Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   eo En la restoracio 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [tridek unu]

En la restoracio 3

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Voldria una entrada. Mi ----- a-ta-----aĵ--. M_ ŝ____ a_____________ M- ŝ-t-s a-t-ŭ-a-ĝ-ĵ-n- ----------------------- Mi ŝatus antaŭmanĝaĵon. 0
Voldria una amanida. M--ŝat-- ---at-n. M_ ŝ____ s_______ M- ŝ-t-s s-l-t-n- ----------------- Mi ŝatus salaton. 0
Voldria una sopa. M- --tus --po-. M_ ŝ____ s_____ M- ŝ-t-s s-p-n- --------------- Mi ŝatus supon. 0
Voldria unes postres. Mi-ŝ---s-dese---n. M_ ŝ____ d________ M- ŝ-t-s d-s-r-o-. ------------------ Mi ŝatus deserton. 0
Voldria un gelat amb nata. M- ŝa--s-gla-iaĵ----u- -ip-ta----m-. M_ ŝ____ g________ k__ v_____ k_____ M- ŝ-t-s g-a-i-ĵ-n k-n v-p-t- k-e-o- ------------------------------------ Mi ŝatus glaciaĵon kun vipita kremo. 0
Voldria fruita o formatge. Mi -at---fruk----a--fr--aĝ--. M_ ŝ____ f______ a_ f________ M- ŝ-t-s f-u-t-n a- f-o-a-o-. ----------------------------- Mi ŝatus frukton aŭ fromaĝon. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Ni-ŝatus--a-enma-ĝi. N_ ŝ____ m__________ N- ŝ-t-s m-t-n-a-ĝ-. -------------------- Ni ŝatus matenmanĝi. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. Ni--a--s t---a-ĝ-. N_ ŝ____ t________ N- ŝ-t-s t-g-a-ĝ-. ------------------ Ni ŝatus tagmanĝi. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. Ni-ŝ-tu- v-sp-r--nĝi. N_ ŝ____ v___________ N- ŝ-t-s v-s-e-m-n-i- --------------------- Ni ŝatus vespermanĝi. 0
Què vol per esmorzar? K-o- -i --tus --r--- m--e--an--? K___ v_ ŝ____ p__ l_ m__________ K-o- v- ŝ-t-s p-r l- m-t-n-a-ĝ-? -------------------------------- Kion vi ŝatus por la matenmanĝo? 0
Panets amb melmelada i mel? Ĉ--b-l---- -un konf-t--o---- m-e-o? Ĉ_ b______ k__ k________ k__ m_____ Ĉ- b-l-o-n k-n k-n-i-a-o k-j m-e-o- ----------------------------------- Ĉu bulkojn kun konfitaĵo kaj mielo? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? Ĉ---o---an-n ku- k--b-s----- f-om-ĝo? Ĉ_ r________ k__ k______ k__ f_______ Ĉ- r-s-p-n-n k-n k-l-a-o k-j f-o-a-o- ------------------------------------- Ĉu rostpanon kun kolbaso kaj fromaĝo? 0
Un ou passat per aigua? Ĉu--ol--i-a- -v-n? Ĉ_ b________ o____ Ĉ- b-l-g-t-n o-o-? ------------------ Ĉu boligitan ovon? 0
Un ou fregit? Ĉu--l---rit-t---ov-n? Ĉ_ p___________ o____ Ĉ- p-a-f-i-i-a- o-o-? --------------------- Ĉu platfrititan ovon? 0
Una truita? Ĉu oml-ton? Ĉ_ o_______ Ĉ- o-l-t-n- ----------- Ĉu omleton? 0
Un altre iogurt, si us plau. Unu-pl-an jo-u--o-,--- ---a-. U__ p____ j________ m_ p_____ U-u p-i-n j-g-r-o-, m- p-t-s- ----------------------------- Unu plian jogurton, mi petas. 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Pli-da-s-lo ka- --p-o,-mi pet-s. P__ d_ s___ k__ p_____ m_ p_____ P-i d- s-l- k-j p-p-o- m- p-t-s- -------------------------------- Pli da salo kaj pipro, mi petas. 0
Un altre got d’aigua, si us plau. Unu-pli-n-gl--on da---vo- mi-p----. U__ p____ g_____ d_ a____ m_ p_____ U-u p-i-n g-a-o- d- a-v-, m- p-t-s- ----------------------------------- Unu plian glason da akvo, mi petas. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!