Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   pa ਹੋਰਨਾਂ ਦੀ ਪਹਿਚਾਣ ਕਰਨਾ

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ ਤਿੰਨ]

3 [Tina]

ਹੋਰਨਾਂ ਦੀ ਪਹਿਚਾਣ ਕਰਨਾ

[hōranāṁ dī pahicāṇa karanā]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Hola! ਨਮ----! ਨ_____ ਨ-ਸ-ਾ-! ------- ਨਮਸਕਾਰ! 0
nama-ak---! n__________ n-m-s-k-r-! ----------- namasakāra!
Bon dia! ਸ਼ੁਭ ਦ--! ਸ਼ੁ_ ਦਿ__ ਸ਼-ਭ ਦ-ਨ- -------- ਸ਼ੁਭ ਦਿਨ! 0
Ś-b---di-a! Ś____ d____ Ś-b-a d-n-! ----------- Śubha dina!
Com va? ਤ--ਾ-- ਕੀ --ਲ--ੈ? ਤੁ__ ਕੀ ਹਾ_ ਹੈ_ ਤ-ਹ-ਡ- ਕ- ਹ-ਲ ਹ-? ----------------- ਤੁਹਾਡਾ ਕੀ ਹਾਲ ਹੈ? 0
Tu---ā -- hā-a ---? T_____ k_ h___ h___ T-h-ḍ- k- h-l- h-i- ------------------- Tuhāḍā kī hāla hai?
Que és d’Europa vostè? ਕੀ-ਤੁ--- --ਰ--ਤ---ਆ--ਹੋ? ਕੀ ਤੁ_ ਯੂ__ ਤੋਂ ਆ_ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਯ-ਰ- ਤ-ਂ ਆ- ਹ-? ------------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਯੂਰਪ ਤੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
K---usīṁ -ū-apa-------ē hō? K_ t____ y_____ t__ ā__ h__ K- t-s-ṁ y-r-p- t-ṁ ā-ē h-? --------------------------- Kī tusīṁ yūrapa tōṁ ā'ē hō?
Que és d’Amèrica vostè? ਕੀ--ੁ--ਂ-ਅਮ--ਕਾ ਤੋ- ਆ- --? ਕੀ ਤੁ_ ਅ___ ਤੋਂ ਆ_ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਅ-ਰ-ਕ- ਤ-ਂ ਆ- ਹ-? -------------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਅਮਰੀਕਾ ਤੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
Kī---s-ṁ-a--rī---t-ṁ ā-ē h-? K_ t____ a______ t__ ā__ h__ K- t-s-ṁ a-a-ī-ā t-ṁ ā-ē h-? ---------------------------- Kī tusīṁ amarīkā tōṁ ā'ē hō?
Que és d’Àsia vostè? ਕ- --ਸ-ਂ-ਏਸ਼-ਆ ਤੋਂ -ਏ -ੋ? ਕੀ ਤੁ_ ਏ__ ਤੋਂ ਆ_ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਏ-ੀ- ਤ-ਂ ਆ- ਹ-? ------------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਏਸ਼ੀਆ ਤੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
Kī--u-ī- --ī----ōṁ---ē-hō? K_ t____ ē____ t__ ā__ h__ K- t-s-ṁ ē-ī-ā t-ṁ ā-ē h-? -------------------------- Kī tusīṁ ēśī'ā tōṁ ā'ē hō?
En quin hotel s’allotja vostè? ਤੁਸੀ--ਕਿ--ੇ-ਹ-ਟ--ਵਿ-- ਠਹਿ----ੋ? ਤੁ_ ਕਿ__ ਹੋ__ ਵਿੱ_ ਠ__ ਹੋ_ ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ਹ-ੇ ਹ-ਟ- ਵ-ੱ- ਠ-ਿ-ੇ ਹ-? ------------------------------- ਤੁਸੀਂ ਕਿਹੜੇ ਹੋਟਲ ਵਿੱਚ ਠਹਿਰੇ ਹੋ? 0
Tu-īṁ kihaṛē h-ṭa-- v-----ha-ir---ō? T____ k_____ h_____ v___ ṭ______ h__ T-s-ṁ k-h-ṛ- h-ṭ-l- v-c- ṭ-a-i-ē h-? ------------------------------------ Tusīṁ kihaṛē hōṭala vica ṭhahirē hō?
Quant fa que és aquí? ਤ--ਾਨੂ- -ੱ-ੇ ਆ-ਆ---ੂੰ ਕਿ-ਨਾ-ਸਮਾਂ--ੋ-ਆ -ੈ? ਤੁ__ ਇੱ_ ਆ__ ਨੂੰ ਕਿੰ_ ਸ_ ਹੋ__ ਹੈ_ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਇ-ਥ- ਆ-ਆ- ਨ-ੰ ਕ-ੰ-ਾ ਸ-ਾ- ਹ-ਇ- ਹ-? ----------------------------------------- ਤੁਹਾਨੂੰ ਇੱਥੇ ਆਇਆਂ ਨੂੰ ਕਿੰਨਾ ਸਮਾਂ ਹੋਇਆ ਹੈ? 0
T-h-n- i-hē-ā'i--- nū k--ā s-māṁ hō--'ā -a-? T_____ i___ ā_____ n_ k___ s____ h_____ h___ T-h-n- i-h- ā-i-ā- n- k-n- s-m-ṁ h-'-'- h-i- -------------------------------------------- Tuhānū ithē ā'i'āṁ nū kinā samāṁ hō'i'ā hai?
Fins quan es quedarà? ਤੁ----ਇ-ਥ- ਕਿ--ੇ ਦ---ਰ--ਗ--? ਤੁ_ ਇੱ_ ਕਿੰ_ ਦਿ_ ਰ__ ? ਤ-ਸ-ਂ ਇ-ਥ- ਕ-ੰ-ੇ ਦ-ਨ ਰ-ੋ-ੇ ? ---------------------------- ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਕਿੰਨੇ ਦਿਨ ਰਹੋਗੇ ? 0
Tu-īṁ-it-ē ki-ē--in--rahō--? T____ i___ k___ d___ r______ T-s-ṁ i-h- k-n- d-n- r-h-g-? ---------------------------- Tusīṁ ithē kinē dina rahōgē?
Li agrada la seva estada aquí? ਕੀ ਤੁਹਾਨੂੰ-ਇੱ-----ਹਣ- ਚ-ਗਾ-ਲੱ--- ਹ-? ਕੀ ਤੁ__ ਇੱ_ ਰਿ__ ਚੰ_ ਲੱ__ ਹੈ_ ਕ- ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਇ-ਥ- ਰ-ਹ-ਾ ਚ-ਗ- ਲ-ਗ-ਾ ਹ-? ------------------------------------ ਕੀ ਤੁਹਾਨੂੰ ਇੱਥੇ ਰਿਹਣਾ ਚੰਗਾ ਲੱਗਦਾ ਹੈ? 0
Kī --h-nū ith- rih-ṇ- c-gā--aga-----i? K_ t_____ i___ r_____ c___ l_____ h___ K- t-h-n- i-h- r-h-ṇ- c-g- l-g-d- h-i- -------------------------------------- Kī tuhānū ithē rihaṇā cagā lagadā hai?
Que fa vacances aquí? ਕੀ ਤ-ਸੀਂ ਇੱਥੇ-ਛ-ੱ-ੀਆਂ-ਮਨਾ---ਆ----? ਕੀ ਤੁ_ ਇੱ_ ਛੁੱ__ ਮ___ ਆ_ ਹੋ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਇ-ਥ- ਛ-ੱ-ੀ-ਂ ਮ-ਾ-ਣ ਆ- ਹ-? ---------------------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਛੁੱਟੀਆਂ ਮਨਾਉਣ ਆਏ ਹੋ? 0
Kī-t-sī--it-- --uṭ-'āṁ-manā'-ṇ- ā'ē h-? K_ t____ i___ c_______ m_______ ā__ h__ K- t-s-ṁ i-h- c-u-ī-ā- m-n-'-ṇ- ā-ē h-? --------------------------------------- Kī tusīṁ ithē chuṭī'āṁ manā'uṇa ā'ē hō?
Visiti’m! ਤੁ-ੀ--ਕ-- ਆ ਕੇ -ੈ--ੰ-ਮ-ਲੋ। ਤੁ_ ਕ_ ਆ ਕੇ ਮੈ_ ਮਿ__ ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ੇ ਆ ਕ- ਮ-ਨ-ੰ ਮ-ਲ-। -------------------------- ਤੁਸੀਂ ਕਦੇ ਆ ਕੇ ਮੈਨੂੰ ਮਿਲੋ। 0
T-s-ṁ -a-ē ā -- --i-- m--ō. T____ k___ ā k_ m____ m____ T-s-ṁ k-d- ā k- m-i-ū m-l-. --------------------------- Tusīṁ kadē ā kē mainū milō.
Aquesta és la meva adreça. ਇਹ-ਮੇਰ---ਤ--ਹੈ। ਇ_ ਮੇ_ ਪ_ ਹੈ_ ਇ- ਮ-ਰ- ਪ-ਾ ਹ-। --------------- ਇਹ ਮੇਰਾ ਪਤਾ ਹੈ। 0
Ih-----ā-p--ā-hai. I__ m___ p___ h___ I-a m-r- p-t- h-i- ------------------ Iha mērā patā hai.
Ens veiem demà? ਕ--ਅ--ਂ--ੱ----ਮ--ਣ --ਲ----ਮਿ--ਵ-ਲ--ਂ-ਹਾ-? ਕੀ ਅ_ ਕੱ__ ਮਿ__ ਵਾ_ / ਮਿ_____ ਹਾਂ_ ਕ- ਅ-ੀ- ਕ-ਲ-ਹ ਮ-ਲ- ਵ-ਲ- / ਮ-ਲ-ਵ-ਲ-ਆ- ਹ-ਂ- ----------------------------------------- ਕੀ ਅਸੀਂ ਕੱਲ੍ਹ ਮਿਲਣ ਵਾਲੇ / ਮਿਲਣਵਾਲੀਆਂ ਹਾਂ? 0
K---s-ṁ-kal-ha -il-------ē- ---a-av---'-ṁ --ṁ? K_ a___ k_____ m_____ v____ m____________ h___ K- a-ī- k-l-h- m-l-ṇ- v-l-/ m-l-ṇ-v-l-'-ṁ h-ṁ- ---------------------------------------------- Kī asīṁ kal'ha milaṇa vālē/ milaṇavālī'āṁ hāṁ?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ਮਾਫ--ਰਨਾ--ਮ-- ਪਹਿਲਾਂ--ੀ-ਕ-ਝ-ਪ੍ਰ-ਗਰ---ਬਣ-ਇਆ ਹੈ। ਮਾ_ ਕ___ ਮੈਂ ਪ__ ਹੀ ਕੁ_ ਪ੍____ ਬ___ ਹੈ_ ਮ-ਫ ਕ-ਨ-, ਮ-ਂ ਪ-ਿ-ਾ- ਹ- ਕ-ਝ ਪ-ਰ-ਗ-ਾ- ਬ-ਾ-ਆ ਹ-। ---------------------------------------------- ਮਾਫ ਕਰਨਾ, ਮੈਂ ਪਹਿਲਾਂ ਹੀ ਕੁਝ ਪ੍ਰੋਗਰਾਮ ਬਣਾਇਆ ਹੈ। 0
Mā--- ----nā--m--- -a---ā---ī ---h- p-ō-a-ā-a ba-ā------a-. M____ k______ m___ p______ h_ k____ p________ b_______ h___ M-p-a k-r-n-, m-i- p-h-l-ṁ h- k-j-a p-ō-a-ā-a b-ṇ-'-'- h-i- ----------------------------------------------------------- Māpha karanā, maiṁ pahilāṁ hī kujha prōgarāma baṇā'i'ā hai.
Adéu! ਨ-ਸਕਾਰ! ਨ_____ ਨ-ਸ-ਾ-! ------- ਨਮਸਕਾਰ! 0
N--asakā--! N__________ N-m-s-k-r-! ----------- Namasakāra!
A reveure! ਨ-ਸਕਾ-! ਨ_____ ਨ-ਸ-ਾ-! ------- ਨਮਸਕਾਰ! 0
N-mas-k---! N__________ N-m-s-k-r-! ----------- Namasakāra!
Fins aviat! ਫਿ-------ਗ-! ਫਿ_ ਮਿ___ ਫ-ਰ ਮ-ਲ-ਂ-ੇ- ------------ ਫਿਰ ਮਿਲਾਂਗੇ! 0
Phi-- -i----ē! P____ m_______ P-i-a m-l-ṅ-ē- -------------- Phira milāṅgē!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!