Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   kn ವಾರದ ದಿನಗಳು

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

೯ [ಒಂಬತ್ತು]

9 [Ombattu]

ವಾರದ ದಿನಗಳು

[vārada dinagaḷu.]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
el dilluns ಸೋಮವ-ರ. ಸೋ____ ಸ-ಮ-ಾ-. ------- ಸೋಮವಾರ. 0
S--a-ār-. S________ S-m-v-r-. --------- Sōmavāra.
el dimarts ಮ--ಳ-ಾರ. ಮಂ_____ ಮ-ಗ-ವ-ರ- -------- ಮಂಗಳವಾರ. 0
M-ṅg---v-ra. M___________ M-ṅ-a-a-ā-a- ------------ Maṅgaḷavāra.
el dimecres ಬು----. ಬು____ ಬ-ಧ-ಾ-. ------- ಬುಧವಾರ. 0
B--ha-āra. B_________ B-d-a-ā-a- ---------- Budhavāra.
el dijous ಗ-ರು--ರ. ಗು____ ಗ-ರ-ವ-ರ- -------- ಗುರುವಾರ. 0
G---vār-. G________ G-r-v-r-. --------- Guruvāra.
el divendres ಶು-್ರವಾ-. ಶು_____ ಶ-ಕ-ರ-ಾ-. --------- ಶುಕ್ರವಾರ. 0
Śuk---āra. Ś_________ Ś-k-a-ā-a- ---------- Śukravāra.
el dissabte ಶನ----. ಶ____ ಶ-ಿ-ಾ-. ------- ಶನಿವಾರ. 0
Ś-n-vāra. Ś________ Ś-n-v-r-. --------- Śanivāra.
el diumenge ಭಾ--ವ--. ಭಾ____ ಭ-ನ-ವ-ರ- -------- ಭಾನುವಾರ. 0
Bh-nuvāra. B_________ B-ā-u-ā-a- ---------- Bhānuvāra.
la setmana ವ-ರ. ವಾ__ ವ-ರ- ---- ವಾರ. 0
V--a. V____ V-r-. ----- Vāra.
del dilluns al diumenge ಸೋಮ-ಾರ--ಂ- ಭಾ---ಾ-ದವರೆ--. ಸೋ_____ ಭಾ________ ಸ-ಮ-ಾ-ದ-ಂ- ಭ-ನ-ವ-ರ-ವ-ೆ-ೆ- ------------------------- ಸೋಮವಾರದಿಂದ ಭಾನುವಾರದವರೆಗೆ. 0
Sōm--ā-adinda b----vār--av-r-ge. S____________ b_________________ S-m-v-r-d-n-a b-ā-u-ā-a-a-a-e-e- -------------------------------- Sōmavāradinda bhānuvāradavarege.
El primer dia és el dilluns. ವ--ದ-ಮ-ದ---ಯ--ಿ-- ಸೋಮವ--. ವಾ__ ಮೊ____ ದಿ__ ಸೋ____ ವ-ರ- ಮ-ದ-ನ-ಯ ದ-ವ- ಸ-ಮ-ಾ-. ------------------------- ವಾರದ ಮೊದಲನೆಯ ದಿವಸ ಸೋಮವಾರ. 0
V-r-d----da-an--- -i--sa sō--vā--. V_____ m_________ d_____ s________ V-r-d- m-d-l-n-y- d-v-s- s-m-v-r-. ---------------------------------- Vārada modalaneya divasa sōmavāra.
El segon dia és el dimarts. ಎ-ಡ-ೆಯ---ವ---ಂಗ-ವಾರ. ಎ____ ದಿ__ ಮಂ_____ ಎ-ಡ-ೆ- ದ-ವ- ಮ-ಗ-ವ-ರ- -------------------- ಎರಡನೆಯ ದಿವಸ ಮಂಗಳವಾರ. 0
Er--ane-- d----a-maṅga---ā--. E________ d_____ m___________ E-a-a-e-a d-v-s- m-ṅ-a-a-ā-a- ----------------------------- Eraḍaneya divasa maṅgaḷavāra.
El tercer dia és el dimecres. ಮ--ನ-ಯ-ದಿವಸ -ುಧವಾರ. ಮೂ___ ದಿ__ ಬು____ ಮ-ರ-ೆ- ದ-ವ- ಬ-ಧ-ಾ-. ------------------- ಮೂರನೆಯ ದಿವಸ ಬುಧವಾರ. 0
Mūr--e---d-vas- -udhav---. M_______ d_____ b_________ M-r-n-y- d-v-s- b-d-a-ā-a- -------------------------- Mūraneya divasa budhavāra.
El quart dia és el dijous. ನಾಲ--ನ-- -ಿವಸ ಗ-ರ-ವ--. ನಾ____ ದಿ__ ಗು____ ನ-ಲ-ಕ-ೆ- ದ-ವ- ಗ-ರ-ವ-ರ- ---------------------- ನಾಲ್ಕನೆಯ ದಿವಸ ಗುರುವಾರ. 0
N--kaneya d--a-a gu-uvāra. N________ d_____ g________ N-l-a-e-a d-v-s- g-r-v-r-. -------------------------- Nālkaneya divasa guruvāra.
El cinquè dia és el divendres. ಐದನ----ಿವ- ಶ----ವ-ರ. ಐ___ ದಿ__ ಶು_____ ಐ-ನ-ಯ ದ-ವ- ಶ-ಕ-ರ-ಾ-. -------------------- ಐದನೆಯ ದಿವಸ ಶುಕ್ರವಾರ. 0
A-da-ey- d--------k-----a. A_______ d_____ ś_________ A-d-n-y- d-v-s- ś-k-a-ā-a- -------------------------- Aidaneya divasa śukravāra.
El sisè dia és dissabte. ಆರ-ೆಯ-ದಿ-ಸ-ಶ--ವ-ರ ಆ___ ದಿ__ ಶ___ ಆ-ನ-ಯ ದ-ವ- ಶ-ಿ-ಾ- ----------------- ಆರನೆಯ ದಿವಸ ಶನಿವಾರ 0
Ār---y---i-as- -ani-ā-a Ā______ d_____ ś_______ Ā-a-e-a d-v-s- ś-n-v-r- ----------------------- Āraneya divasa śanivāra
El setè dia és el diumenge. ಏಳ-ೆಯ-ದಿ-ಸ ಭಾ-ು--ರ ಏ___ ದಿ__ ಭಾ___ ಏ-ನ-ಯ ದ-ವ- ಭ-ನ-ವ-ರ ------------------ ಏಳನೆಯ ದಿವಸ ಭಾನುವಾರ 0
ē--n--a--ivasa b-----āra ē______ d_____ b________ ē-a-e-a d-v-s- b-ā-u-ā-a ------------------------ ēḷaneya divasa bhānuvāra
La setmana té set dies. ಒ------ರದ-್ಲ- ಏ-ು--ಿವ--ಳ-ವೆ. ಒಂ_ ವಾ____ ಏ_ ದಿ______ ಒ-ದ- ವ-ರ-ಲ-ಲ- ಏ-ು ದ-ವ-ಗ-ಿ-ೆ- ---------------------------- ಒಂದು ವಾರದಲ್ಲಿ ಏಳು ದಿವಸಗಳಿವೆ. 0
o-du vā---al---ēḷ- --va--g-----. o___ v________ ē__ d____________ o-d- v-r-d-l-i ē-u d-v-s-g-ḷ-v-. -------------------------------- ondu vāradalli ēḷu divasagaḷive.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. ನಾವ--ಕ-ವಲ--ದು ದ-ವ- ಕ-ಲಸ ಮಾ-ು-್----. ನಾ_ ಕೇ__ ಐ_ ದಿ__ ಕೆ__ ಮಾ_____ ನ-ವ- ಕ-ವ- ಐ-ು ದ-ವ- ಕ-ಲ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ವ-. ----------------------------------- ನಾವು ಕೇವಲ ಐದು ದಿವಸ ಕೆಲಸ ಮಾಡುತ್ತೇವೆ. 0
N-----ē-al- --du-div-s--k---sa--ā-u----e. N___ k_____ a___ d_____ k_____ m_________ N-v- k-v-l- a-d- d-v-s- k-l-s- m-ḍ-t-ē-e- ----------------------------------------- Nāvu kēvala aidu divasa kelasa māḍuttēve.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kannada (1-100) MP3 kannada (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!