Manual de conversa

ca A la discoteca   »   bg В дискотеката

46 [quaranta-sis]

A la discoteca

A la discoteca

46 [четирийсет и шест]

46 [chetiriyset i shest]

В дискотеката

[V diskotekata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
És lliure aquest seient? М--т--- с---о--о -и е? М______ с_______ л_ е_ М-с-о-о с-о-о-н- л- е- ---------------------- Мястото свободно ли е? 0
M-as-o-o ---b---o-li-y-? M_______ s_______ l_ y__ M-a-t-t- s-o-o-n- l- y-? ------------------------ Myastoto svobodno li ye?
Puc seure al teu costat? М-же--- да -едн---р- -а-? М___ л_ д_ с____ п__ В___ М-ж- л- д- с-д-а п-и В-с- ------------------------- Може ли да седна при Вас? 0
Mozhe li -a-s-d-a ----V--? M____ l_ d_ s____ p__ V___ M-z-e l- d- s-d-a p-i V-s- -------------------------- Mozhe li da sedna pri Vas?
Ben segur. С-у-ово-с-ви-. С у___________ С у-о-о-с-в-е- -------------- С удоволствие. 0
S -do----t-ie. S u___________ S u-o-o-s-v-e- -------------- S udovolstvie.
Com troba la música? К------ирате-м-з-к--а? К__ н_______ м________ К-к н-м-р-т- м-з-к-т-? ---------------------- Как намирате музиката? 0
Ka--namira-e -u-i--t-? K__ n_______ m________ K-k n-m-r-t- m-z-k-t-? ---------------------- Kak namirate muzikata?
Una mica massa forta. Ма-к- си--а. М____ с_____ М-л-о с-л-а- ------------ Малко силна. 0
Malk--si---. M____ s_____ M-l-o s-l-a- ------------ Malko silna.
Ara bé, la banda toca molt bé. Н----упа-а с-ир-----го --б-е. Н_ г______ с____ м____ д_____ Н- г-у-а-а с-и-и м-о-о д-б-е- ----------------------------- Но групата свири много добре. 0
No-g-u--ta -v--i m-ogo do--e. N_ g______ s____ m____ d_____ N- g-u-a-a s-i-i m-o-o d-b-e- ----------------------------- No grupata sviri mnogo dobre.
Ve sovint aquí vostè? Че--- л- -д--т--тук? Ч____ л_ и_____ т___ Ч-с-о л- и-в-т- т-к- -------------------- Често ли идвате тук? 0
C---t- l- i--a-e t--? C_____ l_ i_____ t___ C-e-t- l- i-v-t- t-k- --------------------- Chesto li idvate tuk?
No, és la primera vegada. Н-, -- -ър------. Н__ з_ п____ п___ Н-, з- п-р-и п-т- ----------------- Не, за първи път. 0
Ne, z- -y-vi p-t. N__ z_ p____ p___ N-, z- p-r-i p-t- ----------------- Ne, za pyrvi pyt.
Encara no hi havia vingut. Ни-ога не-с-- би- / б-ла ---. Н_____ н_ с__ б__ / б___ т___ Н-к-г- н- с-м б-л / б-л- т-к- ----------------------------- Никога не съм бил / била тук. 0
N-k-g- ne sym-b-- / bila-tuk. N_____ n_ s__ b__ / b___ t___ N-k-g- n- s-m b-l / b-l- t-k- ----------------------------- Nikoga ne sym bil / bila tuk.
Vol ballar? Та----ате---? Т________ л__ Т-н-у-а-е л-? ------------- Танцувате ли? 0
Tant---ate l-? T_________ l__ T-n-s-v-t- l-? -------------- Tantsuvate li?
Més tard, potser. По-къс-о-------и. П_______ м___ б__ П---ъ-н- м-ж- б-. ----------------- По-късно може би. 0
Po---s-o--o----b-. P_______ m____ b__ P---y-n- m-z-e b-. ------------------ Po-kysno mozhe bi.
No sé ballar gaire bé. Аз-не ---а -- ---ц-в-м д--р-. А_ н_ м___ д_ т_______ д_____ А- н- м-г- д- т-н-у-а- д-б-е- ----------------------------- Аз не мога да танцувам добре. 0
Az ne mo-- -------su-am do-re. A_ n_ m___ d_ t________ d_____ A- n- m-g- d- t-n-s-v-m d-b-e- ------------------------------ Az ne moga da tantsuvam dobre.
És molt fàcil. С--се-------- е. С_____ п_____ е_ С-в-е- п-о-т- е- ---------------- Съвсем просто е. 0
S-vse- -rost- y-. S_____ p_____ y__ S-v-e- p-o-t- y-. ----------------- Syvsem prosto ye.
Li puc ensenyar. Ще----п--ажа. Щ_ В_ п______ Щ- В- п-к-ж-. ------------- Ще Ви покажа. 0
Shc-e-Vi--o--z--. S____ V_ p_______ S-c-e V- p-k-z-a- ----------------- Shche Vi pokazha.
No, millor una altra dia. Н---п--доб-е --к-й-дру- п--. Н__ п_______ н____ д___ п___ Н-, п---о-р- н-к-й д-у- п-т- ---------------------------- Не, по-добре някой друг път. 0
Ne, p----b---nyak-- d--g---t. N__ p_______ n_____ d___ p___ N-, p---o-r- n-a-o- d-u- p-t- ----------------------------- Ne, po-dobre nyakoy drug pyt.
Està esperant algú? Ча-а-е--- няк-го? Ч_____ л_ н______ Ч-к-т- л- н-к-г-? ----------------- Чакате ли някого? 0
Ch-k-te l- nyak---? C______ l_ n_______ C-a-a-e l- n-a-o-o- ------------------- Chakate li nyakogo?
Sí, el meu amic / xicot. Да, --- ---я-ел. Д__ м__ п_______ Д-, м-я п-и-т-л- ---------------- Да, моя приятел. 0
Da- -o-a-priya-e-. D__ m___ p________ D-, m-y- p-i-a-e-. ------------------ Da, moya priyatel.
Ja hi arriba d’allà al fons! Ето г- ---а. Е__ г_ и____ Е-о г- и-в-. ------------ Ето го идва. 0
E---g- i--a. E__ g_ i____ E-o g- i-v-. ------------ Eto go idva.

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!
Sabia vostè que?
El tailandès pertany a la família de les llengües tai-kadai. És l’idioma natiu de 20 milions de persones. Al contrari que la majoria de llengües occidentals, el tailandès és una llengua tonal. A les llengües tonals, el significat de les paraules el determinen la pronunciació de les síl·labes. La majoria de les paraules tailandeses consten d’una sola síl·laba, i cada paraula té un significat diferent segons el to utilitzat en la síl·laba. Una altra característica del tailandès és que distigeix fins a cinc tons. La societat tailandesa va estar estrictament dividida durant segles, i com a resultat, el tailandès encara reconeix almenys cinc nivells de parla diferent, els quals van des del vernacular, fins a una variant més educada. A més, el tailandès està dividit en múltiples dialectes locals. El sistema semiòtico del tailandès consisteix en una barreja d’entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. La seva estructura gramatical no és gaire complicada. Això és degut a que el tailandès és una llengua analítica, i per tant no té ni declinacions ni conjugacions. Aníma’t a aprendre tailandès, és un idioma realment fascinant!