Manual de conversa

ca A l’escola   »   pa ਸਕੂਲ ਵਿੱਚ

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [ਚਾਰ]

4 [Cāra]

ਸਕੂਲ ਵਿੱਚ

[sakūla vica]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
On som? ਅਸੀ- -ਿ-ਥ- ਹ-ਂ? ਅ_ ਕਿੱ_ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਕ-ੱ-ੇ ਹ-ਂ- --------------- ਅਸੀਂ ਕਿੱਥੇ ਹਾਂ? 0
asī- -it-- --ṁ? a___ k____ h___ a-ī- k-t-ē h-ṁ- --------------- asīṁ kithē hāṁ?
(Nosaltres) som a l’escola. ਅ-ੀਂ--ਕੂ- -ਿ-- -ਾਂ। ਅ_ ਸ__ ਵਿੱ_ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਸ-ੂ- ਵ-ੱ- ਹ-ਂ- ------------------- ਅਸੀਂ ਸਕੂਲ ਵਿੱਚ ਹਾਂ। 0
A--ṁ -akū-a ---a hāṁ. A___ s_____ v___ h___ A-ī- s-k-l- v-c- h-ṁ- --------------------- Asīṁ sakūla vica hāṁ.
(Nosaltres) tenim classe. ਅ-ੀ--ਜਮਾਤ ਵਿ-ਚ /-ਇੱਕ--ਬਕ --ੱ- -ਹ--ਹਾ-। ਅ_ ਜ__ ਵਿੱ_ / ਇੱ_ ਸ__ ਸਿੱ_ ਰ_ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਜ-ਾ- ਵ-ੱ- / ਇ-ਕ ਸ-ਕ ਸ-ੱ- ਰ-ੇ ਹ-ਂ- -------------------------------------- ਅਸੀਂ ਜਮਾਤ ਵਿੱਚ / ਇੱਕ ਸਬਕ ਸਿੱਖ ਰਹੇ ਹਾਂ। 0
As---ja-ā-- v---/-ik----bak----kha ra-- hā-. A___ j_____ v____ i__ s_____ s____ r___ h___ A-ī- j-m-t- v-c-/ i-a s-b-k- s-k-a r-h- h-ṁ- -------------------------------------------- Asīṁ jamāta vica/ ika sabaka sikha rahē hāṁ.
Aquests són els alumnes. ਇ--ਵਿ---ਰਥੀ-/ ਵਿਦਿਆ-ਥ----ਹ-। ਇ_ ਵਿ____ / ਵਿ_____ ਹ__ ਇ- ਵ-ਦ-ਆ-ਥ- / ਵ-ਦ-ਆ-ਥ-ਾ- ਹ-। ---------------------------- ਇਹ ਵਿਦਿਆਰਥੀ / ਵਿਦਿਆਰਥਣਾਂ ਹਨ। 0
I-----d-'-ra--ī--vi-i--r-thaṇāṁ--ana. I__ v___________ v_____________ h____ I-a v-d-'-r-t-ī- v-d-'-r-t-a-ā- h-n-. ------------------------------------- Iha vidi'ārathī/ vidi'ārathaṇāṁ hana.
Aquesta és la mestra. ਉ--ਅਧਿ-ਪਕ-ਹ-। ਉ_ ਅ____ ਹੈ_ ਉ- ਅ-ਿ-ਪ- ਹ-। ------------- ਉਹ ਅਧਿਆਪਕ ਹੈ। 0
U-a------āpaka-hai. U__ a_________ h___ U-a a-h-'-p-k- h-i- ------------------- Uha adhi'āpaka hai.
Aquesta és la classe. ਉ- ਜਮਾ- ਹੈ। ਉ_ ਜ__ ਹੈ_ ਉ- ਜ-ਾ- ਹ-। ----------- ਉਹ ਜਮਾਤ ਹੈ। 0
Uh--j-mā-a hai. U__ j_____ h___ U-a j-m-t- h-i- --------------- Uha jamāta hai.
Què fem? ਅ--ਂ -ੀ-ਕ--ਰ-ੇ / --ੀ-ਂ--ਾਂ? ਅ_ ਕੀ ਕ_ ਰ_ / ਰ__ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਕ- ਕ- ਰ-ੇ / ਰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- --------------------------- ਅਸੀਂ ਕੀ ਕਰ ਰਹੇ / ਰਹੀਆਂ ਹਾਂ? 0
Asīṁ--ī k-r--rah-- --hī'-ṁ h-ṁ? A___ k_ k___ r____ r______ h___ A-ī- k- k-r- r-h-/ r-h-'-ṁ h-ṁ- ------------------------------- Asīṁ kī kara rahē/ rahī'āṁ hāṁ?
(Nosaltres) estudiem. ਅ--- -ਿ-- ਰ-- - ਰਹ-------। ਅ_ ਸਿੱ_ ਰ_ / ਰ__ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਸ-ੱ- ਰ-ੇ / ਰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- -------------------------- ਅਸੀਂ ਸਿੱਖ ਰਹੇ / ਰਹੀਆਂ ਹਾਂ। 0
Asī---ikh--r---/--a-ī-ā- ---. A___ s____ r____ r______ h___ A-ī- s-k-a r-h-/ r-h-'-ṁ h-ṁ- ----------------------------- Asīṁ sikha rahē/ rahī'āṁ hāṁ.
(Nosaltres) estudiem una llengua. ਅ--ਂ -------ਾ ---ਖ --ੇ --ਰਹ--ਂ -ਾਂ। ਅ_ ਇੱ_ ਭਾ_ ਸਿੱ_ ਰ_ / ਰ__ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਇ-ਕ ਭ-ਸ਼- ਸ-ੱ- ਰ-ੇ / ਰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- ----------------------------------- ਅਸੀਂ ਇੱਕ ਭਾਸ਼ਾ ਸਿੱਖ ਰਹੇ / ਰਹੀਆਂ ਹਾਂ। 0
Asīṁ-------ā-ā s---- r-hē----hī'ā---ā-. A___ i__ b____ s____ r____ r______ h___ A-ī- i-a b-ā-ā s-k-a r-h-/ r-h-'-ṁ h-ṁ- --------------------------------------- Asīṁ ika bhāśā sikha rahē/ rahī'āṁ hāṁ.
Jo estudio l’anglès. ਮ-ਂ -ੰ--ੇ-ੀ ਸਿੱਖ-ਾ---ਸ-ੱਖ-ੀ-ਹਾ-। ਮੈਂ ਅੰ___ ਸਿੱ__ / ਸਿੱ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਅ-ਗ-ੇ-ੀ ਸ-ੱ-ਦ- / ਸ-ੱ-ਦ- ਹ-ਂ- -------------------------------- ਮੈਂ ਅੰਗਰੇਜ਼ੀ ਸਿੱਖਦਾ / ਸਿੱਖਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma-ṁ-aga-ē-----kh-dā/ s---ad----ṁ. M___ a______ s_______ s______ h___ M-i- a-a-ē-ī s-k-a-ā- s-k-a-ī h-ṁ- ---------------------------------- Maiṁ agarēzī sikhadā/ sikhadī hāṁ.
Tu estudies l’espanyol. ਤ-ੰ--ਪੇਨੀ ---ਖ-ਾ /-ਸ--ਖ-ੀ--ੈਂ । ਤੂੰ ਸ__ ਸਿੱ__ / ਸਿੱ__ ਹੈਂ । ਤ-ੰ ਸ-ੇ-ੀ ਸ-ੱ-ਦ- / ਸ-ੱ-ਦ- ਹ-ਂ । ------------------------------- ਤੂੰ ਸਪੇਨੀ ਸਿੱਖਦਾ / ਸਿੱਖਦੀ ਹੈਂ । 0
Tū--ap-n- s-k--dā/----had- -a-ṁ. T_ s_____ s_______ s______ h____ T- s-p-n- s-k-a-ā- s-k-a-ī h-i-. -------------------------------- Tū sapēnī sikhadā/ sikhadī haiṁ.
Ell estudia l’alemany. ਉ- ਜਰ-ਨ-ਸਿੱਖ-ਾ -ੈ। ਉ_ ਜ___ ਸਿੱ__ ਹੈ_ ਉ- ਜ-ਮ- ਸ-ੱ-ਦ- ਹ-। ------------------ ਉਹ ਜਰਮਨ ਸਿੱਖਦਾ ਹੈ। 0
U----a--man---ik-adā -a-. U__ j_______ s______ h___ U-a j-r-m-n- s-k-a-ā h-i- ------------------------- Uha jaramana sikhadā hai.
Nosaltres estudiem el francès. ਅ----ਫਰਾ-ਸ--ੀ--ਿ---- ਹਾਂ। ਅ_ ਫ___ ਸਿੱ__ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਫ-ਾ-ਸ-ਸ- ਸ-ੱ-ਦ- ਹ-ਂ- ------------------------- ਅਸੀਂ ਫਰਾਂਸੀਸੀ ਸਿੱਖਦੇ ਹਾਂ। 0
A-ī--ph-rān-ī----ik-ad-----. A___ p_________ s______ h___ A-ī- p-a-ā-s-s- s-k-a-ē h-ṁ- ---------------------------- Asīṁ pharānsīsī sikhadē hāṁ.
Vosaltres estudieu l’italià. ਤ-ਸੀਂ-ਸਭ--ਟ-ਲ-ਅ- ਸਿੱ--- / --ੱਖਦੀ-- -ੋ। ਤੁ_ ਸ_ ਇ____ ਸਿੱ__ / ਸਿੱ___ ਹੋ_ ਤ-ਸ-ਂ ਸ- ਇ-ਾ-ੀ-ਨ ਸ-ੱ-ਦ- / ਸ-ੱ-ਦ-ਆ- ਹ-। -------------------------------------- ਤੁਸੀਂ ਸਭ ਇਟਾਲੀਅਨ ਸਿੱਖਦੇ / ਸਿੱਖਦੀਆਂ ਹੋ। 0
Tu-īṁ---bha--ṭ--ī'-n--si----ē--s-------āṁ h-. T____ s____ i________ s_______ s_________ h__ T-s-ṁ s-b-a i-ā-ī-a-a s-k-a-ē- s-k-a-ī-ā- h-. --------------------------------------------- Tusīṁ sabha iṭālī'ana sikhadē/ sikhadī'āṁ hō.
Ells / elles estudien el rus. ਉ- ਰੂਸੀ ਸ--ਖਦ--/-ਸਿ-ਖਦੀਆ- ਹਨ। ਉ_ ਰੂ_ ਸਿੱ__ / ਸਿੱ___ ਹ__ ਉ- ਰ-ਸ- ਸ-ੱ-ਦ- / ਸ-ੱ-ਦ-ਆ- ਹ-। ----------------------------- ਉਹ ਰੂਸੀ ਸਿੱਖਦੇ / ਸਿੱਖਦੀਆਂ ਹਨ। 0
U-a---sī--i---d----i-ha-ī-ā--h---. U__ r___ s_______ s_________ h____ U-a r-s- s-k-a-ē- s-k-a-ī-ā- h-n-. ---------------------------------- Uha rūsī sikhadē/ sikhadī'āṁ hana.
Estudiar llengües és interessant. ਭ---ਂਵ----ਿੱਖਣਾ ਦਿ--ਸ--ਹੁੰ---ਹੈ। ਭਾ__ ਸਿੱ__ ਦਿ____ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਭ-ਸ਼-ਂ-ਾ- ਸ-ੱ-ਣ- ਦ-ਲ-ਸ- ਹ-ੰ-ਾ ਹ-। -------------------------------- ਭਾਸ਼ਾਂਵਾਂ ਸਿੱਖਣਾ ਦਿਲਚਸਪ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। 0
B--śā---ṁ si--a-----l--asap- h--ā-h--. B________ s______ d_________ h___ h___ B-ā-ā-v-ṁ s-k-a-ā d-l-c-s-p- h-d- h-i- -------------------------------------- Bhāśānvāṁ sikhaṇā dilacasapa hudā hai.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. ਅਸੀਂ-ਲੋਕ-ਂ -ੂ---ਮਝਣਾ-ਚ-ਹ--ਦ----ਚਾਹੁੰ-ੀਆਂ--ਾਂ। ਅ_ ਲੋ_ ਨੂੰ ਸ___ ਚਾ__ / ਚਾ___ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਲ-ਕ-ਂ ਨ-ੰ ਸ-ਝ-ਾ ਚ-ਹ-ੰ-ੇ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- --------------------------------------------- ਅਸੀਂ ਲੋਕਾਂ ਨੂੰ ਸਮਝਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ / ਚਾਹੁੰਦੀਆਂ ਹਾਂ। 0
A-īṁ ---ā- nū --ma---ṇ- --h-d-- -ā-u--'āṁ -ā-. A___ l____ n_ s________ c______ c________ h___ A-ī- l-k-ṁ n- s-m-j-a-ā c-h-d-/ c-h-d-'-ṁ h-ṁ- ---------------------------------------------- Asīṁ lōkāṁ nū samajhaṇā cāhudē/ cāhudī'āṁ hāṁ.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. ਅ-ੀ- ਲ--ਾਂ--ਾਲ -ੱ---- ਕ--ਾ----ੁੰਦ--/ --ਹ-ੰ---- ਹ-ਂ। ਅ_ ਲੋ_ ਨਾ_ ਗੱ___ ਕ__ ਚਾ__ / ਚਾ___ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਲ-ਕ-ਂ ਨ-ਲ ਗ-ਲ-ਾ- ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ੇ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- --------------------------------------------------- ਅਸੀਂ ਲੋਕਾਂ ਨਾਲ ਗੱਲਬਾਤ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦੇ / ਚਾਹੁੰਦੀਆਂ ਹਾਂ। 0
A--ṁ l---ṁ--āl--g---b-ta-k-r-----ā-u-ē--cā---ī--ṁ-hāṁ. A___ l____ n___ g_______ k_____ c______ c________ h___ A-ī- l-k-ṁ n-l- g-l-b-t- k-r-n- c-h-d-/ c-h-d-'-ṁ h-ṁ- ------------------------------------------------------ Asīṁ lōkāṁ nāla galabāta karanā cāhudē/ cāhudī'āṁ hāṁ.

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.