Manual de conversa

ca Numeros   »   ta எண்கள்

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ஏழு]

7 [Ēḻu]

எண்கள்

[eṇkaḷ]

Tria com vols veure la traducció:   
català tàmil Engegar Més
(Jo) compto: ந--்---்--கிற-ன-. நா_ எ______ ந-ன- எ-்-ு-ி-ே-்- ----------------- நான் எண்ணுகிறேன். 0
n-- e--ukiṟē-. n__ e_________ n-ṉ e-ṇ-k-ṟ-ṉ- -------------- nāṉ eṇṇukiṟēṉ.
U, dos, tres ஒன்ற-,இ--்டு, மூ--று ஒ________ மூ__ ஒ-்-ு-இ-ண-ட-, ம-ன-ற- -------------------- ஒன்று,இரண்டு, மூன்று 0
Oṉṟ---r---u,-m---u O___________ m____ O-ṟ-,-r-ṇ-u- m-ṉ-u ------------------ Oṉṟu,iraṇṭu, mūṉṟu
(Jo) compto fins a tres. ந------ன--ு--ை எண்-ு---ே--. நா_ மூ____ எ______ ந-ன- ம-ன-ற-வ-ை எ-்-ு-ி-ே-்- --------------------------- நான் மூன்றுவரை எண்ணுகிறேன். 0
n-- -ūṉ-----a- e-ṇ-k--ē-. n__ m_________ e_________ n-ṉ m-ṉ-u-a-a- e-ṇ-k-ṟ-ṉ- ------------------------- nāṉ mūṉṟuvarai eṇṇukiṟēṉ.
(Jo) segueixo comptant: ந-ன் -த-்கு--ே-ும- எ---ுக-ற--். நா_ அ___ மே__ எ______ ந-ன- அ-ற-க- ம-ல-ம- எ-்-ு-ி-ே-்- ------------------------------- நான் அதற்கு மேலும் எண்ணுகிறேன். 0
N-ṉ a---ku--ē-----ṇ-u--ṟē-. N__ a_____ m____ e_________ N-ṉ a-a-k- m-l-m e-ṇ-k-ṟ-ṉ- --------------------------- Nāṉ ataṟku mēlum eṇṇukiṟēṉ.
quatre, cinc, sis, ந-ன------்து--று, நா__________ ந-ன-க-,-ந-த-,-ற-, ----------------- நான்கு,ஐந்து,ஆறு, 0
N-ṉku,ai-tu,āṟu, N_______________ N-ṉ-u-a-n-u-ā-u- ---------------- Nāṉku,aintu,āṟu,
set, vuit, nou ஏழு-எட்ட-,-ன-ப-ு ஏ__________ ஏ-ு-எ-்-ு-ஒ-்-த- ---------------- ஏழு,எட்டு,ஒன்பது 0
ē-u,---u,o--atu ē______________ ē-u-e-ṭ-,-ṉ-a-u --------------- ēḻu,eṭṭu,oṉpatu
Jo compto. ந--் -ண--ு----ன். நா_ எ______ ந-ன- எ-்-ு-ி-ே-்- ----------------- நான் எண்ணுகிறேன். 0
nāṉ -ṇ--k--ē-. n__ e_________ n-ṉ e-ṇ-k-ṟ-ṉ- -------------- nāṉ eṇṇukiṟēṉ.
Tu comptes. ந- எண-ணு-ி-ா-். நீ எ______ ந- எ-்-ு-ி-ா-்- --------------- நீ எண்ணுகிறாய். 0
Nī--ṇ--kiṟāy. N_ e_________ N- e-ṇ-k-ṟ-y- ------------- Nī eṇṇukiṟāy.
Ell compta. அ----எ---ுகி-ான-. அ__ எ______ அ-ன- எ-்-ு-ி-ா-்- ----------------- அவன் எண்ணுகிறான். 0
A--ṉ eṇṇ-ki---. A___ e_________ A-a- e-ṇ-k-ṟ-ṉ- --------------- Avaṉ eṇṇukiṟāṉ.
U. El primer. ஒன-று--ஒ--ற-வ-ு-மு-லா-து. ஒ___ ஒ___________ ஒ-்-ு- ஒ-்-ா-த-/-ு-ல-வ-ு- ------------------------- ஒன்று. ஒன்றாவது/முதலாவது. 0
Oṉ-u- Oṉṟ------m-tal---tu. O____ O___________________ O-ṟ-. O-ṟ-v-t-/-u-a-ā-a-u- -------------------------- Oṉṟu. Oṉṟāvatu/mutalāvatu.
Dos. El segon. இர-்டு- -ரண்-ாவது. இ____ இ______ இ-ண-ட-. இ-ண-ட-வ-ு- ------------------ இரண்டு. இரண்டாவது. 0
Iraṇṭ---Ir-----a--. I______ I__________ I-a-ṭ-. I-a-ṭ-v-t-. ------------------- Iraṇṭu. Iraṇṭāvatu.
Tres. El tercer. மூ-்--. --------ு. மூ___ மூ_____ ம-ன-ற-. ம-ன-ற-வ-ு- ------------------ மூன்று. மூன்றாவது. 0
Mū---. M-----atu. M_____ M_________ M-ṉ-u- M-ṉ-ā-a-u- ----------------- Mūṉṟu. Mūṉṟāvatu.
Quatre. El quart. நான்க-.நான்காவ--. நா_________ ந-ன-க-.-ா-்-ா-த-. ----------------- நான்கு.நான்காவது. 0
N-ṉk--Nā-k-va-u. N_______________ N-ṉ-u-N-ṉ-ā-a-u- ---------------- Nāṉku.Nāṉkāvatu.
Cinc. El cinquè. ஐ-்த-.-ந--ாவ--. ஐ_________ ஐ-்-ு-ஐ-்-ா-த-. --------------- ஐந்து.ஐந்தாவது. 0
Aintu.Ain----tu. A_______________ A-n-u-A-n-ā-a-u- ---------------- Aintu.Aintāvatu.
Sis. El sisè. ஆற---றா-து. ஆ_______ ஆ-ு-ஆ-ா-த-. ----------- ஆறு.ஆறாவது. 0
Ā--.----a--. Ā___________ Ā-u-Ā-ā-a-u- ------------ Āṟu.Āṟāvatu.
Set. El setè. ஏழு-ஏழா---. ஏ_______ ஏ-ு-ஏ-ா-த-. ----------- ஏழு.ஏழாவது. 0
Ēḻu-Ēḻā-a--. Ē___________ Ē-u-Ē-ā-a-u- ------------ Ēḻu.Ēḻāvatu.
Vuit. El vuitè. எ-்ட-.-எட்-----. எ___ எ_____ எ-்-ு- எ-்-ா-த-. ---------------- எட்டு. எட்டாவது. 0
E--u. -ṭṭāv--u. E____ E________ E-ṭ-. E-ṭ-v-t-. --------------- Eṭṭu. Eṭṭāvatu.
Nou. El novè. ஒன்ப-ு.-ன------ு. ஒ___________ ஒ-்-த-.-ன-ப-ா-த-. ----------------- ஒன்பது.ஒன்பதாவது. 0
Oṉ-atu.O-pa-ā-atu. O_________________ O-p-t-.-ṉ-a-ā-a-u- ------------------ Oṉpatu.Oṉpatāvatu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tàmil (1-100) MP3 tàmil (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.