Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   et Restoranis 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [kolmkümmend üks]

Restoranis 3

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Voldria una entrada. Ma--oovi-s-- ----o--a. M_ s________ e________ M- s-o-i-s-n e-l-o-g-. ---------------------- Ma sooviksin eelrooga. 0
Voldria una amanida. Ma--oo-ik-in sala---. M_ s________ s_______ M- s-o-i-s-n s-l-t-t- --------------------- Ma sooviksin salatit. 0
Voldria una sopa. M- s---i------u-p-. M_ s________ s_____ M- s-o-i-s-n s-p-i- ------------------- Ma sooviksin suppi. 0
Voldria unes postres. M--s-o---s---ma-u-to--u. M_ s________ m__________ M- s-o-i-s-n m-g-s-o-t-. ------------------------ Ma sooviksin magustoitu. 0
Voldria un gelat amb nata. Ma--o-viksi- -o-re-----ät--t. M_ s________ k______ j_______ M- s-o-i-s-n k-o-e-a j-ä-i-t- ----------------------------- Ma sooviksin koorega jäätist. 0
Voldria fruita o formatge. Ma---o--k------uv--ju-v-- -uus--. M_ s________ p_______ v__ j______ M- s-o-i-s-n p-u-i-j- v-i j-u-t-. --------------------------------- Ma sooviksin puuvilju või juustu. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. M- s---i-s-me -o--ikust süüa. M_ s_________ h________ s____ M- s-o-i-s-m- h-m-i-u-t s-ü-. ----------------------------- Me sooviksime hommikust süüa. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. M--so-viksi-- --unat ---a. M_ s_________ l_____ s____ M- s-o-i-s-m- l-u-a- s-ü-. -------------------------- Me sooviksime lõunat süüa. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. Me-soovik-i----h---- süüa. M_ s_________ õ_____ s____ M- s-o-i-s-m- õ-t-s- s-ü-. -------------------------- Me sooviksime õhtust süüa. 0
Què vol per esmorzar? Mid--t- h-mm------gik---o--i-e? M___ t_ h_____________ s_______ M-d- t- h-m-i-u-ö-g-k- s-o-i-e- ------------------------------- Mida te hommikusöögiks soovite? 0
Panets amb melmelada i mel? S--ake-m-r-----di--- -----? S_____ m_________ j_ m_____ S-i-k- m-r-e-a-d- j- m-e-a- --------------------------- Saiake marmelaadi ja meega? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? R-s---- vorsti--- ju--tug-? R______ v_____ j_ j________ R-s-s-i v-r-t- j- j-u-t-g-? --------------------------- Röstsai vorsti ja juustuga? 0
Un ou passat per aigua? Ke-d---d-m-n-? K_______ m____ K-e-e-u- m-n-? -------------- Keedetud muna? 0
Un ou fregit? Prae-u--mun-? P______ m____ P-a-t-d m-n-? ------------- Praetud muna? 0
Una truita? Ük- om-e--? Ü__ o______ Ü-s o-l-t-? ----------- Üks omlett? 0
Un altre iogurt, si us plau. P-lu- ve-l-ük- --g---. P____ v___ ü__ j______ P-l-n v-e- ü-s j-g-r-. ---------------------- Palun veel üks jogurt. 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Pa-un -e-l ----a -a-pip---. P____ v___ s____ j_ p______ P-l-n v-e- s-o-a j- p-p-r-. --------------------------- Palun veel soola ja pipart. 0
Un altre got d’aigua, si us plau. Palu- v-e- -ks -l-as -e--. P____ v___ ü__ k____ v____ P-l-n v-e- ü-s k-a-s v-t-. -------------------------- Palun veel üks klaas vett. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!