Manual de conversa

ca Numeros   »   mk Броеви

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [седум]

7 [syedoom]

Броеви

[Broyevi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
(Jo) compto: Ј-с б-----: Ј__ б______ Ј-с б-о-а-: ----------- Јас бројам: 0
Ј-s--ro---: Ј__ b______ Ј-s b-o-a-: ----------- Јas broјam:
U, dos, tres ед--- -ва--т-и е____ д___ т__ е-е-, д-а- т-и -------------- еден, два, три 0
y----n,----,-t-i y______ d___ t__ y-d-e-, d-a- t-i ---------------- yedyen, dva, tri
(Jo) compto fins a tres. Ј------ј-- д- -р-. Ј__ б_____ д_ т___ Ј-с б-о-а- д- т-и- ------------------ Јас бројам до три. 0
Јas b-oјa---- tr-. Ј__ b_____ d_ t___ Ј-s b-o-a- d- t-i- ------------------ Јas broјam do tri.
(Jo) segueixo comptant: Ј-с-----ам пона----: Ј__ б_____ п________ Ј-с б-о-а- п-н-т-м-: -------------------- Јас бројам понатаму: 0
Ј---broј-- p-nat----: Ј__ b_____ p_________ Ј-s b-o-a- p-n-t-m-o- --------------------- Јas broјam ponatamoo:
quatre, cinc, sis, чети-и,------ш--т ч______ п___ ш___ ч-т-р-, п-т- ш-с- ----------------- четири, пет, шест 0
c--eti----p-e-, -h-est c________ p____ s_____ c-y-t-r-, p-e-, s-y-s- ---------------------- chyetiri, pyet, shyest
set, vuit, nou се------сум- д---т с_____ о____ д____ с-д-м- о-у-, д-в-т ------------------ седум, осум, девет 0
sye--om- o----,---ev-et s_______ o_____ d______ s-e-o-m- o-o-m- d-e-y-t ----------------------- syedoom, osoom, dyevyet
Jo compto. Ј-с-бр----. Ј__ б______ Ј-с б-о-а-. ----------- Јас бројам. 0
Јas -r-ј-m. Ј__ b______ Ј-s b-o-a-. ----------- Јas broјam.
Tu comptes. Т- ---иш. Т_ б_____ Т- б-о-ш- --------- Ти броиш. 0
T---r-i-h. T_ b______ T- b-o-s-. ---------- Ti broish.
Ell compta. Т-ј--ро-. Т__ б____ Т-ј б-о-. --------- Тој брои. 0
T-ј bro-. T__ b____ T-ј b-o-. --------- Toј broi.
U. El primer. Ед-н. ----. Е____ П____ Е-е-. П-в-. ----------- Еден. Први. 0
Yedy--- --v-. Y______ P____ Y-d-e-. P-v-. ------------- Yedyen. Prvi.
Dos. El segon. Два.-Вто--. Д___ В_____ Д-а- В-о-и- ----------- Два. Втори. 0
Dv-.--t---. D___ V_____ D-a- V-o-i- ----------- Dva. Vtori.
Tres. El tercer. Т--- -р--и. Т___ Т_____ Т-и- Т-е-и- ----------- Три. Трети. 0
Tr-.-T--et-. T___ T______ T-i- T-y-t-. ------------ Tri. Tryeti.
Quatre. El quart. Четири.-Ч--в--и. Ч______ Ч_______ Ч-т-р-. Ч-т-р-и- ---------------- Четири. Четврти. 0
C---t-r-. --ye--r--. C________ C_________ C-y-t-r-. C-y-t-r-i- -------------------- Chyetiri. Chyetvrti.
Cinc. El cinquè. П-----е---. П___ П_____ П-т- П-т-и- ----------- Пет. Петти. 0
P-et--Py--ti. P____ P______ P-e-. P-e-t-. ------------- Pyet. Pyetti.
Sis. El sisè. Шес-. -ест-. Ш____ Ш_____ Ш-с-. Ш-с-и- ------------ Шест. Шести. 0
S-----.-S--esti. S______ S_______ S-y-s-. S-y-s-i- ---------------- Shyest. Shyesti.
Set. El setè. С----. --дм-. С_____ С_____ С-д-м- С-д-и- ------------- Седум. Седми. 0
Sy--oom--S--d--. S_______ S______ S-e-o-m- S-e-m-. ---------------- Syedoom. Syedmi.
Vuit. El vuitè. Осу-. -сми. О____ О____ О-у-. О-м-. ----------- Осум. Осми. 0
O--o---O---. O_____ O____ O-o-m- O-m-. ------------ Osoom. Osmi.
Nou. El novè. Д-вет.---ве--. Д_____ Д______ Д-в-т- Д-в-т-. -------------- Девет. Девети. 0
D----et- -----e-i. D_______ D________ D-e-y-t- D-e-y-t-. ------------------ Dyevyet. Dyevyeti.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.