Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   ru В ресторане 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [тридцать один]

31 [tridtsatʹ odin]

В ресторане 3

V restorane 3

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Voldria una entrada. Я-х--е- ---/ хо-ел- б- з-к-с-у. Я х____ б_ / х_____ б_ з_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- з-к-с-у- ------------------------------- Я хотел бы / хотела бы закуску. 0
Y---h--e---- / -h--ela b- ----s-u. Y_ k_____ b_ / k______ b_ z_______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- z-k-s-u- ---------------------------------- Ya khotel by / khotela by zakusku.
Voldria una amanida. Я -оте--б- ---оте-- бы-с---т. Я х____ б_ / х_____ б_ с_____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- с-л-т- ----------------------------- Я хотел бы / хотела бы салат. 0
Y--k--tel-b--/ k--tel- -- --l-t. Y_ k_____ b_ / k______ b_ s_____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- s-l-t- -------------------------------- Ya khotel by / khotela by salat.
Voldria una sopa. Я ---ел бы / х-т-л--бы-суп. Я х____ б_ / х_____ б_ с___ Я х-т-л б- / х-т-л- б- с-п- --------------------------- Я хотел бы / хотела бы суп. 0
Y---hotel ------ho-ela by s--. Y_ k_____ b_ / k______ b_ s___ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- s-p- ------------------------------ Ya khotel by / khotela by sup.
Voldria unes postres. Я х-т-- ---/------а бы д--ерт. Я х____ б_ / х_____ б_ д______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- д-с-р-. ------------------------------ Я хотел бы / хотела бы десерт. 0
Y--kho--l--y---kho------y----ert. Y_ k_____ b_ / k______ b_ d______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- d-s-r-. --------------------------------- Ya khotel by / khotela by desert.
Voldria un gelat amb nata. Я х--е---- /---тел---ы--о-----о- -о-------м-. Я х____ б_ / х_____ б_ м________ с_ с________ Я х-т-л б- / х-т-л- б- м-р-ж-н-е с- с-и-к-м-. --------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы мороженое со сливками. 0
Ya kh-----by------t-l-----mo------o-e -o-sli-k-m-. Y_ k_____ b_ / k______ b_ m__________ s_ s________ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- m-r-z-e-o-e s- s-i-k-m-. -------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by morozhenoye so slivkami.
Voldria fruita o formatge. Я--о--л----/ --тела б---р-кт----и--ы-. Я х____ б_ / х_____ б_ ф_____ и__ с___ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ф-у-т- и-и с-р- -------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы фрукты или сыр. 0
Y----o--l b--- -h-t--- -- -r---y--------. Y_ k_____ b_ / k______ b_ f_____ i__ s___ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- f-u-t- i-i s-r- ----------------------------------------- Ya khotel by / khotela by frukty ili syr.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. М-----ел---ы -озав-рак--ь. М_ х_____ б_ п____________ М- х-т-л- б- п-з-в-р-к-т-. -------------------------- Мы хотели бы позавтракать. 0
My -hot--i-b- p--av--aka-ʹ. M_ k______ b_ p____________ M- k-o-e-i b- p-z-v-r-k-t-. --------------------------- My khoteli by pozavtrakatʹ.
(Nosaltres) voldríem dinar. Мы-хо--ли -ы--ообедат-. М_ х_____ б_ п_________ М- х-т-л- б- п-о-е-а-ь- ----------------------- Мы хотели бы пообедать. 0
M--k--t-l- b- -oo--d---. M_ k______ b_ p_________ M- k-o-e-i b- p-o-e-a-ʹ- ------------------------ My khoteli by poobedatʹ.
(Nosaltres) voldríem sopar. М----те----ы-п-у--нат-. М_ х_____ б_ п_________ М- х-т-л- б- п-у-и-а-ь- ----------------------- Мы хотели бы поужинать. 0
My-kh---l---y--ou---n---. M_ k______ b_ p__________ M- k-o-e-i b- p-u-h-n-t-. ------------------------- My khoteli by pouzhinatʹ.
Què vol per esmorzar? Что бы -ы-х----- на завт--к? Ч__ б_ В_ х_____ н_ з_______ Ч-о б- В- х-т-л- н- з-в-р-к- ---------------------------- Что бы Вы хотели на завтрак? 0
C-t---y Vy ----e-i--a -a-t-ak? C___ b_ V_ k______ n_ z_______ C-t- b- V- k-o-e-i n- z-v-r-k- ------------------------------ Chto by Vy khoteli na zavtrak?
Panets amb melmelada i mel? Бул--к- с-джем-м-и--ё-о-? Б______ с д_____ и м_____ Б-л-ч-и с д-е-о- и м-д-м- ------------------------- Булочки с джемом и мёдом? 0
B--o-hki----z----m i---d-m? B_______ s d______ i m_____ B-l-c-k- s d-h-m-m i m-d-m- --------------------------- Bulochki s dzhemom i mëdom?
Torrades amb salsitxa i formatge? Тост-с-ко-б-с-й - ----м? Т___ с к_______ и с_____ Т-с- с к-л-а-о- и с-р-м- ------------------------ Тост с колбасой и сыром? 0
T-st-- -ol--soy-- -y---? T___ s k_______ i s_____ T-s- s k-l-a-o- i s-r-m- ------------------------ Tost s kolbasoy i syrom?
Un ou passat per aigua? Вар-но--я--о? В______ я____ В-р-н-е я-ц-? ------------- Варёное яйцо? 0
V----o-- -a-t--? V_______ y______ V-r-n-y- y-y-s-? ---------------- Varënoye yaytso?
Un ou fregit? Я-ч-и---глаз--ь-? Я________________ Я-ч-и-у-г-а-у-ь-? ----------------- Яичницу-глазунью? 0
Y----nitsu--l-z-n-y-? Y____________________ Y-i-h-i-s---l-z-n-y-? --------------------- Yaichnitsu-glazunʹyu?
Una truita? Омле-? О_____ О-л-т- ------ Омлет? 0
O-l--? O_____ O-l-t- ------ Omlet?
Un altre iogurt, si us plau. И -щ--один----у-т, -о----й-т-. И е__ о___ й______ п__________ И е-ё о-и- й-г-р-, п-ж-л-й-т-. ------------------------------ И ещё один йогурт, пожалуйста. 0
I---s-c-ë od-n-y-----,-----al---t-. I y______ o___ y______ p___________ I y-s-c-ë o-i- y-g-r-, p-z-a-u-s-a- ----------------------------------- I yeshchë odin yogurt, pozhaluysta.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. И е-ё соль ----ре-, --жа-у-ст-. И е__ с___ и п_____ п__________ И е-ё с-л- и п-р-ц- п-ж-л-й-т-. ------------------------------- И ещё соль и перец, пожалуйста. 0
I-----c----ol- --p--e--, --zhaluys-a. I y______ s___ i p______ p___________ I y-s-c-ë s-l- i p-r-t-, p-z-a-u-s-a- ------------------------------------- I yeshchë solʹ i perets, pozhaluysta.
Un altre got d’aigua, si us plau. Е---о--н-----а- -од-,-п---л--с-а. Е__ о___ с_____ в____ п__________ Е-ё о-и- с-а-а- в-д-, п-ж-л-й-т-. --------------------------------- Ещё один стакан воды, пожалуйста. 0
Y-sh--ë-od-n -t-k---vo-y, -o----uy---. Y______ o___ s_____ v____ p___________ Y-s-c-ë o-i- s-a-a- v-d-, p-z-a-u-s-a- -------------------------------------- Yeshchë odin stakan vody, pozhaluysta.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!