Manual de conversa

ca A la discoteca   »   en In the discotheque

46 [quaranta-sis]

A la discoteca

A la discoteca

46 [forty-six]

In the discotheque

Tria com vols veure la traducció:   
català anglès (UK) Engegar Més
És lliure aquest seient? Is--his -ea----ke-? I_ t___ s___ t_____ I- t-i- s-a- t-k-n- ------------------- Is this seat taken? 0
Puc seure al teu costat? Ma------t-w-th yo-? M__ I s__ w___ y___ M-y I s-t w-t- y-u- ------------------- May I sit with you? 0
Ben segur. S--e. S____ S-r-. ----- Sure. 0
Com troba la música? H-w d- --u -ik- the-music? H__ d_ y__ l___ t__ m_____ H-w d- y-u l-k- t-e m-s-c- -------------------------- How do you like the music? 0
Una mica massa forta. A --tt-- --o--o-d. A l_____ t__ l____ A l-t-l- t-o l-u-. ------------------ A little too loud. 0
Ara bé, la banda toca molt bé. Bu---he ba-d ---------- well. B__ t__ b___ p____ v___ w____ B-t t-e b-n- p-a-s v-r- w-l-. ----------------------------- But the band plays very well. 0
Ve sovint aquí vostè? D--y-- come-he-- of---? D_ y__ c___ h___ o_____ D- y-u c-m- h-r- o-t-n- ----------------------- Do you come here often? 0
No, és la primera vegada. N-,--h---is-th--fi-s- -i--. N__ t___ i_ t__ f____ t____ N-, t-i- i- t-e f-r-t t-m-. --------------------------- No, this is the first time. 0
Encara no hi havia vingut. I--- ----- b--n-he-- befo-e. I___ n____ b___ h___ b______ I-v- n-v-r b-e- h-r- b-f-r-. ---------------------------- I’ve never been here before. 0
Vol ballar? Wou-d -ou--i-- ----ance? W____ y__ l___ t_ d_____ W-u-d y-u l-k- t- d-n-e- ------------------------ Would you like to dance? 0
Més tard, potser. M-yb- --ter. M____ l_____ M-y-e l-t-r- ------------ Maybe later. 0
No sé ballar gaire bé. I--a--- d-nce very ----. I c____ d____ v___ w____ I c-n-t d-n-e v-r- w-l-. ------------------------ I can’t dance very well. 0
És molt fàcil. It-s very ---y. I___ v___ e____ I-’- v-r- e-s-. --------------- It’s very easy. 0
Li puc ensenyar. I’l- s--w you. I___ s___ y___ I-l- s-o- y-u- -------------- I’ll show you. 0
No, millor una altra dia. N-, m-y------e ot--r time. N__ m____ s___ o____ t____ N-, m-y-e s-m- o-h-r t-m-. -------------------------- No, maybe some other time. 0
Està esperant algú? Are----------n--f-r so-eo-e? A__ y__ w______ f__ s_______ A-e y-u w-i-i-g f-r s-m-o-e- ---------------------------- Are you waiting for someone? 0
Sí, el meu amic / xicot. Yes,---r--- b-y-rie--. Y___ f__ m_ b_________ Y-s- f-r m- b-y-r-e-d- ---------------------- Yes, for my boyfriend. 0
Ja hi arriba d’allà al fons! T---e--e i-! T____ h_ i__ T-e-e h- i-! ------------ There he is! 0

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!
Sabia vostè que?
El tailandès pertany a la família de les llengües tai-kadai. És l’idioma natiu de 20 milions de persones. Al contrari que la majoria de llengües occidentals, el tailandès és una llengua tonal. A les llengües tonals, el significat de les paraules el determinen la pronunciació de les síl·labes. La majoria de les paraules tailandeses consten d’una sola síl·laba, i cada paraula té un significat diferent segons el to utilitzat en la síl·laba. Una altra característica del tailandès és que distigeix fins a cinc tons. La societat tailandesa va estar estrictament dividida durant segles, i com a resultat, el tailandès encara reconeix almenys cinc nivells de parla diferent, els quals van des del vernacular, fins a una variant més educada. A més, el tailandès està dividit en múltiples dialectes locals. El sistema semiòtico del tailandès consisteix en una barreja d’entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. La seva estructura gramatical no és gaire complicada. Això és degut a que el tailandès és una llengua analítica, i per tant no té ni declinacions ni conjugacions. Aníma’t a aprendre tailandès, és un idioma realment fascinant!