Manual de conversa

ca Conversa 2   »   bg Кратък разговор 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [двайсет и едно]

21 [dvayset i yedno]

Кратък разговор 2

[Kratyk razgovor 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
D’on és vostè? О-------те? О_____ с___ О-к-д- с-е- ----------- Откъде сте? 0
Ot---e ste? O_____ s___ O-k-d- s-e- ----------- Otkyde ste?
De Basilea. От--а---. О_ Б_____ О- Б-з-л- --------- От Базел. 0
Ot--a--l. O_ B_____ O- B-z-l- --------- Ot Bazel.
Basilea és a Suïssa. Б-зе--с- н-ми-----Шв--ц---я. Б____ с_ н_____ в Ш_________ Б-з-л с- н-м-р- в Ш-е-ц-р-я- ---------------------------- Базел се намира в Швейцария. 0
B--e- s------ra-v-----yt-a-iya. B____ s_ n_____ v S____________ B-z-l s- n-m-r- v S-v-y-s-r-y-. ------------------------------- Bazel se namira v Shveytsariya.
Li presento el senyor Müller. Мо-- ли -а В- пр-дс-а----осподи- Мю--р? М___ л_ д_ В_ п________ г_______ М_____ М-ж- л- д- В- п-е-с-а-я г-с-о-и- М-л-р- --------------------------------------- Може ли да Ви представя господин Мюлер? 0
Mozhe -i--a -i pr----avy--g-sp-d-n --ule-? M____ l_ d_ V_ p_________ g_______ M______ M-z-e l- d- V- p-e-s-a-y- g-s-o-i- M-u-e-? ------------------------------------------ Mozhe li da Vi predstavya gospodin Myuler?
És estranger. Т---е---ж-----. Т__ е ч________ Т-й е ч-ж-е-е-. --------------- Той е чужденец. 0
To---- -h--hden-t-. T__ y_ c___________ T-y y- c-u-h-e-e-s- ------------------- Toy ye chuzhdenets.
Parla diverses llengües. Т-й--ово-и -яколк- --и-а. Т__ г_____ н______ е_____ Т-й г-в-р- н-к-л-о е-и-а- ------------------------- Той говори няколко езика. 0
To- gov-r---ya-o-ko-yezi-a. T__ g_____ n_______ y______ T-y g-v-r- n-a-o-k- y-z-k-. --------------------------- Toy govori nyakolko yezika.
És la primera vegada que és aquí vostè? За-п-ъ--пъ---и---е-тук? З_ п___ п__ л_ с__ т___ З- п-ъ- п-т л- с-е т-к- ----------------------- За пръв път ли сте тук? 0
Z- p--- py--l--s-e t--? Z_ p___ p__ l_ s__ t___ Z- p-y- p-t l- s-e t-k- ----------------------- Za pryv pyt li ste tuk?
No, ja hi vaig ser l’any passat. Н-- мина--та годи-- ----вече-тук. Н__ м_______ г_____ б__ в___ т___ Н-, м-н-л-т- г-д-н- б-х в-ч- т-к- --------------------------------- Не, миналата година бях вече тук. 0
Ne--mi---a----od-n----ak- --che---k. N__ m_______ g_____ b____ v____ t___ N-, m-n-l-t- g-d-n- b-a-h v-c-e t-k- ------------------------------------ Ne, minalata godina byakh veche tuk.
Però només per una setmana. Но-с-м- -- едн- -едм-ц-. Н_ с___ з_ е___ с_______ Н- с-м- з- е-н- с-д-и-а- ------------------------ Но само за една седмица. 0
N- sa-- -a-ye--a--e------. N_ s___ z_ y____ s________ N- s-m- z- y-d-a s-d-i-s-. -------------------------- No samo za yedna sedmitsa.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? Х-р-св--л- Ви-при -ас? Х______ л_ В_ п__ н___ Х-р-с-а л- В- п-и н-с- ---------------------- Харесва ли Ви при нас? 0
Kh--e--a li V- pri----? K_______ l_ V_ p__ n___ K-a-e-v- l- V- p-i n-s- ----------------------- Kharesva li Vi pri nas?
Molt. La gent és molt amable. Мн---- ---а-- са п-ия-н-. М_____ Х_____ с_ п_______ М-о-о- Х-р-т- с- п-и-т-и- ------------------------- Много. Хората са приятни. 0
Mn---. -h--a-- -a priy--ni. M_____ K______ s_ p________ M-o-o- K-o-a-a s- p-i-a-n-. --------------------------- Mnogo. Khorata sa priyatni.
I també m’agrada el paisatge. И-м--тн-с-та----х---с-а. И м_________ м_ х_______ И м-с-н-с-т- м- х-р-с-а- ------------------------ И местността ми харесва. 0
I m-stnos-t- mi --ar-sva. I m_________ m_ k________ I m-s-n-s-t- m- k-a-e-v-. ------------------------- I mestnostta mi kharesva.
Quina és la seva professió? К-къв----ак-----е по-пр-ф-си-? К____ / к____ с__ п_ п________ К-к-в / к-к-а с-е п- п-о-е-и-? ------------------------------ Какъв / каква сте по професия? 0
K---- /-ka-v- --e p- -r-f-si--? K____ / k____ s__ p_ p_________ K-k-v / k-k-a s-e p- p-o-e-i-a- ------------------------------- Kakyv / kakva ste po profesiya?
Sóc traductor. Аз--ъм ----о--ч ----ево--чка. А_ с__ п_______ / п__________ А- с-м п-е-о-а- / п-е-о-а-к-. ----------------------------- Аз съм преводач / преводачка. 0
A- --m-prevod-c- / --e-oda--k-. A_ s__ p________ / p___________ A- s-m p-e-o-a-h / p-e-o-a-h-a- ------------------------------- Az sym prevodach / prevodachka.
Tradueixo llibres. А- п--в-жд-м кни--. А_ п________ к_____ А- п-е-е-д-м к-и-и- ------------------- Аз превеждам книги. 0
Az-p-e-e-h-am k--gi. A_ p_________ k_____ A- p-e-e-h-a- k-i-i- -------------------- Az prevezhdam knigi.
Està sol aquí? Са--/---м- ли-ст-----? С__ / с___ л_ с__ т___ С-м / с-м- л- с-е т-к- ---------------------- Сам / сама ли сте тук? 0
S-----sa-- ---s-----k? S__ / s___ l_ s__ t___ S-m / s-m- l- s-e t-k- ---------------------- Sam / sama li ste tuk?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. Н----о--а -е-- - моя- мъж-- също е ---. Н__ м____ ж___ / м___ м____ с___ е т___ Н-, м-я-а ж-н- / м-я- м-ж-т с-щ- е т-к- --------------------------------------- Не, моята жена / моят мъжът също е тук. 0
Ne- moya---zhe-a / ----- m-zhy- ----c-o -- -uk. N__ m_____ z____ / m____ m_____ s______ y_ t___ N-, m-y-t- z-e-a / m-y-t m-z-y- s-s-c-o y- t-k- ----------------------------------------------- Ne, moyata zhena / moyat myzhyt syshcho ye tuk.
I allà són els meus dos fills. А---- са -в--е м--д--а. А т__ с_ д____ м_ д____ А т-м с- д-е-е м- д-ц-. ----------------------- А там са двете ми деца. 0
A-tam--- --e-e-mi-d-ts-. A t__ s_ d____ m_ d_____ A t-m s- d-e-e m- d-t-a- ------------------------ A tam sa dvete mi detsa.

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!