Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   kn ಫಲಾಹಾರ ಮಂದಿರದಲ್ಲಿ ೩

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

೩೧ [ಮೂವತ್ತೊಂದು]

31 [Mūvattondu]

ಫಲಾಹಾರ ಮಂದಿರದಲ್ಲಿ ೩

phalāhāra mandiradalli - 3.

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Voldria una entrada. ನ-ಗೆ ---ು ಸ-ಟ---ಟರ್-ಬೇ--. ನ__ ಒಂ_ ಸ್____ ಬೇ__ ನ-ಗ- ಒ-ದ- ಸ-ಟ-ರ-ಟ-್ ಬ-ಕ-. ------------------------- ನನಗೆ ಒಂದು ಸ್ಟಾರ್ಟರ್ ಬೇಕು. 0
N----e o---------a--b-k-. N_____ o___ s______ b____ N-n-g- o-d- s-ā-ṭ-r b-k-. ------------------------- Nanage ondu sṭārṭar bēku.
Voldria una amanida. ನ-ಗೆ ಒಂದ-----ಂ-ರಿ-ಬೇ--. ನ__ ಒಂ_ ಕೋ___ ಬೇ__ ನ-ಗ- ಒ-ದ- ಕ-ಸ-ಬ-ಿ ಬ-ಕ-. ----------------------- ನನಗೆ ಒಂದು ಕೋಸಂಬರಿ ಬೇಕು. 0
Nan--- --d--kō---ba----ē--. N_____ o___ k________ b____ N-n-g- o-d- k-s-m-a-i b-k-. --------------------------- Nanage ondu kōsambari bēku.
Voldria una sopa. ನ-ಗ----------್--ೇ--. ನ__ ಒಂ_ ಸೂ_ ಬೇ__ ನ-ಗ- ಒ-ದ- ಸ-ಪ- ಬ-ಕ-. -------------------- ನನಗೆ ಒಂದು ಸೂಪ್ ಬೇಕು. 0
Nan----o-du sū--b-ku. N_____ o___ s__ b____ N-n-g- o-d- s-p b-k-. --------------------- Nanage ondu sūp bēku.
Voldria unes postres. ನ--ೆ ---ು --ಹ-ತ---ಿ ಬ-ಕು. ನ__ ಒಂ_ ಸಿ___ ಬೇ__ ನ-ಗ- ಒ-ದ- ಸ-ಹ-ತ-ಂ-ಿ ಬ-ಕ-. ------------------------- ನನಗೆ ಒಂದು ಸಿಹಿತಿಂಡಿ ಬೇಕು. 0
Nana-- --d- -i--t--ḍ- bē--. N_____ o___ s________ b____ N-n-g- o-d- s-h-t-ṇ-i b-k-. --------------------------- Nanage ondu sihitiṇḍi bēku.
Voldria un gelat amb nata. ನನಗ- ಕ್ರೀಮ್ ಜೊ-ೆ-ೆ-ಒಂ-- ಐಸ್ -್--- ಕೊ--. ನ__ ಕ್__ ಜೊ__ ಒಂ_ ಐ_ ಕ್_ ಕೊ__ ನ-ಗ- ಕ-ರ-ಮ- ಜ-ತ-ಗ- ಒ-ದ- ಐ-್ ಕ-ರ-ಂ ಕ-ಡ-. --------------------------------------- ನನಗೆ ಕ್ರೀಮ್ ಜೊತೆಗೆ ಒಂದು ಐಸ್ ಕ್ರೀಂ ಕೊಡಿ. 0
Nan-ge k------t--e-o--u-ai--k-īṁ---ḍ-. N_____ k___ j_____ o___ a__ k___ k____ N-n-g- k-ī- j-t-g- o-d- a-s k-ī- k-ḍ-. -------------------------------------- Nanage krīm jotege ondu ais krīṁ koḍi.
Voldria fruita o formatge. ನನ-ೆ -ಣ----ಅ--ಾ ಚೀಸ್--ೇ--. ನ__ ಹ__ ಅ__ ಚೀ_ ಬೇ__ ನ-ಗ- ಹ-್-ು ಅ-ವ- ಚ-ಸ- ಬ-ಕ-. -------------------------- ನನಗೆ ಹಣ್ಣು ಅಥವಾ ಚೀಸ್ ಬೇಕು. 0
Na-ag---aṇṇu-at--vā c-s---ku. N_____ h____ a_____ c__ b____ N-n-g- h-ṇ-u a-h-v- c-s b-k-. ----------------------------- Nanage haṇṇu athavā cīs bēku.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. ನಾವ-----ಗಿನ-ತಿ------ನ್ನಬೇಕು ನಾ_ ಬೆ___ ತಿಂ_ ತಿ____ ನ-ವ- ಬ-ಳ-ಿ- ತ-ಂ-ಿ ತ-ನ-ನ-ೇ-ು --------------------------- ನಾವು ಬೆಳಗಿನ ತಿಂಡಿ ತಿನ್ನಬೇಕು 0
N--u -eḷagina t---- t-n-ab-ku N___ b_______ t____ t________ N-v- b-ḷ-g-n- t-ṇ-i t-n-a-ē-u ----------------------------- Nāvu beḷagina tiṇḍi tinnabēku
(Nosaltres) voldríem dinar. ನಾ-ು---್-ಾಹ್-ದ--ಟ -ಾ----ತೇವ-. ನಾ_ ಮ_____ ಊ_ ಮಾ_____ ನ-ವ- ಮ-್-ಾ-್-ದ ಊ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ವ-. ----------------------------- ನಾವು ಮದ್ಯಾಹ್ನದ ಊಟ ಮಾಡುತ್ತೇವೆ. 0
n--u-m-dy-hna-a--ṭa--āḍu---v-. n___ m_________ ū__ m_________ n-v- m-d-ā-n-d- ū-a m-ḍ-t-ē-e- ------------------------------ nāvu madyāhnada ūṭa māḍuttēve.
(Nosaltres) voldríem sopar. ನ-ವ- ರ-ತ--ಿ-ಊಟ ಮ--ು-್--ವ-. ನಾ_ ರಾ__ ಊ_ ಮಾ_____ ನ-ವ- ರ-ತ-ರ- ಊ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ವ-. -------------------------- ನಾವು ರಾತ್ರಿ ಊಟ ಮಾಡುತ್ತೇವೆ. 0
N--- --t---ū-- mā------e. N___ r____ ū__ m_________ N-v- r-t-i ū-a m-ḍ-t-ē-e- ------------------------- Nāvu rātri ūṭa māḍuttēve.
Què vol per esmorzar? ನೀ----ೆಳಗ-- ತ---ಿ-ೆ -ನನ--- ತಿನ---ು---ಸ-ತ---ರಿ? ನೀ_ ಬೆ___ ತಿಂ__ ಏ___ ತಿ___ ಬ______ ನ-ವ- ಬ-ಳ-ಿ- ತ-ಂ-ಿ-ೆ ಏ-ನ-ನ- ತ-ನ-ನ-ು ಬ-ಸ-ತ-ತ-ರ-? ---------------------------------------------- ನೀವು ಬೆಳಗಿನ ತಿಂಡಿಗೆ ಏನನ್ನು ತಿನ್ನಲು ಬಯಸುತ್ತೀರಿ? 0
N-----e-a------iṇ--ge-ēnann--ti-nalu -aya-u---ri? N___ b_______ t______ ē_____ t______ b___________ N-v- b-ḷ-g-n- t-ṇ-i-e ē-a-n- t-n-a-u b-y-s-t-ī-i- ------------------------------------------------- Nīvu beḷagina tiṇḍige ēnannu tinnalu bayasuttīri?
Panets amb melmelada i mel? ಹಣ್-ಿ---ಾ---ತ----ಜ-ನುತುಪ--ದ-ಡನೆ --ಲ--್-? ಹ___ ಪಾ_ ಮ__ ಜೇ_______ ರೋ__ ? ಹ-್-ಿ- ಪ-ಕ ಮ-್-ು ಜ-ನ-ತ-ಪ-ಪ-ೊ-ನ- ರ-ಲ-ಸ- ? ---------------------------------------- ಹಣ್ಣಿನ ಪಾಕ ಮತ್ತು ಜೇನುತುಪ್ಪದೊಡನೆ ರೋಲ್ಸ್ ? 0
Haṇ--na p-k--m-t---j--u---p-doḍan--rōls? H______ p___ m____ j______________ r____ H-ṇ-i-a p-k- m-t-u j-n-t-p-a-o-a-e r-l-? ---------------------------------------- Haṇṇina pāka mattu jēnutuppadoḍane rōls?
Torrades amb salsitxa i formatge? ಸಾಸ-ಜ್--ತ--ು ಚೀಸ್ ಜೊತ--ಟ--್ಟ್-? ಸಾ__ ಮ__ ಚೀ_ ಜೊ_ ಟೋ__ ? ಸ-ಸ-ಜ- ಮ-್-ು ಚ-ಸ- ಜ-ತ- ಟ-ಸ-ಟ- ? ------------------------------- ಸಾಸೆಜ್ ಮತ್ತು ಚೀಸ್ ಜೊತೆ ಟೋಸ್ಟ್ ? 0
S-se---a--u -īs-jote-ṭōs-? S____ m____ c__ j___ ṭ____ S-s-j m-t-u c-s j-t- ṭ-s-? -------------------------- Sāsej mattu cīs jote ṭōsṭ?
Un ou passat per aigua? ಒ-ದು--ೇ--ಸಿ- -ೊಟ್--? ಒಂ_ ಬೇ___ ಮೊ___ ಒ-ದ- ಬ-ಯ-ಸ-ದ ಮ-ಟ-ಟ-? -------------------- ಒಂದು ಬೇಯಿಸಿದ ಮೊಟ್ಟೆ? 0
On-u--ē-----a -o-ṭ-? O___ b_______ m_____ O-d- b-y-s-d- m-ṭ-e- -------------------- Ondu bēyisida moṭṭe?
Un ou fregit? ಒಂದ- -ರ------್ಟೆ? ಒಂ_ ಕ__ ಮೊ___ ಒ-ದ- ಕ-ಿ- ಮ-ಟ-ಟ-? ----------------- ಒಂದು ಕರಿದ ಮೊಟ್ಟೆ? 0
O-du-k-rida mo-ṭe? O___ k_____ m_____ O-d- k-r-d- m-ṭ-e- ------------------ Ondu karida moṭṭe?
Una truita? ಒ--ು ಆ---ೆ-್? ಒಂ_ ಆ____ ಒ-ದ- ಆ-್-ೆ-್- ------------- ಒಂದು ಆಮ್ಲೆಟ್? 0
Ond--ā--eṭ? O___ ā_____ O-d- ā-l-ṭ- ----------- Ondu āmleṭ?
Un altre iogurt, si us plau. ದ--ಿಟ--- ---ನ--ದು-ಮ-ಸ-ನ್-- -ೊ-ಿ. ದ____ ಇ___ ಮೊ____ ಕೊ__ ದ-ವ-ಟ-ಟ- ಇ-್-ೊ-ದ- ಮ-ಸ-ನ-ನ- ಕ-ಡ-. -------------------------------- ದಯವಿಟ್ಟು ಇನ್ನೊಂದು ಮೊಸರನ್ನು ಕೊಡಿ. 0
D-------- inn---u---sa-an-u koḍi. D________ i______ m________ k____ D-y-v-ṭ-u i-n-n-u m-s-r-n-u k-ḍ-. --------------------------------- Dayaviṭṭu innondu mosarannu koḍi.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. ದ-ವ-ಟ್ಟ- --್-- ಸ----ಪ--ಪ್-ು---್ತ-----ಮ--ಸ- ಕ-ಡಿ. ದ____ ಇ__ ಸ್___ ಉ__ ಮ__ ಕ____ ಕೊ__ ದ-ವ-ಟ-ಟ- ಇ-್-ೂ ಸ-ವ-್- ಉ-್-ು ಮ-್-ು ಕ-ಿ-ೆ-ಸ- ಕ-ಡ-. ------------------------------------------------ ದಯವಿಟ್ಟು ಇನ್ನೂ ಸ್ವಲ್ಪ ಉಪ್ಪು ಮತ್ತು ಕರಿಮೆಣಸು ಕೊಡಿ. 0
Dayav-ṭṭu-i----s-a-pa up----a-tu-k---meṇ--u --ḍi. D________ i___ s_____ u___ m____ k_________ k____ D-y-v-ṭ-u i-n- s-a-p- u-p- m-t-u k-r-m-ṇ-s- k-ḍ-. ------------------------------------------------- Dayaviṭṭu innū svalpa uppu mattu karimeṇasu koḍi.
Un altre got d’aigua, si us plau. ದ--ಿಟ್-- ಇ---ೂ -ಂದು-ಲ-ಟ --ರು ಕೊ-ಿ. ದ____ ಇ__ ಒಂ_ ಲೋ_ ನೀ_ ಕೊ__ ದ-ವ-ಟ-ಟ- ಇ-್-ೂ ಒ-ದ- ಲ-ಟ ನ-ರ- ಕ-ಡ-. ---------------------------------- ದಯವಿಟ್ಟು ಇನ್ನೂ ಒಂದು ಲೋಟ ನೀರು ಕೊಡಿ. 0
D-yaviṭṭu-i-n- o-d---ōṭ- nī-u---ḍi. D________ i___ o___ l___ n___ k____ D-y-v-ṭ-u i-n- o-d- l-ṭ- n-r- k-ḍ-. ----------------------------------- Dayaviṭṭu innū ondu lōṭa nīru koḍi.

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!