Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   lt Restorane 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [trisdešimt vienas]

Restorane 3

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Voldria una entrada. N--ė--a- užk-n---o. N_______ u_________ N-r-č-a- u-k-n-ž-o- ------------------- Norėčiau užkandžio. 0
Voldria una amanida. Norėč-au -al-tų. N_______ s______ N-r-č-a- s-l-t-. ---------------- Norėčiau salotų. 0
Voldria una sopa. Norė---u sri--os. N_______ s_______ N-r-č-a- s-i-b-s- ----------------- Norėčiau sriubos. 0
Voldria unes postres. N-----a-----e--o. N_______ d_______ N-r-č-a- d-s-r-o- ----------------- Norėčiau deserto. 0
Voldria un gelat amb nata. Nor--i---------- g-i-ti---e. N_______ l___ s_ g__________ N-r-č-a- l-d- s- g-i-t-n-l-. ---------------------------- Norėčiau ledų su grietinėle. 0
Voldria fruita o formatge. No-ėčia--va-sių arba sūr--. N_______ v_____ a___ s_____ N-r-č-a- v-i-i- a-b- s-r-o- --------------------------- Norėčiau vaisių arba sūrio. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Norė------usryč-auti. N_______ p___________ N-r-t-m- p-s-y-i-u-i- --------------------- Norėtume pusryčiauti. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. Nor-t--- --eta-t-. N_______ p________ N-r-t-m- p-e-a-t-. ------------------ Norėtume pietauti. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. No-ėt--e-va--r------ti. N_______ v_____________ N-r-t-m- v-k-r-e-i-u-i- ----------------------- Norėtume vakarieniauti. 0
Què vol per esmorzar? Ko----ėtumė----u--yč-ams? K_ n_________ p__________ K- n-r-t-m-t- p-s-y-i-m-? ------------------------- Ko norėtumėte pusryčiams? 0
Panets amb melmelada i mel? Ba----ės -- -ogi-ne--r-medumi? B_______ s_ u______ i_ m______ B-n-e-ė- s- u-g-e-e i- m-d-m-? ------------------------------ Bandelės su uogiene ir medumi? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? Sk--d-n-- du-----u -eš----r s-ri-? S________ d____ s_ d____ i_ s_____ S-r-d-n-ą d-o-ą s- d-š-a i- s-r-u- ---------------------------------- Skrudintą duoną su dešra ir sūriu? 0
Un ou passat per aigua? Vi-to-------nio? V____ k_________ V-r-o k-a-š-n-o- ---------------- Virto kiaušinio? 0
Un ou fregit? K-pto-kia------? K____ k_________ K-p-o k-a-š-n-o- ---------------- Kepto kiaušinio? 0
Una truita? Om-e--? O______ O-l-t-? ------- Omleto? 0
Un altre iogurt, si us plau. P---a--d-- -ie---j-g-r-o. P_____ d__ v____ j_______ P-a-a- d-r v-e-ą j-g-r-o- ------------------------- Prašau dar vieną jogurto. 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Praša- da---r-skos ir-pipi-ų. P_____ d__ d______ i_ p______ P-a-a- d-r d-u-k-s i- p-p-r-. ----------------------------- Prašau dar druskos ir pipirų. 0
Un altre got d’aigua, si us plau. Pr-ša--d-- --e-ą s-ik-inę --nden-. P_____ d__ v____ s_______ v_______ P-a-a- d-r v-e-ą s-i-l-n- v-n-e-s- ---------------------------------- Prašau dar vieną stiklinę vandens. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!