Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   ro La restaurant 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [treizeci şi unu]

La restaurant 3

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Voldria una entrada. D-re-- u--a-er-tiv. D_____ u_ a________ D-r-s- u- a-e-i-i-. ------------------- Doresc un aperitiv. 0
Voldria una amanida. Do--s------la-ă. D_____ o s______ D-r-s- o s-l-t-. ---------------- Doresc o salată. 0
Voldria una sopa. Do--sc-- --p-. D_____ o s____ D-r-s- o s-p-. -------------- Doresc o supă. 0
Voldria unes postres. D-re---u--des-r-. D_____ u_ d______ D-r-s- u- d-s-r-. ----------------- Doresc un desert. 0
Voldria un gelat amb nata. D--esc o în--e--t--c- -ri-că. D_____ o î________ c_ f______ D-r-s- o î-g-e-a-ă c- f-i-c-. ----------------------------- Doresc o îngheţată cu frişcă. 0
Voldria fruita o formatge. D-re----ruc-e --u---ân-ă. D_____ f_____ s__ b______ D-r-s- f-u-t- s-u b-â-z-. ------------------------- Doresc fructe sau brânză. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. V-------lu------ul-de--n. V___ s_ l___ m____ d_____ V-e- s- l-ă- m-c-l d-j-n- ------------------------- Vrem să luăm micul dejun. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. V-em-să mâ-----prânz-l. V___ s_ m_____ p_______ V-e- s- m-n-ă- p-â-z-l- ----------------------- Vrem să mâncăm prânzul. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. Vrem să---nă-. V___ s_ c_____ V-e- s- c-n-m- -------------- Vrem să cinăm. 0
Què vol per esmorzar? Ce-do-iţ- -- -icu----ju-? C_ d_____ l_ m____ d_____ C- d-r-ţ- l- m-c-l d-j-n- ------------------------- Ce doriţi la micul dejun? 0
Panets amb melmelada i mel? Ch--l- c- ge- şi------? C_____ c_ g__ ş_ m_____ C-i-l- c- g-m ş- m-e-e- ----------------------- Chiflă cu gem şi miere? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? P--ne--ră--tă-c- sa--m-şi -rânz-? P____ p______ c_ s____ ş_ b______ P-i-e p-ă-i-ă c- s-l-m ş- b-â-z-? --------------------------------- Pâine prăjită cu salam şi brânză? 0
Un ou passat per aigua? Un o--fi-r-? U_ o_ f_____ U- o- f-e-t- ------------ Un ou fiert? 0
Un ou fregit? Un -c-i? U_ o____ U- o-h-? -------- Un ochi? 0
Una truita? O-------? O o______ O o-l-t-? --------- O omletă? 0
Un altre iogurt, si us plau. V---og---c- u- -aur-. V_ r__ î___ u_ i_____ V- r-g î-c- u- i-u-t- --------------------- Vă rog încă un iaurt. 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Vă---g ---ă-sare-şi-p-p-r. V_ r__ î___ s___ ş_ p_____ V- r-g î-c- s-r- ş- p-p-r- -------------------------- Vă rog încă sare şi piper. 0
Un altre got d’aigua, si us plau. Vă---g--n p-ha-----a-ă. V_ r__ u_ p____ c_ a___ V- r-g u- p-h-r c- a-ă- ----------------------- Vă rog un pahar cu apă. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!