Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   kn ಋತುಗಳು ಮತ್ತು ಹವಾಮಾನ

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

೧೬ [ಹದಿನಾರು]

16 [Hadināru]

ಋತುಗಳು ಮತ್ತು ಹವಾಮಾನ

[r̥tugaḷu mattu havāmāna.]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: ಇವ---ತುಗಳು. ಇ_ ಋ____ ಇ-ು ಋ-ು-ಳ-. ----------- ಇವು ಋತುಗಳು. 0
Iv--r-t--aḷ-. I__ r̥_______ I-u r-t-g-ḷ-. ------------- Ivu r̥tugaḷu.
La primavera, l’estiu, ವ--ತ-ಋ-ು ಮತ್---ಬ-ಸಿ--ಕ--. ವ__ ಋ_ ಮ__ ಬೇ_____ ವ-ಂ- ಋ-ು ಮ-್-ು ಬ-ಸ-ಗ-ಕ-ಲ- ------------------------- ವಸಂತ ಋತು ಮತ್ತು ಬೇಸಿಗೆಕಾಲ. 0
Va--nta r-t--m------ēs--e--la. V______ r̥__ m____ b__________ V-s-n-a r-t- m-t-u b-s-g-k-l-. ------------------------------ Vasanta r̥tu mattu bēsigekāla.
la tardor i l’hivern. ಶರದ-ಋ---ಮ--ತು -ಳಿಗ-ಲ ಶ____ ಮ__ ಚ___ ಶ-ದ-ಋ-ು ಮ-್-ು ಚ-ಿ-ಾ- -------------------- ಶರದ್ಋತು ಮತ್ತು ಚಳಿಗಾಲ 0
Śar-dr̥-----tt- ------la Ś_______ m____ c_______ Ś-r-d-̥-u m-t-u c-ḷ-g-l- ------------------------ Śaradr̥tu mattu caḷigāla
L’estiu és calorós. .-ೇಸಿ-ೆ --ಲ--ೆಚ--ಗೆ--ರುತ್-ದ-. .___ ಕಾ_ ಬೆ___ ಇ_____ .-ೇ-ಿ-ೆ ಕ-ಲ ಬ-ಚ-ಚ-ೆ ಇ-ು-್-ದ-. ----------------------------- .ಬೇಸಿಗೆ ಕಾಲ ಬೆಚ್ಚಗೆ ಇರುತ್ತದೆ. 0
.Bē---e kā-a be---g--i-----d-. .______ k___ b______ i________ .-ē-i-e k-l- b-c-a-e i-u-t-d-. ------------------------------ .Bēsige kāla beccage iruttade.
A l’estiu, fa sol. ಬೇಸ-ಗೆಕ--ದ-್-ಿ ಸೂ--ಯ-------ಿಸ-ತ-ತಾ-ೆ. ಬೇ_______ ಸೂ__ ಪ್________ ಬ-ಸ-ಗ-ಕ-ಲ-ಲ-ಲ- ಸ-ರ-ಯ ಪ-ರ-ಾ-ಿ-ು-್-ಾ-ೆ- ------------------------------------- ಬೇಸಿಗೆಕಾಲದಲ್ಲಿ ಸೂರ್ಯ ಪ್ರಕಾಶಿಸುತ್ತಾನೆ. 0
B--i-e--la-a--- sū--a-----ā-i----ā--. B______________ s____ p______________ B-s-g-k-l-d-l-i s-r-a p-a-ā-i-u-t-n-. ------------------------------------- Bēsigekāladalli sūrya prakāśisuttāne.
A l’estiu, ens agrada passejar. ಬ-ಸಿಗೆಕಾ-ದ-್-- ನ-ವ--ಹವ--ಸೇ-ನೆಗ- -ೋ-ು---ೇವೆ. ಬೇ_______ ನಾ_ ಹ_ ಸೇ___ ಹೋ_____ ಬ-ಸ-ಗ-ಕ-ಲ-ಲ-ಲ- ನ-ವ- ಹ-ಾ ಸ-ವ-ೆ-ೆ ಹ-ಗ-ತ-ತ-ವ-. ------------------------------------------- ಬೇಸಿಗೆಕಾಲದಲ್ಲಿ ನಾವು ಹವಾ ಸೇವನೆಗೆ ಹೋಗುತ್ತೇವೆ. 0
B-sige--ladall- n--u-ha-ā-sēvan--- --g-tt-v-. B______________ n___ h___ s_______ h_________ B-s-g-k-l-d-l-i n-v- h-v- s-v-n-g- h-g-t-ē-e- --------------------------------------------- Bēsigekāladalli nāvu havā sēvanege hōguttēve.
L’hivern és fred. ಚಳ------್-ಿ ಚಳಿ--ರ-ತ-ತದ-. ಚ______ ಚ_ ಇ_____ ಚ-ಿ-ಾ-ದ-್-ಿ ಚ-ಿ ಇ-ು-್-ದ-. ------------------------- ಚಳಿಗಾಲದಲ್ಲಿ ಚಳಿ ಇರುತ್ತದೆ. 0
C--i--l--a-l--c-ḷ--ir-ttad-. C____________ c___ i________ C-ḷ-g-l-d-l-i c-ḷ- i-u-t-d-. ---------------------------- Caḷigāladalli caḷi iruttade.
A l’hivern neva o plou. ಚ-ಿ-ಾಲ-ಲ್---ಹಿಮ ಬೀ-ುತ್ತದೆ --ವಾ-ಮ-ೆ ಬರ-----ೆ. ಚ______ ಹಿ_ ಬೀ____ ಅ__ ಮ_ ಬ_____ ಚ-ಿ-ಾ-ದ-್-ಿ ಹ-ಮ ಬ-ಳ-ತ-ತ-ೆ ಅ-ವ- ಮ-ೆ ಬ-ು-್-ದ-. -------------------------------------------- ಚಳಿಗಾಲದಲ್ಲಿ ಹಿಮ ಬೀಳುತ್ತದೆ ಅಥವಾ ಮಳೆ ಬರುತ್ತದೆ. 0
Ca-----adal-i -----b----ta-e---h-v--m-ḷe baru-ta--. C____________ h___ b________ a_____ m___ b_________ C-ḷ-g-l-d-l-i h-m- b-ḷ-t-a-e a-h-v- m-ḷ- b-r-t-a-e- --------------------------------------------------- Caḷigāladalli hima bīḷuttade athavā maḷe baruttade.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ಚಳಿಗಾಲದಲ-ಲ- ಮ--ಯ--ಲ- -ರ-ು---್-ಪ--ತ-ತೇ-ೆ. ಚ______ ಮ____ ಇ__ ಇ________ ಚ-ಿ-ಾ-ದ-್-ಿ ಮ-ೆ-ಲ-ಲ- ಇ-ಲ- ಇ-್-ಪ-ು-್-ೇ-ೆ- ---------------------------------------- ಚಳಿಗಾಲದಲ್ಲಿ ಮನೆಯಲ್ಲಿ ಇರಲು ಇಷ್ಟಪಡುತ್ತೇವೆ. 0
C--i------l-i m-ne-a--i i---u iṣ-apaḍut---e. C____________ m________ i____ i_____________ C-ḷ-g-l-d-l-i m-n-y-l-i i-a-u i-ṭ-p-ḍ-t-ē-e- -------------------------------------------- Caḷigāladalli maneyalli iralu iṣṭapaḍuttēve.
Fa fred. ಚ-- ---ತ್ತಿ-ೆ. ಚ_ ಆ_____ ಚ-ಿ ಆ-ು-್-ಿ-ೆ- -------------- ಚಳಿ ಆಗುತ್ತಿದೆ. 0
Ca-i āgu--i--. C___ ā________ C-ḷ- ā-u-t-d-. -------------- Caḷi āguttide.
Plou. ಮಳ--ಬರುತ-ತಿ--. ಮ_ ಬ_____ ಮ-ೆ ಬ-ು-್-ಿ-ೆ- -------------- ಮಳೆ ಬರುತ್ತಿದೆ. 0
Ma-- b----tid-. M___ b_________ M-ḷ- b-r-t-i-e- --------------- Maḷe baruttide.
Fa vent. ಗ--ಿ--ೀಸ--್----. ಗಾ_ ಬೀ_____ ಗ-ಳ- ಬ-ಸ-ತ-ತ-ದ-. ---------------- ಗಾಳಿ ಬೀಸುತ್ತಿದೆ. 0
Gāḷi-bīsut---e. G___ b_________ G-ḷ- b-s-t-i-e- --------------- Gāḷi bīsuttide.
Fa calor. ಸೆ-ೆ ಆ-----ಿ-ೆ. ಸೆ_ ಆ_____ ಸ-ಖ- ಆ-ು-್-ಿ-ೆ- --------------- ಸೆಖೆ ಆಗುತ್ತಿದೆ. 0
S--he -----ide. S____ ā________ S-k-e ā-u-t-d-. --------------- Sekhe āguttide.
Fa sol. ಸೂರ-ಯ -್ರಕಾಶಿಸ--್-ಿದ--ಾ--. ಸೂ__ ಪ್__________ ಸ-ರ-ಯ ಪ-ರ-ಾ-ಿ-ು-್-ಿ-್-ಾ-ೆ- -------------------------- ಸೂರ್ಯ ಪ್ರಕಾಶಿಸುತ್ತಿದ್ದಾನೆ. 0
Sū------ak-ś-su-ti-d-ne. S____ p_________________ S-r-a p-a-ā-i-u-t-d-ā-e- ------------------------ Sūrya prakāśisuttiddāne.
Fa un bon dia. ಹವ--ಾನ-ಹಿ--ರವ--ಿದೆ. ಹ___ ಹಿ_______ ಹ-ಾ-ಾ- ಹ-ತ-ರ-ಾ-ಿ-ೆ- ------------------- ಹವಾಮಾನ ಹಿತಕರವಾಗಿದೆ. 0
Ha-ām--- h----arav-g---. H_______ h______________ H-v-m-n- h-t-k-r-v-g-d-. ------------------------ Havāmāna hitakaravāgide.
Quin temps fa avui? ಇಂ-ು -ವಾ-ಾ-----ಿದ-? ಇಂ_ ಹ___ ಹೇ___ ಇ-ದ- ಹ-ಾ-ಾ- ಹ-ಗ-ದ-? ------------------- ಇಂದು ಹವಾಮಾನ ಹೇಗಿದೆ? 0
I--u h-vā-ā-a hēg---? I___ h_______ h______ I-d- h-v-m-n- h-g-d-? --------------------- Indu havāmāna hēgide?
Avui fa fred. ಇಂದು-------ಿದ-. ಇಂ_ ಚ_____ ಇ-ದ- ಚ-ಿ-ಾ-ಿ-ೆ- --------------- ಇಂದು ಚಳಿಯಾಗಿದೆ. 0
I-----a-iy--id-. I___ c__________ I-d- c-ḷ-y-g-d-. ---------------- Indu caḷiyāgide.
Avui fa calor. ಇಂದ- ಸ-ಖ---ಗಿದೆ ಇಂ_ ಸೆ____ ಇ-ದ- ಸ-ಖ-ಯ-ಗ-ದ- --------------- ಇಂದು ಸೆಖೆಯಾಗಿದೆ 0
I-du--e--e-ā---e I___ s__________ I-d- s-k-e-ā-i-e ---------------- Indu sekheyāgide

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kannada (1-100) MP3 kannada (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!