Manual de conversa

ca Numeros   »   hi संख्या

7 [set]

Numeros

Numeros

७ [सात]

7 [saat]

संख्या

sankhya

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
(Jo) compto: मैं ग-न-ा /-ग-नत--हूँ मैं गि__ / गि__ हूँ म-ं ग-न-ा / ग-न-ी ह-ँ --------------------- मैं गिनता / गिनती हूँ 0
m-i--g-nata-- -in--ee -oon m___ g_____ / g______ h___ m-i- g-n-t- / g-n-t-e h-o- -------------------------- main ginata / ginatee hoon
U, dos, tres एक,-दो,--ीन ए__ दो_ ती_ ए-, द-, त-न ----------- एक, दो, तीन 0
ek, -o, -e-n e__ d__ t___ e-, d-, t-e- ------------ ek, do, teen
(Jo) compto fins a tres. म-- त-न त---िनता-- गिनत--हूँ मैं ती_ त_ गि__ / गि__ हूँ म-ं त-न त- ग-न-ा / ग-न-ी ह-ँ ---------------------------- मैं तीन तक गिनता / गिनती हूँ 0
ma-n---en ta- gi--ta---gi--t-e h--n m___ t___ t__ g_____ / g______ h___ m-i- t-e- t-k g-n-t- / g-n-t-e h-o- ----------------------------------- main teen tak ginata / ginatee hoon
(Jo) segueixo comptant: मैं--ग-----ता-/ ग-न-ी-हूँ मैं आ_ गि__ / गि__ हूँ म-ं आ-े ग-न-ा / ग-न-ी ह-ँ ------------------------- मैं आगे गिनता / गिनती हूँ 0
ma-n-aag--gi---a-/ g----ee ho-n m___ a___ g_____ / g______ h___ m-i- a-g- g-n-t- / g-n-t-e h-o- ------------------------------- main aage ginata / ginatee hoon
quatre, cinc, sis, च-र, प---, छः चा__ पाँ__ छः च-र- प-ँ-, छ- ------------- चार, पाँच, छः 0
c-aar,---anch------h c_____ p______ c____ c-a-r- p-a-c-, c-h-h -------------------- chaar, paanch, chhah
set, vuit, nou सात, --- नौ सा__ आ__ नौ स-त- आ-, न- ----------- सात, आठ, नौ 0
s--t- aa----nau s____ a____ n__ s-a-, a-t-, n-u --------------- saat, aath, nau
Jo compto. म-ं ग-न---- --न-ी ह-ँ मैं गि__ / गि__ हूँ म-ं ग-न-ा / ग-न-ी ह-ँ --------------------- मैं गिनता / गिनती हूँ 0
ma-n-gin-ta-- -ina-e---o-n m___ g_____ / g______ h___ m-i- g-n-t- / g-n-t-e h-o- -------------------------- main ginata / ginatee hoon
Tu comptes. त-म-ग----------त---ो तु_ गि__ / गि__ हो त-म ग-न-े / ग-न-ी ह- -------------------- तुम गिनते / गिनती हो 0
tu--g---t- - gina-ee--o t__ g_____ / g______ h_ t-m g-n-t- / g-n-t-e h- ----------------------- tum ginate / ginatee ho
Ell compta. वह-ग--त---ै व_ गि__ है व- ग-न-ा ह- ----------- वह गिनता है 0
v-h-gi---- -ai v__ g_____ h__ v-h g-n-t- h-i -------------- vah ginata hai
U. El primer. एक.--हल- ---हली-/ ---े ए__ प__ / प__ / प__ ए-. प-ल- / प-ल- / प-ल- ---------------------- एक. पहला / पहली / पहले 0
ek.--a-a-a-/---h--e- / pa--le e__ p_____ / p______ / p_____ e-. p-h-l- / p-h-l-e / p-h-l- ----------------------------- ek. pahala / pahalee / pahale
Dos. El segon. दो-----रा-- दूस---/---सरे दो_ दू__ / दू__ / दू__ द-. द-स-ा / द-स-ी / द-स-े ------------------------- दो. दूसरा / दूसरी / दूसरे 0
d-. d----ra-/ d-o-ar-e - ----are d__ d______ / d_______ / d______ d-. d-o-a-a / d-o-a-e- / d-o-a-e -------------------------------- do. doosara / doosaree / doosare
Tres. El tercer. त--- -ी--ा-/ त-सरी-- -ी--े ती__ ती__ / ती__ / ती__ त-न- त-स-ा / त-स-ी / त-स-े -------------------------- तीन. तीसरा / तीसरी / तीसरे 0
t-en.-teesar- --tee----e / t-esare t____ t______ / t_______ / t______ t-e-. t-e-a-a / t-e-a-e- / t-e-a-e ---------------------------------- teen. teesara / teesaree / teesare
Quatre. El quart. चार. -ौ---/ च--ी-/ -ौथे चा__ चौ_ / चौ_ / चौ_ च-र- च-थ- / च-थ- / च-थ- ----------------------- चार. चौथा / चौथी / चौथे 0
c-a--- chau-ha /--ha---e--/--h----e c_____ c______ / c_______ / c______ c-a-r- c-a-t-a / c-a-t-e- / c-a-t-e ----------------------------------- chaar. chautha / chauthee / chauthe
Cinc. El cinquè. पाँ-. --ँ--ा /---ँ--- - पा-चवे पाँ__ पाँ__ / पाँ__ / पाँ__ प-ँ-. प-ँ-व- / प-ँ-व- / प-ँ-व- ------------------------------ पाँच. पाँचवा / पाँचवी / पाँचवे 0
pa-nc-- p--n-ha-a------n-h-vee - paan--a-e p______ p________ / p_________ / p________ p-a-c-. p-a-c-a-a / p-a-c-a-e- / p-a-c-a-e ------------------------------------------ paanch. paanchava / paanchavee / paanchave
Sis. El sisè. छ-.--ठ- - छठी-- --े छः_ छ_ / छ_ / छ_ छ-. छ-ा / छ-ी / छ-े ------------------- छः. छठा / छठी / छठे 0
chha-- c----ha------a-hee-/-ch-athe c_____ c______ / c_______ / c______ c-h-h- c-h-t-a / c-h-t-e- / c-h-t-e ----------------------------------- chhah. chhatha / chhathee / chhathe
Set. El setè. स-त------ा-- स--व- / ---वे सा__ सा__ / सा__ / सा__ स-त- स-त-ा / स-त-ी / स-त-े -------------------------- सात. सातवा / सातवी / सातवे 0
sa--. --a-ava / -a--a--e - ---ta-e s____ s______ / s_______ / s______ s-a-. s-a-a-a / s-a-a-e- / s-a-a-e ---------------------------------- saat. saatava / saatavee / saatave
Vuit. El vuitè. आठ- -ठव- ---ठ-ी-/-आठवे आ__ आ__ / आ__ / आ__ आ-. आ-व- / आ-व- / आ-व- ---------------------- आठ. आठवा / आठवी / आठवे 0
a-t-. a-t--v- /----h-ve-----a-h-ve a____ a______ / a_______ / a______ a-t-. a-t-a-a / a-t-a-e- / a-t-a-e ---------------------------------- aath. aathava / aathavee / aathave
Nou. El novè. नौ. -ौ-- / न--ी - नौवे नौ_ नौ_ / नौ_ / नौ_ न-. न-व- / न-व- / न-व- ---------------------- नौ. नौवा / नौवी / नौवे 0
nau--n-uva-/ -auv-- - ----e n___ n____ / n_____ / n____ n-u- n-u-a / n-u-e- / n-u-e --------------------------- nau. nauva / nauvee / nauve

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hindi (1-100) MP3 hindi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.