Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   ky Ресторанда 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [отуз бир]

31 [otuz bir]

Ресторанда 3

[Restoranda 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Voldria una entrada. Мен з-кус-а а--ым ке---. М__ з______ а____ к_____ М-н з-к-с-а а-г-м к-л-т- ------------------------ Мен закуска алгым келет. 0
M-n-zakusk--a-g-- k-l-t. M__ z______ a____ k_____ M-n z-k-s-a a-g-m k-l-t- ------------------------ Men zakuska algım kelet.
Voldria una amanida. Мен--алат-ал-ым -----. М__ с____ а____ к_____ М-н с-л-т а-г-м к-л-т- ---------------------- Мен салат алгым келет. 0
M-n-sal---al-ı- -e-e-. M__ s____ a____ k_____ M-n s-l-t a-g-m k-l-t- ---------------------- Men salat algım kelet.
Voldria una sopa. М-- -о-по а-г-м ке---. М__ ш____ а____ к_____ М-н ш-р-о а-г-м к-л-т- ---------------------- Мен шорпо алгым келет. 0
M-- -or-----g---kel-t. M__ ş____ a____ k_____ M-n ş-r-o a-g-m k-l-t- ---------------------- Men şorpo algım kelet.
Voldria unes postres. М-- д-сер- а---- -е-е-. М__ д_____ а____ к_____ М-н д-с-р- а-г-м к-л-т- ----------------------- Мен десерт алгым келет. 0
M-- ---e-t-al-ım--e-et. M__ d_____ a____ k_____ M-n d-s-r- a-g-m k-l-t- ----------------------- Men desert algım kelet.
Voldria un gelat amb nata. Мен-к----к -е-е---а-м-з--- ал-ым-к--е-. М__ к_____ м____ б________ а____ к_____ М-н к-й-а- м-н-н б-л-у-д-к а-г-м к-л-т- --------------------------------------- Мен каймак менен балмуздак алгым келет. 0
M-- -a---- --n----almuzd-----gım--e-et. M__ k_____ m____ b________ a____ k_____ M-n k-y-a- m-n-n b-l-u-d-k a-g-m k-l-t- --------------------------------------- Men kaymak menen balmuzdak algım kelet.
Voldria fruita o formatge. Ме--же-иш---------а-л-йм. М__ ж____ ж_ с__ к_______ М-н ж-м-ш ж- с-р к-а-а-м- ------------------------- Мен жемиш же сыр каалайм. 0
M-n --miş--- -ır---al-ym. M__ j____ j_ s__ k_______ M-n j-m-ş j- s-r k-a-a-m- ------------------------- Men jemiş je sır kaalaym.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Б-з-эртең--е---к--т-мак-----г-----к--ет. Б__ э____ м______ т______ ж______ к_____ Б-з э-т-ң м-н-н-и т-м-к-ы ж-г-б-з к-л-т- ---------------------------------------- Биз эртең мененки тамакты жегибиз келет. 0
B-z---te- ------i ----k-ı -egibiz k--et. B__ e____ m______ t______ j______ k_____ B-z e-t-ŋ m-n-n-i t-m-k-ı j-g-b-z k-l-t- ---------------------------------------- Biz erteŋ menenki tamaktı jegibiz kelet.
(Nosaltres) voldríem dinar. Биз түш-- --м---ы--е--б-- -ел--. Б__ т____ т______ ж______ к_____ Б-з т-ш-ү т-м-к-ы ж-г-б-з к-л-т- -------------------------------- Биз түшкү тамакты жегибиз келет. 0
B-z t---- --m---- je-i-------et. B__ t____ t______ j______ k_____ B-z t-ş-ü t-m-k-ı j-g-b-z k-l-t- -------------------------------- Biz tüşkü tamaktı jegibiz kelet.
(Nosaltres) voldríem sopar. Би----ч-- та----ы-же------к--е-. Б__ к____ т______ ж______ к_____ Б-з к-ч-и т-м-к-ы ж-г-б-з к-л-т- -------------------------------- Биз кечки тамакты жегибиз келет. 0
Bi-----ki t----t- jeg-b-- -e-et. B__ k____ t______ j______ k_____ B-z k-ç-i t-m-k-ı j-g-b-z k-l-t- -------------------------------- Biz keçki tamaktı jegibiz kelet.
Què vol per esmorzar? Э--е- ме---к----мак-- ---- -аал-йс-з? Э____ м______ т______ э___ к_________ Э-т-ң м-н-н-и т-м-к-а э-н- к-а-а-с-з- ------------------------------------- Эртең мененки тамакка эмне каалайсыз? 0
Erteŋ ------- --m--k- e-ne --alay---? E____ m______ t______ e___ k_________ E-t-ŋ m-n-n-i t-m-k-a e-n- k-a-a-s-z- ------------------------------------- Erteŋ menenki tamakka emne kaalaysız?
Panets amb melmelada i mel? Ва--нь- -а-а-б-л ----н б--о-к-? В______ ж___ б__ м____ б_______ В-р-н-е ж-н- б-л м-н-н б-л-ч-а- ------------------------------- Варенье жана бал менен булочка? 0
V----- -an----- -e-en bu---k-? V_____ j___ b__ m____ b_______ V-r-n- j-n- b-l m-n-n b-l-ç-a- ------------------------------ Varene jana bal menen buloçka?
Torrades amb salsitxa i formatge? Колбаса ---а--ы---е--- -о--? К______ ж___ с__ м____ т____ К-л-а-а ж-н- с-р м-н-н т-с-? ---------------------------- Колбаса жана сыр менен тост? 0
Ko---s- ja-- -ır--en---t-s-? K______ j___ s__ m____ t____ K-l-a-a j-n- s-r m-n-n t-s-? ---------------------------- Kolbasa jana sır menen tost?
Un ou passat per aigua? К-----ып-б-шы--лга----му---а? К_______ б_________ ж________ К-й-а-ы- б-ш-р-л-а- ж-м-р-к-? ----------------------------- Кайнатып бышырылган жумуртка? 0
Kayn-tıp b-ş-r-lg---jum----a? K_______ b_________ j________ K-y-a-ı- b-ş-r-l-a- j-m-r-k-? ----------------------------- Kaynatıp bışırılgan jumurtka?
Un ou fregit? Куур-лг-н----у-т-а? К________ ж________ К-у-у-г-н ж-м-р-к-? ------------------- Куурулган жумуртка? 0
Ku-r-lga-----urtka? K________ j________ K-u-u-g-n j-m-r-k-? ------------------- Kuurulgan jumurtka?
Una truita? О---т? О_____ О-л-т- ------ Омлет? 0
O--e-? O_____ O-l-t- ------ Omlet?
Un altre iogurt, si us plau. Д--ы--ир йо--рт- -у----ч. Д___ б__ й______ с_______ Д-г- б-р й-г-р-, с-р-н-ч- ------------------------- Дагы бир йогурт, сураныч. 0
D-g----r-y-g--t,--u-----. D___ b__ y______ s_______ D-g- b-r y-g-r-, s-r-n-ç- ------------------------- Dagı bir yogurt, suranıç.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Да-ы туз--ан- му--, су-а-ыч. Д___ т__ ж___ м____ с_______ Д-г- т-з ж-н- м-р-, с-р-н-ч- ---------------------------- Дагы туз жана мурч, сураныч. 0
D----t-z---n- murç- s-r-n--. D___ t__ j___ m____ s_______ D-g- t-z j-n- m-r-, s-r-n-ç- ---------------------------- Dagı tuz jana murç, suranıç.
Un altre got d’aigua, si us plau. Да----и--с----н -у- -ериңи-чи. Д___ б__ с_____ с__ б_________ Д-г- б-р с-а-а- с-у б-р-ң-з-и- ------------------------------ Дагы бир стакан суу бериңизчи. 0
Da-ı-bir --a-a- --- -eriŋ--çi. D___ b__ s_____ s__ b_________ D-g- b-r s-a-a- s-u b-r-ŋ-z-i- ------------------------------ Dagı bir stakan suu beriŋizçi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!