Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   tl Sa restawran 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [tatlumpu’t isa]

Sa restawran 3

Tria com vols veure la traducció:   
català tagal Engegar Més
Voldria una entrada. Gu-t--ko-ng p--p---na. G____ k_ n_ p_________ G-s-o k- n- p-m-a-a-a- ---------------------- Gusto ko ng pampagana. 0
Voldria una amanida. G--to -o n--sal--. G____ k_ n_ s_____ G-s-o k- n- s-l-d- ------------------ Gusto ko ng salad. 0
Voldria una sopa. Gusto k- n--sabaw. G____ k_ n_ s_____ G-s-o k- n- s-b-w- ------------------ Gusto ko ng sabaw. 0
Voldria unes postres. Gusto ---ng--a-ghim-gas. G____ k_ n_ p___________ G-s-o k- n- p-n-h-m-g-s- ------------------------ Gusto ko ng panghimagas. 0
Voldria un gelat amb nata. Gu--- ko--g--o-b-t-s n- m----r---. G____ k_ n_ s_______ n_ m__ k_____ G-s-o k- n- s-r-e-e- n- m-y k-e-a- ---------------------------------- Gusto ko ng sorbetes na may krema. 0
Voldria fruita o formatge. Gus----o -g --u--s o k-so. G____ k_ n_ p_____ o k____ G-s-o k- n- p-u-a- o k-s-. -------------------------- Gusto ko ng prutas o keso. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Gu-to --mi-- -u-a-n-a-m---l. G____ n_____ k_____ a_______ G-s-o n-m-n- k-m-i- a-m-s-l- ---------------------------- Gusto naming kumain almusal. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. Gu-to--am-n- -um-in ng---ngh-l-an. G____ n_____ k_____ n_ t__________ G-s-o n-m-n- k-m-i- n- t-n-h-l-a-. ---------------------------------- Gusto naming kumain ng tanghalian. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. G-----n---n- k-m--- -- hap-nan. G____ n_____ k_____ n_ h_______ G-s-o n-m-n- k-m-i- n- h-p-n-n- ------------------------------- Gusto naming kumain ng hapunan. 0
Què vol per esmorzar? A-o --- --sto--o ---a-sa -gahan? A__ a__ g____ m_ p___ s_ a______ A-o a-g g-s-o m- p-r- s- a-a-a-? -------------------------------- Ano ang gusto mo para sa agahan? 0
Panets amb melmelada i mel? Tin-----n--m-- ja- ----one-? T______ n_ m__ j__ a_ h_____ T-n-p-y n- m-y j-m a- h-n-y- ---------------------------- Tinapay na may jam at honey? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? T--tado-g ---ap-y--a---- s-usage a- kes-? T________ t______ n_ m__ s______ a_ k____ T-s-a-o-g t-n-p-y n- m-y s-u-a-e a- k-s-? ----------------------------------------- Tustadong tinapay na may sausage at keso? 0
Un ou passat per aigua? I-an- n-l-gan- i----? I____ n_______ i_____ I-a-g n-l-g-n- i-l-g- --------------------- Isang nilagang itlog? 0
Un ou fregit? I-a-g-p---o---i-l--? I____ p______ i_____ I-a-g p-i-o-g i-l-g- -------------------- Isang pritong itlog? 0
Una truita? Is-ng -m--e--e? I____ o________ I-a-g o-e-e-t-? --------------- Isang omelette? 0
Un altre iogurt, si us plau. Pak-u-ap, --- ---- ---u-t--/-Pu-e-- mak-hin-i--g-----p-----ogurt- P________ i__ p___ y______ / P_____ m________ n_ i__ p___ y______ P-k-u-a-, i-a p-n- y-g-r-. / P-w-d- m-k-h-n-i n- i-a p-n- y-g-r-? ------------------------------------------------------------------ Pakiusap, isa pang yogurt. / Puwede makihingi ng isa pang yogurt? 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Pa--us-----at- na -----s-n--t pa-in-a.-- -we-e --k--in---ng as-- ---pam-nta? Sal--at. P________ p___ n_ d__ a___ a_ p_______ / P____ m________ n_ a___ a_ p_______ S_______ P-k-u-a-, p-t- n- d-n a-i- a- p-m-n-a- / P-e-e m-k-h-n-i n- a-i- a- p-m-n-a- S-l-m-t- ------------------------------------------------------------------------------------- Pakiusap, pati na din asin at paminta. / Pwede makihingi ng asin at paminta? Salamat. 0
Un altre got d’aigua, si us plau. P-k----p, -s- pan- -ason------g--- P-ed- maki-in-- ng---a pa-- ---ong t--i-- S--am--. P________ i__ p___ b_____ t_____ / P____ m________ n_ i__ p___ b_____ t_____ S_______ P-k-u-a-, i-a p-n- b-s-n- t-b-g- / P-e-e m-k-h-n-i n- i-a p-n- b-s-n- t-b-g- S-l-m-t- ------------------------------------------------------------------------------------- Pakiusap, isa pang basong tubig. / Pwede makihingi ng isa pang basong tubig? Salamat. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 tagal (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!