Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   mk Во ресторан 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [триесет и еден]

31 [triyesyet i yedyen]

Во ресторан 3

[Vo ryestoran 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Voldria una entrada. Ј-с -и -а-а--/ сакала -дно--р-д-ад--е. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ п__________ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- п-е-ј-д-њ-. -------------------------------------- Јас би сакал / сакала едно предјадење. 0
Ј-s bi--akal - -akal--y-d-o-p-yed-ad--њ--. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ p_____________ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o p-y-d-a-y-њ-e- ------------------------------------------ Јas bi sakal / sakala yedno pryedјadyeњye.
Voldria una amanida. Јас -и-----л-- --ка---едн- с--а-а. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ с______ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-л-т-. ---------------------------------- Јас би сакал / сакала една салата. 0
Јas-bi ---al-/ s------y---a----ata. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ s______ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-l-t-. ----------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna salata.
Voldria una sopa. Јас--- с-кал / са--------а су-а. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ с____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-п-. -------------------------------- Јас би сакал / сакала една супа. 0
Јas bi --kal----aka-- -ed------p-. Ј__ b_ s____ / s_____ y____ s_____ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-o-a- ---------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna soopa.
Voldria unes postres. Ј-с б--са-а--- ---ал- --ен-де-е--. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ д______ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- д-с-р-. ---------------------------------- Јас би сакал / сакала еден десерт. 0
Јa- bi -a----/----a-a yedyen --es-e--. Ј__ b_ s____ / s_____ y_____ d________ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- d-e-y-r-. -------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen dyesyert.
Voldria un gelat amb nata. Ј-с ---с-кал-----к-ла-ед---с---олед--- ш-аг. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ с_______ с_ ш____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- с-а-о-е- с- ш-а-. -------------------------------------------- Јас би сакал / сакала еден сладолед со шлаг. 0
Јa---i-sa-a--------la---d-en -ladol--- -o sh----. Ј__ b_ s____ / s_____ y_____ s________ s_ s______ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- s-a-o-y-d s- s-l-g-. ------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen sladolyed so shlagu.
Voldria fruita o formatge. Ј---би--ак---/ с----а-овош-е и-- с--е--. Ј__ б_ с____ / с_____ о_____ и__ с______ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- о-о-ј- и-и с-р-њ-. ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала овошје или сирење. 0
Ј-- b- ----l-/------a --o-hјy--i-i -i-yeњ--. Ј__ b_ s____ / s_____ o_______ i__ s________ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- o-o-h-y- i-i s-r-e-y-. -------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala ovoshјye ili siryeњye.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Ни- сак-ме -а-по-а-ув-м-. Н__ с_____ д_ п__________ Н-е с-к-м- д- п-ј-д-в-м-. ------------------------- Ние сакаме да појадуваме. 0
N-ye -----y- ---p-ј--o-v-m--. N___ s______ d_ p____________ N-y- s-k-m-e d- p-ј-d-o-a-y-. ----------------------------- Niye sakamye da poјadoovamye.
(Nosaltres) voldríem dinar. Ни---а---е да-р--ам-. Н__ с_____ д_ р______ Н-е с-к-м- д- р-ч-м-. --------------------- Ние сакаме да ручаме. 0
N-ye-s--a--e-d--ro---a--e. N___ s______ d_ r_________ N-y- s-k-m-e d- r-o-h-m-e- -------------------------- Niye sakamye da roochamye.
(Nosaltres) voldríem sopar. Ни- ----ме-да-веч-р-ме. Н__ с_____ д_ в________ Н-е с-к-м- д- в-ч-р-м-. ----------------------- Ние сакаме да вечераме. 0
N--e-s------ da--ye-hy--am-e. N___ s______ d_ v____________ N-y- s-k-m-e d- v-e-h-e-a-y-. ----------------------------- Niye sakamye da vyechyeramye.
Què vol per esmorzar? Ш-о -а---е--а по-адок? Ш__ с_____ з_ п_______ Ш-о с-к-т- з- п-ј-д-к- ---------------------- Што сакате за појадок? 0
S--o -ak------a--oјa---? S___ s______ z_ p_______ S-t- s-k-t-e z- p-ј-d-k- ------------------------ Shto sakatye za poјadok?
Panets amb melmelada i mel? Ле--и-- -о--армала--- м--? Л______ с_ м_______ и м___ Л-п-и-а с- м-р-а-а- и м-д- -------------------------- Лепчиња со мармалад и мед? 0
Lye---iњ--s----rma-ad i--y--? L________ s_ m_______ i m____ L-e-c-i-a s- m-r-a-a- i m-e-? ----------------------------- Lyepchiњa so marmalad i myed?
Torrades amb salsitxa i formatge? То-т-со-кол---и -----е--? Т___ с_ к______ и с______ Т-с- с- к-л-а-и и с-р-њ-? ------------------------- Тост со колбаси и сирење? 0
T--t so---l-a---i -i-yeњ-e? T___ s_ k______ i s________ T-s- s- k-l-a-i i s-r-e-y-? --------------------------- Tost so kolbasi i siryeњye?
Un ou passat per aigua? Е--о-в-р-н- -ај-е? Е___ в_____ ј_____ Е-н- в-р-н- ј-ј-е- ------------------ Едно варено јајце? 0
Y---o -ar--no ј-јt---? Y____ v______ ј_______ Y-d-o v-r-e-o ј-ј-z-e- ---------------------- Yedno varyeno јaјtzye?
Un ou fregit? Е--о-ј-ј-е-на-ок-? Е___ ј____ н_ о___ Е-н- ј-ј-е н- о-о- ------------------ Едно јајце на око? 0
Ye--o ------- -- o-o? Y____ ј______ n_ o___ Y-d-o ј-ј-z-e n- o-o- --------------------- Yedno јaјtzye na oko?
Una truita? Е-ен омл-т? Е___ о_____ Е-е- о-л-т- ----------- Еден омлет? 0
Y--y-- -m-ye-? Y_____ o______ Y-d-e- o-l-e-? -------------- Yedyen omlyet?
Un altre iogurt, si us plau. М-лам---шт---д------ур-. М_____ у___ е___ ј______ М-л-м- у-т- е-е- ј-г-р-. ------------------------ Молам, уште еден јогурт. 0
M--a-,-o--htye y--yen јogu-ort. M_____ o______ y_____ ј________ M-l-m- o-s-t-e y-d-e- ј-g-o-r-. ------------------------------- Molam, ooshtye yedyen јoguoort.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. М-л-м-----е-с---и -----. М_____ у___ с__ и б_____ М-л-м- у-т- с-л и б-б-р- ------------------------ Молам, уште сол и бибер. 0
Mo-am,--o--t-- sol - -ib-er. M_____ o______ s__ i b______ M-l-m- o-s-t-e s-l i b-b-e-. ---------------------------- Molam, ooshtye sol i bibyer.
Un altre got d’aigua, si us plau. Мол----у--е-е-на --ша ---а. М_____ у___ е___ ч___ в____ М-л-м- у-т- е-н- ч-ш- в-д-. --------------------------- Молам, уште една чаша вода. 0
Mo-a-- o--h--- ---n- --as-a v-da. M_____ o______ y____ c_____ v____ M-l-m- o-s-t-e y-d-a c-a-h- v-d-. --------------------------------- Molam, ooshtye yedna chasha voda.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!