Manual de conversa

ca Conversa 2   »   hy փոքրիկ խոսակցություն 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [քսանմեկ]

21 [k’sanmek]

փոքրիկ խոսակցություն 2

[p’vok’rik khosakts’ut’yun 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
D’on és vostè? Որ-ե-ի՞- ե- Դ---: Ո_______ ե_ Դ____ Ո-տ-ղ-՞- ե- Դ-ւ-: ----------------- Որտեղի՞ց եք Դուք: 0
V---e-h----- yek’-Du-’ V___________ y___ D___ V-r-e-h-՞-s- y-k- D-k- ---------------------- Vorteghi՞ts’ yek’ Duk’
De Basilea. Բ-զ----: Բ_______ Բ-զ-լ-ց- -------- Բազելից: 0
Baz-lit-’ B________ B-z-l-t-’ --------- Bazelits’
Basilea és a Suïssa. Բա--լ- գտն-ո-մ է Շվեցար-ա---մ: Բ_____ գ______ է Շ____________ Բ-զ-լ- գ-ն-ո-մ է Շ-ե-ա-ի-յ-ւ-: ------------------------------ Բազելը գտնվում է Շվեցարիայում: 0
B---l- -t-v-m-e-Sh---s’---a-um B_____ g_____ e S_____________ B-z-l- g-n-u- e S-v-t-’-r-a-u- ------------------------------ Bazely gtnvum e Shvets’ariayum
Li presento el senyor Müller. Կ-րո-ղ -մ պա-----իլլ--ի--Ձ-զ-նե--ա-ացն-լ: Կ_____ ե_ պ____ Մ_______ Ձ__ ն___________ Կ-ր-՞- ե- պ-ր-ն Մ-լ-ե-ի- Ձ-զ ն-ր-ա-ա-ն-լ- ----------------------------------------- Կարո՞ղ եմ պարոն Միլլերին Ձեզ ներկայացնել: 0
K--o--h-y-m --r----ill------zez -er--ya----el K______ y__ p____ M_______ D___ n____________ K-r-՞-h y-m p-r-n M-l-e-i- D-e- n-r-a-a-s-n-l --------------------------------------------- Karo՞gh yem paron Millerin Dzez nerkayats’nel
És estranger. Ն- -տա-ե-կ---- -: Ն_ օ__________ է_ Ն- օ-ա-ե-կ-ա-ի է- ----------------- Նա օտարերկրացի է: 0
N- -ta-erk----’--e N_ o____________ e N- o-a-e-k-a-s-i e ------------------ Na otarerkrats’i e
Parla diverses llengües. Նա -ոսո-- է մ------ լե--ւ--րո-: Ն_ խ_____ է մ_ ք___ լ__________ Ն- խ-ս-ւ- է մ- ք-ն- լ-զ-ւ-ե-ո-: ------------------------------- Նա խոսում է մի քանի լեզուներով: 0
Na-k-o-u- e-mi-k---- -e-un-r-v N_ k_____ e m_ k____ l________ N- k-o-u- e m- k-a-i l-z-n-r-v ------------------------------ Na khosum e mi k’ani lezunerov
És la primera vegada que és aquí vostè? Դ-ւք-ա--ջին--ն--՞մ- ---այստեղ: Դ___ ա_____ ա______ ե_ ա______ Դ-ւ- ա-ա-ի- ա-գ-՞-ն ե- ա-ս-ե-: ------------------------------ Դուք առաջին անգա՞մն եք այստեղ: 0
D--’ a-r-j-n a-ga՞mn ---’----t--h D___ a______ a______ y___ a______ D-k- a-r-j-n a-g-՞-n y-k- a-s-e-h --------------------------------- Duk’ arrajin anga՞mn yek’ aystegh
No, ja hi vaig ser l’any passat. Ո-,-ես -նց-ալ--ար---լ-եմ ե--լ --ստ-ղ: Ո__ ե_ ա_____ տ___ է_ ե_ ե___ ա______ Ո-, ե- ա-ց-ա- տ-ր- է- ե- ե-ե- ա-ս-ե-: ------------------------------------- Ոչ, ես անցյալ տարի էլ եմ եղել այստեղ: 0
Vo-h’--yes--n-s’-a- --ri---------eg--- ayst-gh V_____ y__ a_______ t___ e_ y__ y_____ a______ V-c-’- y-s a-t-’-a- t-r- e- y-m y-g-e- a-s-e-h ---------------------------------------------- Voch’, yes ants’yal tari el yem yeghel aystegh
Però només per una setmana. Բայ- մ---ն -- --բ--: Բ___ մ____ մ_ շ_____ Բ-յ- մ-ա-ն մ- շ-բ-թ- -------------------- Բայց միայն մի շաբաթ: 0
Bayts’ mi-yn-mi shab--’ B_____ m____ m_ s______ B-y-s- m-a-n m- s-a-a-’ ----------------------- Bayts’ miayn mi shabat’
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? Դ-ւ՞ր --գալիս---զ-մ-զ -ոտ: Դ____ է գ____ Ձ__ մ__ մ___ Դ-ւ-ր է գ-լ-ս Ձ-զ մ-զ մ-տ- -------------------------- Դու՞ր է գալիս Ձեզ մեզ մոտ: 0
D--- e-gal-s-D-ez m-- --t D___ e g____ D___ m__ m__ D-՞- e g-l-s D-e- m-z m-t ------------------------- Du՞r e galis Dzez mez mot
Molt. La gent és molt amable. Շ--: Մար--կ շ-տ-սի----- --: Շ___ Մ_____ շ__ ս______ ե__ Շ-տ- Մ-ր-ի- շ-տ ս-ր-լ-ր ե-: --------------------------- Շատ: Մարդիկ շատ սիրալիր են: 0
S-at M--d----h-t-si---i----n S___ M_____ s___ s______ y__ S-a- M-r-i- s-a- s-r-l-r y-n ---------------------------- Shat Mardik shat siralir yen
I també m’agrada el paisatge. Եվ բնությո--ն -լ - ին-----ր ---ի-: Ե_ բ_________ է_ է ի__ դ___ գ_____ Ե- բ-ո-թ-ո-ն- է- է ի-ձ դ-ւ- գ-լ-ս- ---------------------------------- Եվ բնությունն էլ է ինձ դուր գալիս: 0
Yev--n---yu-n -- e-in---d-----lis Y__ b________ e_ e i___ d__ g____ Y-v b-u-’-u-n e- e i-d- d-r g-l-s --------------------------------- Yev bnut’yunn el e indz dur galis
Quina és la seva professió? Ի--- մաս-ա-ի---թյ----ո--եք: Ի___ մ______________ ո_____ Ի-ն- մ-ս-ա-ի-ո-թ-ո-ն ո-ն-ք- --------------------------- Ի՞նչ մասնագիտություն ունեք: 0
I-n--- -a-na-i--t’-un --e-’ I_____ m_____________ u____ I-n-h- m-s-a-i-u-’-u- u-e-’ --------------------------- I՞nch’ masnagitut’yun unek’
Sóc traductor. Ես թա-գմանիչ --: Ե_ թ________ ե__ Ե- թ-ր-մ-ն-չ ե-: ---------------- Ես թարգմանիչ եմ: 0
Yes --a-gm-n-c-’--em Y__ t___________ y__ Y-s t-a-g-a-i-h- y-m -------------------- Yes t’argmanich’ yem
Tradueixo llibres. Ես -ա-գմ--ու-----գ-քեր: Ե_ թ_________ ե_ գ_____ Ե- թ-ր-մ-ն-ւ- ե- գ-ք-ր- ----------------------- Ես թարգմանում եմ գրքեր: 0
Y-- -----man-m-y-- grk’yer Y__ t_________ y__ g______ Y-s t-a-g-a-u- y-m g-k-y-r -------------------------- Yes t’argmanum yem grk’yer
Està sol aquí? Դ-ւք մենա-կ-եք ----եղ: Դ___ մ_____ ե_ ա______ Դ-ւ- մ-ն-՞- ե- ա-ս-ե-: ---------------------- Դուք մենա՞կ եք այստեղ: 0
Du-’---na-- --k’ -----gh D___ m_____ y___ a______ D-k- m-n-՞- y-k- a-s-e-h ------------------------ Duk’ mena՞k yek’ aystegh
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. Ո----մ---նը-ի- ամո-սինն--լ---այստեղ: Ո__ ի_ կ______ ա_______ է_ է ա______ Ո-, ի- կ-ն-/-մ ա-ո-ս-ն- է- է ա-ս-ե-: ------------------------------------ Ոչ, իմ կինը/իմ ամուսինն էլ է այստեղ: 0
Vo--’- i- k-ny-i- -mu---n--l-e --st--h V_____ i_ k______ a______ e_ e a______ V-c-’- i- k-n-/-m a-u-i-n e- e a-s-e-h -------------------------------------- Voch’, im kiny/im amusinn el e aystegh
I allà són els meus dos fills. Եվ այ---ղ ի--եր-ո-----խա---ն -ն: Ե_ ա_____ ի_ ե____ ե________ ե__ Ե- ա-ն-ե- ի- ե-կ-ւ ե-ե-ա-ե-ն ե-: -------------------------------- Եվ այնտեղ իմ երկու երեխաներն են: 0
Yev-a--teg------e-ku-y--e--ane-----n Y__ a______ i_ y____ y__________ y__ Y-v a-n-e-h i- y-r-u y-r-k-a-e-n y-n ------------------------------------ Yev ayntegh im yerku yerekhanern yen

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!