Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   kn ಪರಿಚಯಿಸಿ ಕೊಳ್ಳುವುದು

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

೩ [ಮೂರು]

3 [Mūru]

ಪರಿಚಯಿಸಿ ಕೊಳ್ಳುವುದು

[paricayisi koḷḷuvudu.]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Hola! ನ-ಸ--ಾರ. ನ_____ ನ-ಸ-ಕ-ರ- -------- ನಮಸ್ಕಾರ. 0
N----kā-a. N_________ N-m-s-ā-a- ---------- Namaskāra.
Bon dia! ನ--್--ರ. ನ_____ ನ-ಸ-ಕ-ರ- -------- ನಮಸ್ಕಾರ. 0
N---s----. N_________ N-m-s-ā-a- ---------- Namaskāra.
Com va? ಹ-ಗ-ದ--ೀರ-? ಹೇ_____ ಹ-ಗ-ದ-ದ-ರ-? ----------- ಹೇಗಿದ್ದೀರಿ? 0
Hē-i-d-ri? H_________ H-g-d-ī-i- ---------- Hēgiddīri?
Que és d’Europa vostè? ಯು-ೋ-್ ನ--- ಬ---ರ--ಿ--? ಯು__ ನಿಂ_ ಬಂ_____ ಯ-ರ-ಪ- ನ-ಂ- ಬ-ದ-ರ-ವ-ರ-? ----------------------- ಯುರೋಪ್ ನಿಂದ ಬಂದಿರುವಿರಾ? 0
Yurō- n-nda--an---uv-r-? Y____ n____ b___________ Y-r-p n-n-a b-n-i-u-i-ā- ------------------------ Yurōp ninda bandiruvirā?
Que és d’Amèrica vostè? ಅಮ---ಕ--ಂ--ಬಂ-ಿರ-ವಿರಾ? ಅ_____ ಬಂ_____ ಅ-ೇ-ಿ-ದ-ಂ- ಬ-ದ-ರ-ವ-ರ-? ---------------------- ಅಮೇರಿಕದಿಂದ ಬಂದಿರುವಿರಾ? 0
A----k-di--- ---d-ru-i--? A___________ b___________ A-ē-i-a-i-d- b-n-i-u-i-ā- ------------------------- Amērikadinda bandiruvirā?
Que és d’Àsia vostè? ಏಶ-ಯ-ಿ-------ರ-ವ---? ಏ____ ಬಂ_____ ಏ-ೀ-ದ-ಂ- ಬ-ದ-ರ-ವ-ರ-? -------------------- ಏಶೀಯದಿಂದ ಬಂದಿರುವಿರಾ? 0
Ē---ad---a--an---uvir-? Ē_________ b___________ Ē-ī-a-i-d- b-n-i-u-i-ā- ----------------------- Ēśīyadinda bandiruvirā?
En quin hotel s’allotja vostè? ಯ-ವ -ೋ-ೆ-್-ನಲ್ಲಿ ---ದೀ--? ಯಾ_ ಹೋ__ ನ__ ಇ____ ಯ-ವ ಹ-ಟ-ಲ- ನ-್-ಿ ಇ-್-ೀ-ಿ- ------------------------- ಯಾವ ಹೋಟೆಲ್ ನಲ್ಲಿ ಇದ್ದೀರಿ? 0
Y-v- ---e- --l-i -d-ī-i? Y___ h____ n____ i______ Y-v- h-ṭ-l n-l-i i-d-r-? ------------------------ Yāva hōṭel nalli iddīri?
Quant fa que és aquí? ಯ-ವಾ-----ದ----ಲ----ಿ? ಯಾ____ ಇ_____ ಯ-ವ-ಗ-ನ-ಂ- ಇ-್-ಿ-ೀ-ಿ- --------------------- ಯಾವಾಗಿನಿಂದ ಇಲ್ಲಿದೀರಿ? 0
Y-vā------a--l---ī--? Y__________ i________ Y-v-g-n-n-a i-l-d-r-? --------------------- Yāvāgininda illidīri?
Fins quan es quedarà? ಏಷ-ಟ- --ಯ-------ಇರ-------? ಏ__ ಸ__ ಇ__ ಇ_____ ಏ-್-ು ಸ-ಯ ಇ-್-ಿ ಇ-ು-್-ೀ-ಿ- -------------------------- ಏಷ್ಟು ಸಮಯ ಇಲ್ಲಿ ಇರುತ್ತೀರಿ? 0
Ē-ṭ----maya -ll- -r---īr-? Ē___ s_____ i___ i________ Ē-ṭ- s-m-y- i-l- i-u-t-r-? -------------------------- Ēṣṭu samaya illi iruttīri?
Li agrada la seva estada aquí? ನ--ಗ- - --ರದ-ಶ-ಇ---------? ನಿ__ ಈ ಪ್___ ಇ______ ನ-ಮ-ೆ ಈ ಪ-ರ-ೇ- ಇ-್-ವ-ಯ-ತ-? -------------------------- ನಿಮಗೆ ಈ ಪ್ರದೇಶ ಇಷ್ಟವಾಯಿತೆ? 0
N-m-g- ī p-a---a ---a--y---? N_____ ī p______ i__________ N-m-g- ī p-a-ē-a i-ṭ-v-y-t-? ---------------------------- Nimage ī pradēśa iṣṭavāyite?
Que fa vacances aquí? ನೀವು-------ರ- -ಳೆ--- ಬ-ದ--್ದ---? ನೀ_ ಇ__ ರ_ ಕ___ ಬಂ_____ ನ-ವ- ಇ-್-ಿ ರ- ಕ-ೆ-ಲ- ಬ-ದ-ದ-ದ-ರ-? -------------------------------- ನೀವು ಇಲ್ಲಿ ರಜ ಕಳೆಯಲು ಬಂದಿದ್ದೀರಾ? 0
Nī-u ---i ---a-k-ḷ--a-u--an---dī-ā? N___ i___ r___ k_______ b__________ N-v- i-l- r-j- k-ḷ-y-l- b-n-i-d-r-? ----------------------------------- Nīvu illi raja kaḷeyalu bandiddīrā?
Visiti’m! ನ---ನ್-ು ಒ--ಮೆ---ಟ- -ಾ-ಿ. ನ____ ಒ__ ಭೇ_ ಮಾ__ ನ-್-ನ-ನ- ಒ-್-ೆ ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-. ------------------------- ನನ್ನನ್ನು ಒಮ್ಮೆ ಭೇಟಿ ಮಾಡಿ. 0
Na--ann----'m- --ē-i m-ḍ-. N_______ o____ b____ m____ N-n-a-n- o-'-e b-ē-i m-ḍ-. -------------------------- Nannannu om'me bhēṭi māḍi.
Aquesta és la meva adreça. ಇ-ು -ನ-----ಳ-ಸ. ಇ_ ನ__ ವಿ___ ಇ-ು ನ-್- ವ-ಳ-ಸ- --------------- ಇದು ನನ್ನ ವಿಳಾಸ. 0
Id--na--- -iḷ-sa. I__ n____ v______ I-u n-n-a v-ḷ-s-. ----------------- Idu nanna viḷāsa.
Ens veiem demà? ನ-ಳ- ನ-ವು--ೇ-- ಮ-ಡ-ಣವೆ? ನಾ_ ನಾ_ ಭೇ_ ಮಾ____ ನ-ಳ- ನ-ವ- ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ಣ-ೆ- ----------------------- ನಾಳೆ ನಾವು ಭೇಟಿ ಮಾಡೋಣವೆ? 0
N--- nāv- b---- --ḍ-ṇav-? N___ n___ b____ m________ N-ḷ- n-v- b-ē-i m-ḍ-ṇ-v-? ------------------------- Nāḷe nāvu bhēṭi māḍōṇave?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ಕ್-ಮಿಸಿ- --ಗ- --ರ- --ಲಸ -ದೆ. ಕ್____ ನ__ ಬೇ_ ಕೆ__ ಇ__ ಕ-ಷ-ಿ-ಿ- ನ-ಗ- ಬ-ರ- ಕ-ಲ- ಇ-ೆ- ---------------------------- ಕ್ಷಮಿಸಿ, ನನಗೆ ಬೇರೆ ಕೆಲಸ ಇದೆ. 0
K-amis-- -an--e b-r- k-lasa -d-. K_______ n_____ b___ k_____ i___ K-a-i-i- n-n-g- b-r- k-l-s- i-e- -------------------------------- Kṣamisi, nanage bēre kelasa ide.
Adéu! ಹ--ಿ---ು-್-ೇನೆ. ಹೋ_ ಬ_____ ಹ-ಗ- ಬ-ು-್-ೇ-ೆ- --------------- ಹೋಗಿ ಬರುತ್ತೇನೆ. 0
H--- -a-----ne. H___ b_________ H-g- b-r-t-ē-e- --------------- Hōgi baruttēne.
A reveure! ಮ---ೆ ಕಾ-ು-. ಮ__ ಕಾ___ ಮ-್-ೆ ಕ-ಣ-ವ- ------------ ಮತ್ತೆ ಕಾಣುವ. 0
M---e-k----a. M____ k______ M-t-e k-ṇ-v-. ------------- Matte kāṇuva.
Fins aviat! ಇ--ಟರ-್ಲ- ಭ----ಮಾಡೋ-. ಇ_____ ಭೇ_ ಮಾ___ ಇ-್-ರ-್-ೇ ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ಣ- --------------------- ಇಷ್ಟರಲ್ಲೇ ಭೇಟಿ ಮಾಡೋಣ. 0
Iṣ------ē-b-ē-i -----a. I________ b____ m______ I-ṭ-r-l-ē b-ē-i m-ḍ-ṇ-. ----------------------- Iṣṭarallē bhēṭi māḍōṇa.

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!