Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   lv Restorānā 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [trīsdesmit viens]

Restorānā 3

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Voldria una entrada. E---ēlos---du uz-o-u. E_ v____ k___ u______ E- v-l-s k-d- u-k-d-. --------------------- Es vēlos kādu uzkodu. 0
Voldria una amanida. Es vēlos---lā---. E_ v____ s_______ E- v-l-s s-l-t-s- ----------------- Es vēlos salātus. 0
Voldria una sopa. Es -ēl-----p-. E_ v____ z____ E- v-l-s z-p-. -------------- Es vēlos zupu. 0
Voldria unes postres. Es--ē--s-de-e---. E_ v____ d_______ E- v-l-s d-s-r-u- ----------------- Es vēlos desertu. 0
Voldria un gelat amb nata. Es vē-o- sal-ē-umu ar-pu-u--ē---u. E_ v____ s________ a_ p___________ E- v-l-s s-l-ē-u-u a- p-t-k-ē-u-u- ---------------------------------- Es vēlos saldējumu ar putukrējumu. 0
Voldria fruita o formatge. E--v---s--ug-us-v-i -i---. E_ v____ a_____ v__ s_____ E- v-l-s a-g-u- v-i s-e-u- -------------------------- Es vēlos augļus vai sieru. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. M-s vē-a-ies ---ro-a-tot. M__ v_______ p___________ M-s v-l-m-e- p-b-o-a-t-t- ------------------------- Mēs vēlamies pabrokastot. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. Mē-----a---- --ē-t-p--d---a-. M__ v_______ p____ p_________ M-s v-l-m-e- p-ē-t p-s-i-n-s- ----------------------------- Mēs vēlamies paēst pusdienas. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. Mē---ēla--------s- -ak-r--a-. M__ v_______ p____ v_________ M-s v-l-m-e- p-ē-t v-k-r-ņ-s- ----------------------------- Mēs vēlamies paēst vakariņas. 0
Què vol per esmorzar? K--Jū- vēla-ie--brok-----? K_ J__ v_______ b_________ K- J-s v-l-t-e- b-o-a-t-s- -------------------------- Ko Jūs vēlaties brokastīs? 0
Panets amb melmelada i mel? Mai-īte--ar mar---ādi-un m-d-? M_______ a_ m________ u_ m____ M-i-ī-e- a- m-r-e-ā-i u- m-d-? ------------------------------ Maizītes ar marmelādi un medu? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? To--e--a--i--r des- un-s-e-u? T__________ a_ d___ u_ s_____ T-s-e-m-i-i a- d-s- u- s-e-u- ----------------------------- Tostermaizi ar desu un sieru? 0
Un ou passat per aigua? Vārīt- ---? V_____ o___ V-r-t- o-u- ----------- Vārītu olu? 0
Un ou fregit? V--š---? V_______ V-r-a-i- -------- Vēršaci? 0
Una truita? O---t-? O______ O-l-t-? ------- Omleti? 0
Un altre iogurt, si us plau. Lū--u, v-l ---n- ----rt-! L_____ v__ v____ j_______ L-d-u- v-l v-e-u j-g-r-u- ------------------------- Lūdzu, vēl vienu jogurtu! 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Lūdz---sā-i u--p-paru-! L_____ s___ u_ p_______ L-d-u- s-l- u- p-p-r-s- ----------------------- Lūdzu, sāli un piparus! 0
Un altre got d’aigua, si us plau. L--zu---ē--v--n---lāz- ---ns! L_____ v__ v____ g____ ū_____ L-d-u- v-l v-e-u g-ā-i ū-e-s- ----------------------------- Lūdzu, vēl vienu glāzi ūdens! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!