Manual de conversa

ca Numeros   »   ur ‫گنتی کرنا‬

7 [set]

Numeros

Numeros

‫7 [سات]‬

saat

‫گنتی کرنا‬

[number]

Tria com vols veure la traducció:   
català urdú Engegar Més
(Jo) compto: ‫--- --تا -وں-‬ ‫___ گ___ ہ____ ‫-ی- گ-ت- ہ-ں-‬ --------------- ‫میں گنتا ہوں-‬ 0
me---gin-- hoon m___ g____ h___ m-i- g-n-a h-o- --------------- mein ginta hoon
U, dos, tres ‫ا-- - -و،----‬ ‫___ ، د__ ت___ ‫-ی- ، د-، ت-ن- --------------- ‫ایک ، دو، تین‬ 0
a-k- -o-,---en a___ d___ t___ a-k- d-o- t-e- -------------- aik, doo, teen
(Jo) compto fins a tres. ‫م---تی- -ک--ن-ا-ہوں-‬ ‫___ ت__ ت_ گ___ ہ____ ‫-ی- ت-ن ت- گ-ت- ہ-ں-‬ ---------------------- ‫میں تین تک گنتا ہوں-‬ 0
mei-----n--a- ---ta --on m___ t___ t__ g____ h___ m-i- t-e- t-q g-n-a h-o- ------------------------ mein teen taq ginta hoon
(Jo) segueixo comptant: ‫میں ---د----- ہ-ں-‬ ‫___ م___ گ___ ہ____ ‫-ی- م-ی- گ-ت- ہ-ں-‬ -------------------- ‫میں مزید گنتا ہوں-‬ 0
m-i--au- --n-a --on m___ a__ g____ h___ m-i- a-r g-n-a h-o- ------------------- mein aur ginta hoon
quatre, cinc, sis, ‫چ-ر- -ا------‬ ‫____ پ____ چ__ ‫-ا-، پ-ن-، چ-‬ --------------- ‫چار، پانچ، چھ‬ 0
c---r- paa---,---ay c_____ p______ c___ c-a-r- p-a-c-, c-a- ------------------- chaar, paanch, chay
set, vuit, nou ‫-ات- آٹ-، -و‬ ‫____ آ___ ن__ ‫-ا-، آ-ھ- ن-‬ -------------- ‫سات، آٹھ، نو‬ 0
s---,--ath- -o s____ a____ n_ s-a-, a-t-, n- -------------- saat, aath, no
Jo compto. ‫--- گ--ا-ہ---‬ ‫___ گ___ ہ____ ‫-ی- گ-ت- ہ-ں-‬ --------------- ‫میں گنتا ہوں-‬ 0
me-n-gin-a-h-on m___ g____ h___ m-i- g-n-a h-o- --------------- mein ginta hoon
Tu comptes. ‫-م گ--ے ---‬ ‫__ گ___ ہ___ ‫-م گ-ت- ہ--- ------------- ‫تم گنتے ہو-‬ 0
tu- g-n-e h-- t__ g____ h__ t-m g-n-e h-- ------------- tum ginte ho-
Ell compta. ‫وہ-گن-- ہے-‬ ‫__ گ___ ہ___ ‫-ہ گ-ت- ہ--- ------------- ‫وہ گنتا ہے-‬ 0
woh --nt----i-- w__ g____ h__ - w-h g-n-a h-i - --------------- woh ginta hai -
U. El primer. ‫--ک- پہ-ا‬ ‫____ پ____ ‫-ی-، پ-ل-‬ ----------- ‫ایک، پہلا‬ 0
a-k- -e--a a___ p____ a-k- p-h-a ---------- aik, pehla
Dos. El segon. ‫-و،-د-سرا‬ ‫___ د_____ ‫-و- د-س-ا- ----------- ‫دو، دوسرا‬ 0
do-- d--ra d___ d____ d-o- d-s-a ---------- doo, dosra
Tres. El tercer. ‫-ین- تی---‬ ‫____ ت_____ ‫-ی-، ت-س-ا- ------------ ‫تین، تیسرا‬ 0
t-e---t-e-ra t____ t_____ t-e-, t-e-r- ------------ teen, teesra
Quatre. El quart. ‫-ار- --تھا‬ ‫____ چ_____ ‫-ا-، چ-ت-ا- ------------ ‫چار، چوتھا‬ 0
cha-r, chou-ha c_____ c______ c-a-r- c-o-t-a -------------- chaar, choutha
Cinc. El cinquè. ‫پ-ن----ا---اں‬ ‫_____ پ_______ ‫-ا-چ- پ-ن-و-ں- --------------- ‫پانچ، پانچواں‬ 0
paan-h,-----h---n p______ p________ p-a-c-, p-n-h-w-n ----------------- paanch, panchawan
Sis. El sisè. ‫-ھ- ----‬ ‫___ چ____ ‫-ھ- چ-ٹ-‬ ---------- ‫چھ، چھٹا‬ 0
c-a-,--hha-a c____ c_____ c-a-, c-h-t- ------------ chay, chhata
Set. El setè. ‫س-ت- س-توا-‬ ‫____ س______ ‫-ا-، س-ت-ا-‬ ------------- ‫سات، ساتواں‬ 0
s---- satw-an s____ s______ s-a-, s-t-a-n ------------- saat, satwaan
Vuit. El vuitè. ‫--ھ---ٹ---ں‬ ‫____ آ______ ‫-ٹ-، آ-ھ-ا-‬ ------------- ‫آٹھ، آٹھواں‬ 0
a-t-- --t-w-n a____ a______ a-t-, a-t-w-n ------------- aath, aathwan
Nou. El novè. ‫-و، --ا-‬ ‫___ ن____ ‫-و- ن-ا-‬ ---------- ‫نو، نواں‬ 0
n------an n__ n____ n-, n-w-n --------- no, nawan

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + urdú (1-100) MP3 urdú (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.