Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ta ஒரு வாரத்தின் கிழமைகள்

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ஒன்பது]

9 [Oṉpatu]

ஒரு வாரத்தின் கிழமைகள்

[oru vārattiṉ kiḻamaikaḷ]

Tria com vols veure la traducció:   
català tàmil Engegar Més
el dilluns த-ங----கிழமை தி______ த-ங-க-்-ி-ம- ------------ திங்கட்கிழமை 0
tiṅka---ḻam-i t____________ t-ṅ-a-k-ḻ-m-i ------------- tiṅkaṭkiḻamai
el dimarts செ-்வா--க-க-ழமை செ_______ ச-வ-வ-ய-க-க-ழ-ை --------------- செவ்வாய்க்கிழமை 0
ce-vāykk-----i c_____________ c-v-ā-k-i-a-a- -------------- cevvāykkiḻamai
el dimecres புதன்-க-ழமை பு__ கி__ ப-த-் க-ழ-ை ----------- புதன் கிழமை 0
putaṉ -i----i p____ k______ p-t-ṉ k-ḻ-m-i ------------- putaṉ kiḻamai
el dijous வ---ழ--க--மை வி______ வ-ய-ழ-்-ி-ம- ------------ வியாழக்கிழமை 0
v-y--a--i-a--i v_____________ v-y-ḻ-k-i-a-a- -------------- viyāḻakkiḻamai
el divendres வ--்ளிக்--ழ-ை வெ______ வ-ள-ள-க-க-ழ-ை ------------- வெள்ளிக்கிழமை 0
v-ḷḷik-iḻ-m-i v____________ v-ḷ-i-k-ḻ-m-i ------------- veḷḷikkiḻamai
el dissabte சன-க்கிழமை ச_____ ச-ி-்-ி-ம- ---------- சனிக்கிழமை 0
caṉi---ḻamai c___________ c-ṉ-k-i-a-a- ------------ caṉikkiḻamai
el diumenge ஞ------ுக--ிழ-ை ஞா_______ ஞ-ய-ற-ற-க-க-ழ-ை --------------- ஞாயிற்றுக்கிழமை 0
ñā-i--uk-i-am-i ñ______________ ñ-y-ṟ-u-k-ḻ-m-i --------------- ñāyiṟṟukkiḻamai
la setmana வ-ர-் வா__ வ-ர-் ----- வாரம் 0
v-r-m v____ v-r-m ----- vāram
del dilluns al diumenge திங---ிர-ந-த- ஞ--ிற-வரை தி______ ஞா____ த-ங-க-ி-ு-்-ு ஞ-ய-ற-வ-ை ----------------------- திங்களிருந்து ஞாயிறுவரை 0
ti-kaḷ--unt----yiṟ--arai t___________ ñ__________ t-ṅ-a-i-u-t- ñ-y-ṟ-v-r-i ------------------------ tiṅkaḷiruntu ñāyiṟuvarai
El primer dia és el dilluns. வா-த்------ு--- --ன-் --ங்க--க--ம-. வா____ மு__ தி__ தி_______ வ-ர-்-ி-் ம-த-் த-ன-் த-ங-க-்-ி-ம-. ----------------------------------- வாரத்தின் முதல் தினம் திங்கட்கிழமை. 0
v-r-tt-ṉ-mu-a----ṉam --ṅ-a--i-a-a-. v_______ m____ t____ t_____________ v-r-t-i- m-t-l t-ṉ-m t-ṅ-a-k-ḻ-m-i- ----------------------------------- vārattiṉ mutal tiṉam tiṅkaṭkiḻamai.
El segon dia és el dimarts. இர-்-ா--- தின---செ-்வ--்க்கிழமை. இ_____ தி__ செ________ இ-ண-ட-வ-ு த-ன-் ச-வ-வ-ய-க-க-ழ-ை- -------------------------------- இரண்டாவது தினம் செவ்வாய்க்கிழமை. 0
Ir-ṇ-ā---- ti-a- ce-v-y-k----ai. I_________ t____ c______________ I-a-ṭ-v-t- t-ṉ-m c-v-ā-k-i-a-a-. -------------------------------- Iraṇṭāvatu tiṉam cevvāykkiḻamai.
El tercer dia és el dimecres. மூன்ற-வத- த-ன-் ப-த--கிழமை. மூ____ தி__ பு______ ம-ன-ற-வ-ு த-ன-் ப-த-்-ி-ம-. --------------------------- மூன்றாவது தினம் புதன்கிழமை. 0
M--ṟāvatu -iṉ-- -utaṉ-iḻama-. M________ t____ p____________ M-ṉ-ā-a-u t-ṉ-m p-t-ṉ-i-a-a-. ----------------------------- Mūṉṟāvatu tiṉam putaṉkiḻamai.
El quart dia és el dijous. ந-ன்க-வத- த-ன-்--ியா-க்--ழம-. நா____ தி__ வி_______ ந-ன-க-வ-ு த-ன-் வ-ய-ழ-்-ி-ம-. ----------------------------- நான்காவது தினம் வியாழக்கிழமை. 0
N--kā--tu ti--m ---āḻa-kiḻ-ma-. N________ t____ v______________ N-ṉ-ā-a-u t-ṉ-m v-y-ḻ-k-i-a-a-. ------------------------------- Nāṉkāvatu tiṉam viyāḻakkiḻamai.
El cinquè dia és el divendres. ஐந--ாவ-ு-தின-்--ெள-ள-க்-ிழ-- . ஐ____ தி__ வெ______ . ஐ-்-ா-த- த-ன-் வ-ள-ள-க-க-ழ-ை . ------------------------------ ஐந்தாவது தினம் வெள்ளிக்கிழமை . 0
Aint--a-u -iṉ-m-veḷ-ikk--a--i. A________ t____ v_____________ A-n-ā-a-u t-ṉ-m v-ḷ-i-k-ḻ-m-i- ------------------------------ Aintāvatu tiṉam veḷḷikkiḻamai.
El sisè dia és dissabte. ஆ--வத- -ி-ம்----க்----- . ஆ___ தி__ ச_____ . ஆ-ா-த- த-ன-் ச-ி-்-ி-ம- . ------------------------- ஆறாவது தினம் சனிக்கிழமை . 0
Ā-āva-- -iṉ-m ca----iḻamai. Ā______ t____ c____________ Ā-ā-a-u t-ṉ-m c-ṉ-k-i-a-a-. --------------------------- Āṟāvatu tiṉam caṉikkiḻamai.
El setè dia és el diumenge. ஏ-ா--- த-ன---ஞா----றுக---- . ஏ___ தி__ ஞா______ . ஏ-ா-த- த-ன-் ஞ-ய-ற-ற-க-ழ-ை . ---------------------------- ஏழாவது தினம் ஞாயிற்றுகிழமை . 0
Ēḻ----u-t--a--ñ-yiṟṟuk-ḻ--ai. Ē______ t____ ñ______________ Ē-ā-a-u t-ṉ-m ñ-y-ṟ-u-i-a-a-. ----------------------------- Ēḻāvatu tiṉam ñāyiṟṟukiḻamai.
La setmana té set dies. ஒ-ு --ர-----் ஏ-ு -ினங--ள--உ--ளன. ஒ_ வா____ ஏ_ தி____ உ____ ஒ-ு வ-ர-்-ி-் ஏ-ு த-ன-்-ள- உ-்-ன- --------------------------------- ஒரு வாரத்தில் ஏழு தினங்கள் உள்ளன. 0
O---v--a-------u t-ṉ-ṅk-ḷ----a-a. O__ v_______ ē__ t_______ u______ O-u v-r-t-i- ē-u t-ṉ-ṅ-a- u-ḷ-ṉ-. --------------------------------- Oru vārattil ēḻu tiṉaṅkaḷ uḷḷaṉa.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. நா---ஒரு-வா-த்-ில---ந்த--த---்கள--ம--ட--ே-வேல--ச----ி--றோ-். நா_ ஒ_ வா____ ஐ__ தி____ ம___ வே_ செ______ ந-ம- ஒ-ு வ-ர-்-ி-் ஐ-்-ு த-ன-்-ள- ம-்-ு-ே வ-ல- ச-ய-க-ன-ற-ம-. ------------------------------------------------------------ நாம் ஒரு வாரத்தில் ஐந்து தினங்கள் மட்டுமே வேலை செய்கின்றோம். 0
N-m -ru--āra-t-- ----u -iṉaṅk-ḷ maṭ---ē--ēl-----------m. N__ o__ v_______ a____ t_______ m______ v____ c_________ N-m o-u v-r-t-i- a-n-u t-ṉ-ṅ-a- m-ṭ-u-ē v-l-i c-y-i-ṟ-m- -------------------------------------------------------- Nām oru vārattil aintu tiṉaṅkaḷ maṭṭumē vēlai ceykiṉṟōm.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tàmil (1-100) MP3 tàmil (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!