Manual de conversa

ca Conversa 2   »   mk Мал разговор 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [дваесет и еден]

21 [dvayesyet i yedyen]

Мал разговор 2

[Mal razguovor 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
D’on és vostè? Од к--- д--ѓ---? О_ к___ д_______ О- к-д- д-а-а-е- ---------------- Од каде доаѓате? 0
O- --d-e do---t-e? O_ k____ d________ O- k-d-e d-a-a-y-? ------------------ Od kadye doaѓatye?
De Basilea. Од-Б-з--. О_ Б_____ О- Б-з-л- --------- Од Базел. 0
O--B---el. O_ B______ O- B-z-e-. ---------- Od Bazyel.
Basilea és a Suïssa. Базел--е---о-а-в--Швајц-р--а. Б____ с_ н____ в_ Ш__________ Б-з-л с- н-о-а в- Ш-а-ц-р-ј-. ----------------------------- Базел се наоѓа во Швајцарија. 0
Ba-yel s-e -ao-- -------јt-a---a. B_____ s__ n____ v_ S____________ B-z-e- s-e n-o-a v- S-v-ј-z-r-ј-. --------------------------------- Bazyel sye naoѓa vo Shvaјtzariјa.
Li presento el senyor Müller. С-е-м-ли -а в- -о---ет--ав-м -осп-д-но- ---ер? С____ л_ д_ в_ г_ п_________ г_________ М_____ С-е-м л- д- в- г- п-е-с-а-а- г-с-о-и-о- М-л-р- ---------------------------------------------- Смеам ли да ви го претставам господинот Милер? 0
S-y-am l-----v- --- --y-t-ta--- g-os-----o- ---yer? S_____ l_ d_ v_ g__ p__________ g__________ M______ S-y-a- l- d- v- g-o p-y-t-t-v-m g-o-p-d-n-t M-l-e-? --------------------------------------------------- Smyeam li da vi guo pryetstavam guospodinot Milyer?
És estranger. Т-ј - ст-ан--. Т__ е с_______ Т-ј е с-р-н-ц- -------------- Тој е странец. 0
Toј ye -t-a--etz. T__ y_ s_________ T-ј y- s-r-n-e-z- ----------------- Toј ye stranyetz.
Parla diverses llengües. Т-------ува-п--еќ- --з-ци. Т__ з______ п_____ ј______ Т-ј з-о-у-а п-в-ќ- ј-з-ц-. -------------------------- Тој зборува повеќе јазици. 0
T-ј----ro-va -ov---j-- ј-z--z-. T__ z_______ p________ ј_______ T-ј z-o-o-v- p-v-e-j-e ј-z-t-i- ------------------------------- Toј zboroova povyekjye јazitzi.
És la primera vegada que és aquí vostè? Дал--ст--о-д- по-п-в----? Д___ с__ о___ п_ п__ п___ Д-л- с-е о-д- п- п-в п-т- ------------------------- Дали сте овде по прв пат? 0
D-l- -t-------e -- --v---t? D___ s___ o____ p_ p__ p___ D-l- s-y- o-d-e p- p-v p-t- --------------------------- Dali stye ovdye po prv pat?
No, ja hi vaig ser l’any passat. Н-- ја- --ќе--ев--вде-мин-тат- год---. Н__ ј__ в___ б__ о___ м_______ г______ Н-, ј-с в-ќ- б-в о-д- м-н-т-т- г-д-н-. -------------------------------------- Не, јас веќе бев овде минатата година. 0
Ny-- ј-- ---kj-- -y-- --d---m-n--a------di-a. N___ ј__ v______ b___ o____ m_______ g_______ N-e- ј-s v-e-j-e b-e- o-d-e m-n-t-t- g-o-i-a- --------------------------------------------- Nye, јas vyekjye byev ovdye minatata guodina.
Però només per una setmana. Но-само-ед-а --д-и--. Н_ с___ е___ с_______ Н- с-м- е-н- с-д-и-а- --------------------- Но само една седмица. 0
No-s-mo--e-na--yedmi---. N_ s___ y____ s_________ N- s-m- y-d-a s-e-m-t-a- ------------------------ No samo yedna syedmitza.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? К--о-Ви с- до---- кај-н-с? К___ В_ с_ д_____ к__ н___ К-к- В- с- д-п-ѓ- к-ј н-с- -------------------------- Како Ви се допаѓа кај нас? 0
K-ko V- -y---o-aѓ--k-- -a-? K___ V_ s__ d_____ k__ n___ K-k- V- s-e d-p-ѓ- k-ј n-s- --------------------------- Kako Vi sye dopaѓa kaј nas?
Molt. La gent és molt amable. М-о-у-до---. --ѓет--се љ--е--и. М____ д_____ Л_____ с_ љ_______ М-о-у д-б-о- Л-ѓ-т- с- љ-б-з-и- ------------------------------- Многу добро. Луѓето се љубезни. 0
M-o-u---dob--- --oѓ-e-o s-e-l---by---i. M______ d_____ L_______ s__ l__________ M-o-u-o d-b-o- L-o-y-t- s-e l-o-b-e-n-. --------------------------------------- Mnoguoo dobro. Looѓyeto sye ljoobyezni.
I també m’agrada el paisatge. И--колин-т- ми--е ---а-а-ис-о-т--а. И о________ м_ с_ д_____ и___ т____ И о-о-и-а-а м- с- д-п-ѓ- и-т- т-к-. ----------------------------------- И околината ми се допаѓа исто така. 0
I ----i-a-a--- -ye------a -sto ---a. I o________ m_ s__ d_____ i___ t____ I o-o-i-a-a m- s-e d-p-ѓ- i-t- t-k-. ------------------------------------ I okolinata mi sye dopaѓa isto taka.
Quina és la seva professió? Ш----т- -- --на--? Ш__ с__ п_ з______ Ш-о с-е п- з-н-е-? ------------------ Што сте по занает? 0
Sh---s-y---o -ana-e-? S___ s___ p_ z_______ S-t- s-y- p- z-n-y-t- --------------------- Shto stye po zanayet?
Sóc traductor. Ја---у- ---ведув-ч. Ј__ с__ п__________ Ј-с с-м п-е-е-у-а-. ------------------- Јас сум преведувач. 0
Ј-- ---m---ye--e--ovach. Ј__ s___ p______________ Ј-s s-o- p-y-v-e-o-v-c-. ------------------------ Јas soom pryevyedoovach.
Tradueixo llibres. Јас--р-ве-ув-м--н-г-. Ј__ п_________ к_____ Ј-с п-е-е-у-а- к-и-и- --------------------- Јас преведувам книги. 0
Ј---p--ev-e---va--k--gui. Ј__ p____________ k______ Ј-s p-y-v-e-o-v-m k-i-u-. ------------------------- Јas pryevyedoovam knigui.
Està sol aquí? Да-и-с----ам- -вде? Д___ с__ с___ о____ Д-л- с-е с-м- о-д-? ------------------- Дали сте сами овде? 0
Dali s--e --m- -v---? D___ s___ s___ o_____ D-l- s-y- s-m- o-d-e- --------------------- Dali stye sami ovdye?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. Н-, мој-та--о--у---- м--о- со---- е ис-о---ка о---. Н__ м_____ с______ / м____ с_____ е и___ т___ о____ Н-, м-ј-т- с-п-у-а / м-ј-т с-п-у- е и-т- т-к- о-д-. --------------------------------------------------- Не, мојата сопруга / мојот сопруг е исто така овде. 0
N--- -o-a-- -oproogu- ----јot s-pr-o-u----i--o ---a o-d-e. N___ m_____ s________ / m____ s_______ y_ i___ t___ o_____ N-e- m-ј-t- s-p-o-g-a / m-ј-t s-p-o-g- y- i-t- t-k- o-d-e- ---------------------------------------------------------- Nye, moјata soproogua / moјot soproogu ye isto taka ovdye.
I allà són els meus dos fills. А--аму се -о--е-д-- -ец-. А т___ с_ м____ д__ д____ А т-м- с- м-и-е д-е д-ц-. ------------------------- А таму се моите две деца. 0
A-tamo- --- moi-ye d-y- dye-z-. A t____ s__ m_____ d___ d______ A t-m-o s-e m-i-y- d-y- d-e-z-. ------------------------------- A tamoo sye moitye dvye dyetza.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!