Manual de conversa

ca Conversa 2   »   ru Лёгкая беседа 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [двадцать один]

21 [dvadtsatʹ odin]

Лёгкая беседа 2

[Lëgkaya beseda 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
D’on és vostè? В- о--у-а? В_ о______ В- о-к-д-? ---------- Вы откуда? 0
Vy otku-a? V_ o______ V- o-k-d-? ---------- Vy otkuda?
De Basilea. И- Ба-е-я. И_ Б______ И- Б-з-л-. ---------- Из Базеля. 0
I--B-zely-. I_ B_______ I- B-z-l-a- ----------- Iz Bazelya.
Basilea és a Suïssa. Б----ь --х-дится - -----а---. Б_____ н________ в Ш_________ Б-з-л- н-х-д-т-я в Ш-е-ц-р-и- ----------------------------- Базель находится в Швейцарии. 0
B--e-ʹ----h-ditsy- v-S-veytsa---. B_____ n__________ v S___________ B-z-l- n-k-o-i-s-a v S-v-y-s-r-i- --------------------------------- Bazelʹ nakhoditsya v Shveytsarii.
Li presento el senyor Müller. Ра--е--те --- -ре-став-т- В-м г-с----н--Мю---р-. Р________ м__ п__________ В__ г________ М_______ Р-з-е-и-е м-е п-е-с-а-и-ь В-м г-с-о-и-а М-л-е-а- ------------------------------------------------ Разрешите мне представить Вам господина Мюллера. 0
Ra-r-s--t--mne-p----ta-i----a- gospodi-a --ul-er-. R_________ m__ p__________ V__ g________ M________ R-z-e-h-t- m-e p-e-s-a-i-ʹ V-m g-s-o-i-a M-u-l-r-. -------------------------------------------------- Razreshite mne predstavitʹ Vam gospodina Myullera.
És estranger. О- ---ст-а--ц. О_ и__________ О- и-о-т-а-е-. -------------- Он иностранец. 0
O--i---t-ane-s. O_ i___________ O- i-o-t-a-e-s- --------------- On inostranets.
Parla diverses llengües. О--гов-р-т-на-не-к-л-к-х-я-ы--х. О_ г______ н_ н_________ я______ О- г-в-р-т н- н-с-о-ь-и- я-ы-а-. -------------------------------- Он говорит на нескольких языках. 0
O-------i--na -e-------k- y-----k-. O_ g______ n_ n__________ y________ O- g-v-r-t n- n-s-o-ʹ-i-h y-z-k-k-. ----------------------------------- On govorit na neskolʹkikh yazykakh.
És la primera vegada que és aquí vostè? В- -д----впер-ые? В_ з____ в_______ В- з-е-ь в-е-в-е- ----------------- Вы здесь впервые? 0
Vy -d--ʹ v--r-y-e? V_ z____ v________ V- z-e-ʹ v-e-v-y-? ------------------ Vy zdesʹ vpervyye?
No, ja hi vaig ser l’any passat. Н-т,-я -же был - -ы-а з-е---в--р-шлом--од-. Н___ я у__ б__ / б___ з____ в п______ г____ Н-т- я у-е б-л / б-л- з-е-ь в п-о-л-м г-д-. ------------------------------------------- Нет, я уже был / была здесь в прошлом году. 0
N----ya ---e b-- - byla--d-sʹ-- pr-shlom-g--u. N___ y_ u___ b__ / b___ z____ v p_______ g____ N-t- y- u-h- b-l / b-l- z-e-ʹ v p-o-h-o- g-d-. ---------------------------------------------- Net, ya uzhe byl / byla zdesʹ v proshlom godu.
Però només per una setmana. Но т-л-ко ---у-н-делю. Н_ т_____ о___ н______ Н- т-л-к- о-н- н-д-л-. ---------------------- Но только одну неделю. 0
N-------o--d-u ne-el-u. N_ t_____ o___ n_______ N- t-l-k- o-n- n-d-l-u- ----------------------- No tolʹko odnu nedelyu.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? Как--а- у-на- ------ся? К__ В__ у н__ н________ К-к В-м у н-с н-а-и-с-? ----------------------- Как Вам у нас нравится? 0
K-- Vam u -as-n----t-ya? K__ V__ u n__ n_________ K-k V-m u n-s n-a-i-s-a- ------------------------ Kak Vam u nas nravitsya?
Molt. La gent és molt amable. Очень-хор--о. -ю-- ---нь -р-ятн-е. О____ х______ Л___ о____ п________ О-е-ь х-р-ш-. Л-д- о-е-ь п-и-т-ы-. ---------------------------------- Очень хорошо. Люди очень приятные. 0
O-h--- -h---s-o- L--di -ch--ʹ -r-yat-yye. O_____ k________ L____ o_____ p__________ O-h-n- k-o-o-h-. L-u-i o-h-n- p-i-a-n-y-. ----------------------------------------- Ochenʹ khorosho. Lyudi ochenʹ priyatnyye.
I també m’agrada el paisatge. И л-ндшаф- мн--т--е---а-ится. И л_______ м__ т___ н________ И л-н-ш-ф- м-е т-ж- н-а-и-с-. ----------------------------- И ландшафт мне тоже нравится. 0
I---nd-h-f--mn--to--- -r--i--ya. I l________ m__ t____ n_________ I l-n-s-a-t m-e t-z-e n-a-i-s-a- -------------------------------- I landshaft mne tozhe nravitsya.
Quina és la seva professió? Кт------о п--фе-сии? К__ В_ п_ п_________ К-о В- п- п-о-е-с-и- -------------------- Кто Вы по профессии? 0
K-- -y--- pro---s-i? K__ V_ p_ p_________ K-o V- p- p-o-e-s-i- -------------------- Kto Vy po professii?
Sóc traductor. Я-перев------ / --пе-е--д--ц-. Я п__________ / Я п___________ Я п-р-в-д-и-. / Я п-р-в-д-и-а- ------------------------------ Я переводчик. / Я переводчица. 0
Y--per--od-hi-- -----pere--d-h--s-. Y_ p___________ / Y_ p_____________ Y- p-r-v-d-h-k- / Y- p-r-v-d-h-t-a- ----------------------------------- Ya perevodchik. / Ya perevodchitsa.
Tradueixo llibres. Я-------жу-к-и--. Я п_______ к_____ Я п-р-в-ж- к-и-и- ----------------- Я перевожу книги. 0
Y- -er-voz-u------. Y_ p________ k_____ Y- p-r-v-z-u k-i-i- ------------------- Ya perevozhu knigi.
Està sol aquí? Вы-здес--о--- /--дн-? В_ з____ о___ / о____ В- з-е-ь о-и- / о-н-? --------------------- Вы здесь один / одна? 0
V------ʹ o-in-- o-n-? V_ z____ o___ / o____ V- z-e-ʹ o-i- / o-n-? --------------------- Vy zdesʹ odin / odna?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. Н--, --я--ена-/---й --- -о-е---е--. Н___ м__ ж___ / м__ м__ т___ з_____ Н-т- м-я ж-н- / м-й м-ж т-ж- з-е-ь- ----------------------------------- Нет, моя жена / мой муж тоже здесь. 0
N-t- -oy- zh-na-----y --zh toz---zdes-. N___ m___ z____ / m__ m___ t____ z_____ N-t- m-y- z-e-a / m-y m-z- t-z-e z-e-ʹ- --------------------------------------- Net, moya zhena / moy muzh tozhe zdesʹ.
I allà són els meus dos fills. А-в---т---дв-е--оих---тей. А в__ т__ д___ м___ д_____ А в-т т-м д-о- м-и- д-т-й- -------------------------- А вот там двое моих детей. 0
A-vo--ta-----ye-moik- d-t-y. A v__ t__ d____ m____ d_____ A v-t t-m d-o-e m-i-h d-t-y- ---------------------------- A vot tam dvoye moikh detey.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!