-ਥ- ਖ-ਰ-ਾ- ਹ-? ------------------ ਕੀ ਇੱਥੇ ਖਤਰਨਾਕ ਹੈ? 0
Kī i--- ----aran-ka hai? K_ i___ k__________ h___ K- i-h- k-a-a-a-ā-a h-i- ------------------------ Kī ithē khataranāka hai?
Que és perillós fer autoestop sol? ਕੀ -ਕ-ਲ--- -----ਰ-- ਖ--ਨ-ਕ ਹੈ? ਕੀ ਇ___ ਸੈ_ ਕ__ ਖ____ ਹੈ_ ਕ- ਇ-ੱ-ਿ-ਂ ਸ-ਰ ਕ-ਨ- ਖ-ਰ-ਾ- ਹ-? ------------------------------ ਕੀ ਇਕੱਲਿਆਂ ਸੈਰ ਕਰਨਾ ਖਤਰਨਾਕ ਹੈ? 0
Kī -k-l--ā--sa-r- ka--n--kh-tar-nāka -ai? K_ i_______ s____ k_____ k__________ h___ K- i-a-i-ā- s-i-a k-r-n- k-a-a-a-ā-a h-i- ----------------------------------------- Kī ikali'āṁ saira karanā khataranāka hai?
Que és perillós passejar a la nit? ਕੀ-ਰਾਤ---ੱ---ਹ------ਤਰ-ਾ- ਹੈ? ਕੀ ਰਾ_ ਵਿੱ_ ਟ___ ਖ____ ਹੈ_ ਕ- ਰ-ਤ ਵ-ੱ- ਟ-ਿ-ਣ- ਖ-ਰ-ਾ- ਹ-? ----------------------------- ਕੀ ਰਾਤ ਵਿੱਚ ਟਹਿਲਣਾ ਖਤਰਨਾਕ ਹੈ? 0
Kī---t- vica-ṭa---aṇā k-at---nā---hai? K_ r___ v___ ṭ_______ k__________ h___ K- r-t- v-c- ṭ-h-l-ṇ- k-a-a-a-ā-a h-i- -------------------------------------- Kī rāta vica ṭahilaṇā khataranāka hai?
Ens hem equivocat de camí. ਅ--- --- ਗ- ਹ-ਂ। ਅ_ ਭ__ ਗ_ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਭ-ਕ ਗ- ਹ-ਂ- ---------------- ਅਸੀਂ ਭਟਕ ਗਏ ਹਾਂ। 0
As-- -ha--k- --'ē--āṁ. A___ b______ g___ h___ A-ī- b-a-a-a g-'- h-ṁ- ---------------------- Asīṁ bhaṭaka ga'ē hāṁ.
Anem pel mal camí. ਅਸੀਂ-ਗ-ਤ--ਸਤ--ਤੇ -ਾ-। ਅ_ ਗ__ ਰ__ ਤੇ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਗ-ਤ ਰ-ਤ- ਤ- ਹ-ਂ- --------------------- ਅਸੀਂ ਗਲਤ ਰਸਤੇ ਤੇ ਹਾਂ। 0
A--ṁ-g--a---r------t--hā-. A___ g_____ r_____ t_ h___ A-ī- g-l-t- r-s-t- t- h-ṁ- -------------------------- Asīṁ galata rasatē tē hāṁ.
Hem de fer mitja volta. ਸਾ--ੰ-ਪ---ੇ --ੜ-ਾ ----ਦ- --। ਸਾ_ ਪਿੱ_ ਮੁ__ ਚਾ__ ਹੈ_ ਸ-ਨ-ੰ ਪ-ੱ-ੇ ਮ-ੜ-ਾ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ---------------------------- ਸਾਨੂੰ ਪਿੱਛੇ ਮੁੜਨਾ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ। 0
Sā-ū--ich--m-ṛa----ā---ā -a-. S___ p____ m_____ c_____ h___ S-n- p-c-ē m-ṛ-n- c-h-d- h-i- ----------------------------- Sānū pichē muṛanā cāhīdā hai.
On podem estacionar? ਇੱਥ- -ੱਡੀ --ੱ-ੇ -ੜੀ ਕੀ-- ਜ- -ਕਦ- ਹੈ? ਇੱ_ ਗੱ_ ਕਿੱ_ ਖ_ ਕੀ_ ਜਾ ਸ__ ਹੈ_ ਇ-ਥ- ਗ-ਡ- ਕ-ੱ-ੇ ਖ-ੀ ਕ-ਤ- ਜ- ਸ-ਦ- ਹ-? ------------------------------------ ਇੱਥੇ ਗੱਡੀ ਕਿੱਥੇ ਖੜੀ ਕੀਤੀ ਜਾ ਸਕਦੀ ਹੈ? 0
I----g-ḍī kit-- --a-- k--ī-j- s--adī-hai? I___ g___ k____ k____ k___ j_ s_____ h___ I-h- g-ḍ- k-t-ē k-a-ī k-t- j- s-k-d- h-i- ----------------------------------------- Ithē gaḍī kithē khaṛī kītī jā sakadī hai?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? ਕ- -ੱ-ੇ--ੱ-ੀ-ਖ---- --- ---ਜ--ਹ ਹੈ? ਕੀ ਇੱ_ ਗੱ_ ਖ__ ਕ__ ਲ_ ਜ__ ਹੈ_ ਕ- ਇ-ਥ- ਗ-ਡ- ਖ-੍-ੀ ਕ-ਨ ਲ- ਜ-ਾ- ਹ-? ---------------------------------- ਕੀ ਇੱਥੇ ਗੱਡੀ ਖੜ੍ਹੀ ਕਰਨ ਲਈ ਜਗਾਹ ਹੈ? 0
Kī---hē g-ḍī----ṛh---a---a -a'ī j-gāha ha-? K_ i___ g___ k_____ k_____ l___ j_____ h___ K- i-h- g-ḍ- k-a-h- k-r-n- l-'- j-g-h- h-i- ------------------------------------------- Kī ithē gaḍī khaṛhī karana la'ī jagāha hai?
Quant de temps puc estacionar aquí? ਇ-ਥੇ---ੰਨ- ਸ--ਂ ਤ-ਕ-ਗੱਡੀ --੍ਹੀ ਕ-ਤੀ----ਸ--- ਹੈ? ਇੱ_ ਕਿੰ_ ਸ_ ਤੱ_ ਗੱ_ ਖ__ ਕੀ_ ਜਾ ਸ__ ਹੈ_ ਇ-ਥ- ਕ-ੰ-ੇ ਸ-ੇ- ਤ-ਕ ਗ-ਡ- ਖ-੍-ੀ ਕ-ਤ- ਜ- ਸ-ਦ- ਹ-? ----------------------------------------------- ਇੱਥੇ ਕਿੰਨੇ ਸਮੇਂ ਤੱਕ ਗੱਡੀ ਖੜ੍ਹੀ ਕੀਤੀ ਜਾ ਸਕਦੀ ਹੈ? 0
I----k----s-m-- tak--g--- --aṛ-- kīt- -- -a-a-ī ha-? I___ k___ s____ t___ g___ k_____ k___ j_ s_____ h___ I-h- k-n- s-m-ṁ t-k- g-ḍ- k-a-h- k-t- j- s-k-d- h-i- ---------------------------------------------------- Ithē kinē samēṁ taka gaḍī khaṛhī kītī jā sakadī hai?
Que fa esquí vostè? ਕ---ੁਸੀ--ਸਕ-ਇ-ਗ -ਰਦੇ-ਹੋ? ਕੀ ਤੁ_ ਸ___ ਕ__ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਸ-ੀ-ੰ- ਕ-ਦ- ਹ-? ------------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਸਕੀਇੰਗ ਕਰਦੇ ਹੋ? 0
K--t-sīṁ-sa-ī-----k--ad---ō? K_ t____ s_______ k_____ h__ K- t-s-ṁ s-k-'-g- k-r-d- h-? ---------------------------- Kī tusīṁ sakī'iga karadē hō?
Que puja amb el teleesquí vostè? ਕੀ ਤੁ-ੀ- ----– -ਿ-- ਤੋਂ --- ਜਾ-ਗ-? ਕੀ ਤੁ_ ਸ_ – ਲਿ__ ਤੋਂ ਉ__ ਜਾ___ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਸ-ੀ – ਲ-ਫ- ਤ-ਂ ਉ-ਰ ਜ-ਓ-ੇ- ---------------------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਸਕੀ – ਲਿਫਟ ਤੋਂ ਉਤਰ ਜਾਓਗੇ? 0
K- --s-- sa---– --pha-a---ṁ ut--a --'ō--? K_ t____ s___ – l______ t__ u____ j______ K- t-s-ṁ s-k- – l-p-a-a t-ṁ u-a-a j-'-g-? ----------------------------------------- Kī tusīṁ sakī – liphaṭa tōṁ utara jā'ōgē?
És possible llogar esquís aquí? ਕ---ੱ-ੇ ਸਕੀ ਕਿ-ਾ---- -- -ਾ-ਸ-ਦੀ---? ਕੀ ਇੱ_ ਸ_ ਕਿ__ ਤੇ ਲ_ ਜਾ ਸ__ ਹੈ_ ਕ- ਇ-ਥ- ਸ-ੀ ਕ-ਰ-ਏ ਤ- ਲ- ਜ- ਸ-ਦ- ਹ-? ----------------------------------- ਕੀ ਇੱਥੇ ਸਕੀ ਕਿਰਾਏ ਤੇ ਲਈ ਜਾ ਸਕਦੀ ਹੈ? 0
Kī --hē--a-ī k----ē-tē --'- -- -akadī h-i? K_ i___ s___ k_____ t_ l___ j_ s_____ h___ K- i-h- s-k- k-r-'- t- l-'- j- s-k-d- h-i- ------------------------------------------ Kī ithē sakī kirā'ē tē la'ī jā sakadī hai?

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.